04 d’octubre 2009

Carquinyolis!

Ahir tenia ganes de fer alguna cosa per berenar, alguna dolçaina petita, d'anar picant. I fent un cop d'ull a un llibre de cuina els vaig veure: carquinyolis! Feia segles que no en menjava i tenia tots els ingredients necessaris per casa. Va ser tot un experiment, ja que no n'havia fet mai, però per a tot hi ha una primera vegada!

La recepta no és gens complicada, i a mi em van quedar molt bons!

Ingredients:
100 gr. d'ametlles crues amb pell
1 ou
100 gr. de sucre
175 gr. de farina
pell de mitja llimona
1/2 o 1 culleradeta de cafè de canyella en pols
1 culleradeta de llevat en pols

Preparació:
Primer de tot, poseu les ametlles en un recipient amb aigua. Tot seguit, comenceu a fer la massa: poseu la farina en forma de volcà, afegiu-hi el llevat, i al centre, la resta d'ingredients: l'ou (reserveu una mica de rovell per pintar els carquinyolis), el sucre, la pell ratllada de mitja llimona i la canyella en pols. I comenceu a barrejar-ho tot amb cura. Un cop tingueu la pasta una mica lligada, escorreu les ametlles i afegiu-les a la pasta, i acabeu d'amassar.

Mentrestant, preescalfeu el forn a uns 180ºC

Un cop tingueu la massa a punt, formeu tires de pasta d'uns 3 centímetres d'ample i 1.5 centíimetres d'alçada, aproximadament (poden ser tan llargues com la safata de forn, si voleu). Poseu damunt de la safata de forn un paper encerat i a sobre les tires de pasta. Pinteu-les amb la mica de rovell que havíeu reservat i poseu-ho a coure uns 20-25 minuts (controleu-ho una mica a partir dels 20 minuts, heu de tenir-les al forn fins que s'hagin daurat una mica). Traieu-les del forn i talleu al biaix les tires de pasta, fent carquinyolis d'1.5 centímetres de gruix aproximadament. Torneu-los a posar a la safata del forn i deixeu-los coure cinc minuts més perquè s'acabin de daurar.

I ja els tindreu a punt! Només caldrà deixar-los refredar i anar amb compte amb les dents!

9 comentaris :

  1. m'encanten!!! jo acabe de fer magdalenes amb el Raül i han quedat la mar de bones! ;)

    ResponElimina
  2. Els carquinyolis són les galetes preferides de casa, ben cruixents i carregats d'ametlla...
    Un berenar com aquest, fet per tu i amb tanta bona pinta, és el millor berenar del món!

    ResponElimina
  3. Fa uns dies vaig estar a punt de buscar com fer-ne, ara ja no tinc excusa XD.

    Ja et diré quants intents he necessitat perquè siguin comestibles jejeje

    ResponElimina
  4. Collo...! Perdó. Digues que aquests els vas comprar en una pastisseria! Els vas fer tu? Però hi ha alguna cosa que no sàpigues fer?? Comences a fer una mica de rabieta, eh? No, no és veritat, però serveixes per tot, eh? A part de súper-biòloga, ara ens has sortit química i tot!

    ResponElimina
  5. Uauu! Quina pinta! Aquesta recepta me l'apunto! I té raó el Xexu, tu dius que els has comprat i cola! Renoi amb la Laia. Petons.

    ResponElimina
  6. Uam!! Quina bona pinta!! Si és que els carquinyolis són el millor que hi ha !!

    ResponElimina
  7. Ostres! Doncs aquesta crec que me l'apuntaré per a fer-la a casa amb el nou forn! Són facilíssims de fer, no??? :D Fan molt bona cara! mmmm! Tinc ganes de poder començar a cuinar amb el forn! Practicaré amb aquesta i després atacaré un llibre de galetes alemanyes que fot segles que tinc, però que no he fet servir mai! :S

    ResponElimina
  8. fan molt bona pinta!! Aquesta tarda aniré a comprar la canyella en pols i demà ho provaré, ja t'explicaré!! Gràcies!!

    ResponElimina
  9. Nimue, ja veig que tens a en raül funcionant a tota màquina eh!! :)

    Gemma, vaig mirar la recepta que tenia de casa i després la del teu bloc... i vaig veure que eren gairebé iguals, hehehe. Abans de fer coses sempre acabo mirant La cuina de casa per si trobo alguna idea!! (no saps la de cops que he fet coca de vidre!!!)

    Alasanid, segur que si en fas et sortiran bé, no pateixis!! ;)

    Xexu, hahaha ^^ Bé, amb al cuina vaig començar per allò de la "subsistència" però he de dir que enganxa... i què carai, que sóc llaminera de mena!! :) moltes gràcies eh!! I la defectes que tinc... buff, una biblioteca sencera podries omplir!

    Fada, jo quan faci més fresqueta tinc en ment fer els teus volcans, que me'n vaig quedar amb les ganes!! :)

    Carquinyol, i tant!! :) Fan honor al teu pseudònim a més, hehe

    Núr, fàcil i dóna resultat!

    Instints, i tindràs un berenar deliciós, hehe

    ResponElimina