15 de setembre 2009

Cinquè experiment: els fluids i la temperatura

Al llibre Ciència a un Euro d'en Dani Jiménez se'ns planteja un dubte: per què contra més pugem en alçada (una muntanya, per exemple) més fred fa, si en teoria tota l'escalfor prové del Sol i conforme ascendim ens hi estem apropant?

La resposta és que la lum del Sol està formada per gran espectre d'ones : les microones, les ones de ràdio, els raigs UV... La llum visible, la que nosaltres som capaços de distingir, en realitat n'és una part molt petita. Si intentem recordar com és un arc de Sant Martí veurem que l'espectre de colors va des del vermell fins al violeta. Els infraroigs estan per sota del vermell, i els ultraviolats (UV), per sobre del violeta. Si aquests tres tipus de radiacions les ordenéssim per ordre creixent d'energia, tindríem que les ones menys energètiques són les infrarroges, després tindríem la llum visible i finament, la llum UV.

El que passa en realitat és que l'aire és molt transparent a la llum solar i no s'escalfa gaire, de manera que la llum passa i arriba a la superfície de la Terra. Allà, una part és absorbida pel terra i l'altra es reflecteix, és a dir, retorna a l'atmosfera. Però com que una part de l'energia s'ha perdut, la llum que "rebota" té menys energia i s'emet en forma de llum infrarroja. És aquesta radiació, doncs, la que escalfa l'aire, i no pas la llum directa del Sol.

Tot seguit, al llibre es proposa un miniexperiment per a demostrar la importància de que aquestes masses d'aire tinguin temperatures diferents. L'aire calent és menys dens que l'aire fred i per tant, tendeix a pujar. El fet que les masses d'aire estiguin invertides com hem dit abans (és a dir, calent a baix i fred a dalt), fa que es crein corrents d'aire, que l'aire calent pugi, es refredi, es condensi i formi petites gotes d'aigua. I d'aquí els núvols, les pluges... i el típic cicle de l'aigua.

Com que amb l'aire és difícil de veure, l'experiment està fet amb aigua freda i aigua calenta (tenyida de color rosa). No és molt nítid el vídeo, però si us hi fixeu veureu que quan s'uneixen les dues ampolles, l'aigua rosa comença a pujar fins que les dues ampolles contenen aigua tenyida. És a dir, l'aigua calenta puja i la freda tendeix a baixar.


No us espanteu encara que sentiu crits, ocellets, avions i coses per l'estil... al veinat hi tinc de tot, què hi farem!



9 comentaris :

  1. Genial.

    El llibre aquest fa temps que m'agradaria haver-me'l llegit però encara no l'he ni comprat ni buscat...

    Pel que fa a l'experiment, és genial. Vull dir que es veu clarament el que volies dir.

    Pel que fa a la primera explicació no sabia que fos pels IR.

    I ara una altra pregunta, per què veiem en la freqüència que hi veiem i no una altra com podrien ser els IR o UV?

    ResponElimina
  2. Aquest experiment el van fer a l'Hormiguero!

    ResponElimina
  3. Ja tornen els experiments casolans de la Laia! Caram, interessant, és molt visual aquesta demostració.

    ResponElimina
  4. està molt bé l'experiment i totes les teves investigacions... ara bé, ves amb cura eh?

    Mira que si veig un núvol en forma de fong pel sud-oest pensaré "què haurà fet la Laia ara?"

    ResponElimina
  5. Molt interessant, tot i que moltes coses que has explicat ja les sabia jejeje ;)

    L'experiment sí que ha molat!! =D No ho havia vist mai i és una bona manera d'experimentar-ho =D

    ResponElimina
  6. Uau, m'ha recordat al Quimicefa de fa anys quan era petita. Gràcies per un altre post d'informació que sens dubte és molt ben rebuda!! Xulíssim
    Sempre aprenent de tu. Muack!!

    ResponElimina
  7. et deixo el link d'una amiga, física ella, que també es dedica -ara el té una mica aturadet- a explicar coses científiques per a tothom:

    http://nofapor.blogspot.com/

    s'agraeix quan us dedique a ensenyar la Ciència.

    ResponElimina
  8. Alasanid, els cons que hi ha a la retina (les cèl·lules que capten la llum i ens permeten veure els colors) només s'exciten a determinades longituds d'ona. de fet, n'hi ha tres tipus, de cons, que tenen un pic de maxima excitació corresponent als tres colors: blau, verd i vermell. Pel que fa als IR no ho sé pas, però em sembla que la còrnia i les lents absorbien una part dels UV que, per tant, tampoc ens arriben...


    Tati, doncs me'l vaig perdre!! però m'acabes de donar una idea... jo buscava fonts d'experiments i me n'acabes de proposar una! Gràcies!


    Xexu, i que duri! A mi això de demostrar coses amb objectes que tens a mà no té preu ^^


    Carquinyol, hehehe... doncs n'hi havia un que em rondava pel cap, i precisament anava de núvols...


    Èlia, gasos freds, gasos calents, el cicle... és força típic, però em fêia gràcia veure com pujava l'aigua de coloraines ^^


    JF Guíxols, gràcies i benvingut!!


    Instints, ostres, no el coneixia jo aquest joc!! I ja veus, anem fent cultura científica pêr aquí de tant en tant ^^


    Mr Torture, merci per l'enllaç!

    ResponElimina