12 d’octubre 2009

Compromís

Sovint he rebutjat propostes o ofertes perquè sé que no les podré dur a terme com m'agradaria, que no podré dedicar-m'hi bé, que deixaré coses penjades aquí i allà. El lema és: si ens hi posem, fem-ho bé. En una ocasió, després d'excusar-me i dir que no, em van dir que era una persona molt compromesa, frase que semblava totalment oposada al comportament que jo acabava de mostrar en rebutjar la proposta que m'acabaven de fer.

- Compromesa i estic evitant el compromís?
- Compromesa perquè si no pots dedicar-t'hi al 200% no t'hi impliques, però quan acceptes, no se't pot demanar més, ho dónes tot.

Òbviament exagerava una mica, tot i que era d'agrair que tingués aquesta concepció de mi. I sí que coincideixo amb ell en això de que no faig les coses a mitges, el que es comença s'acaba. M'estic referint a projectes o propostes que no només m'impliquen a mi, sinó que comporten un vincle i una interconnexió amb altres persones, que la feina d'uns i altres convergeix i es fusiona per acabar sent un projecte o activitat que faci goig (dels meus "projectes personals" n'hi ha varis d'inacabats...)

I per aquesta mateixa raó, m'agrada que quan la gent es compromet amb mi compleixi. Que s'hi impliquin si realment tenen la intenció de fer les coses bé, de tirar endavant i fer la part que els pertoca, de ser-hi quan se'ls necessita, de complir amb els terminis establerts i totes aquestes coses. Em passa com amb la puntualitat: no m'agrada que m'hagin d'esperar i arribo a l'hora prevista, i de la mateixa manera, que em facin esperar molta estona no em fa gràcia. M'emprenya molt la falta de confiança i la decepció de no poder comptar amb algú en qui havies dipositat esperances. I tot això s'emfatitza si els implicats prèviament havien fet esment de la seva il·lusió de participar, de que farien de tot i de més.

Mentre hi hagi burros sempre hi haurà qui vagi a cavall, no?

Doncs potser que vagi a comprar-me unes orelles.

5 comentaris :

  1. Realment, fot molta ràbia veure que quan de debò necessites que una persona que s'havia compromés faci la seva part, no la fa.

    I això de que et facin esperar... jo ho porto molt malament també !!

    ResponElimina
  2. Em sembla que sóc força semblant a tu en això, els compromisos que agafo són per complir-los, i quan veus que hi ha molta gent que s'ho tira a l'esquena, fot molta ràbia. Això em passa amb els castells. Després de molts anys de no faltar mai a cap assaig o actuació, t'acabes cansant de que la gent passi de tot, i que després la colla no pugui avançar per tots els que van venint només a mitges. Aquests comportaments cansen molt.

    ResponElimina
  3. Jo no crec que siguis burra, ets coherent amb tu mateixa. Saps com et sentiries si no actuessis com creus que has d'actuar, oi? molt pitjor que fent feina que algú poc compromés ha deixat a mitges.

    ResponElimina
  4. Carquinyol... sobretot quan després tu has tingut el triple de feina...


    Xexu, potser amb els castells encara és més fotut, no ho podeu solucionar, ningú de vosaltres pot ser a dos llocs alhora ni fer doble feina...


    Fada, lògicament sé que em sentiria pitjor, i a més la feina sabem que no es pot deixar a mitges perquè s'havia de lliurar a una altra institució amb la qual hi tens un compromís... i saps que dormiràs dues hores només abans de deixar-ho a mitges. Però és que jo no tindria la consciència tranquil·la si deixés a algú penjat d'aquesta manera...

    ResponElimina
  5. Decepciona moltíssim trobar-te amb personetes que van punts d'aquesta manera, engegant el projecte a rodar.
    No et compris les orelles, però intenta que no se't pugin a l'esquena, ja saps que el pes pot ser gran. Tu segueix amb el teu compromís, algun dia rebràs el teu premi. Un petonàs!!

    ResponElimina