21 de setembre 2009

Quan tens un projecte...

...el procediment sol anar així:

a) Tens una idea, que creus que pot funcionar. Un petit projecte.

b) Te'l treballes, busques informació, en redactes una introducció i després el desenvolupes per escrit. Amb les noves tecnologies, tot això amb ordinador.

Parèntesi. Això no sol entar dins el procediment, només quan ets tan totxo com per guardar les coses relativament importants NOMÉS en un pendrive i aquest diu que prou. Tot a fer punyetes. Però com que ets preseverant i tens fe en que el projecte és bo i pot te'l poden aprovar, ho repeteixes TOT. Un mes de feina, d'anar fent mica en mica, l'aconsegueixes concentrar en una setmana, posant-hi els cinc sentits i els 24 hores del dia.

c) Et mires i remires el projecte, com el presentaràs, busques respostes a possibles preguntes que et vulguin fer

d) Arriba el dia D i la hora H.


No he sabut afrontar el dia D ni la hora H, que en realitat ha estat la hora H i mitja (la puntualitat de la gent, ja se sap). Ho he deixat anar, simplement, de la manera més absurda i estúpida possible. Sense força, sense convicció. He presentat la idea general, sense entrar en detalls de com ho enfocava jo, i de seguida m'han fet veure que la meva ieda no era innovadora, que ja se l'havien plantejat però que faltava això i allò altre. Jo els he resolt un dels principals handicaps oferint-me per fer una de les tasques que ells no es veien en cor de fer, per disponibilitat de dates, però tot i així... Potser ha estat culpa meva i hi ha coses que potser no són tan senzilles, o que jo sola no les puc fer, o que no tinc el mètode per poder-les fer... el meu mètode potser no és bo. El fet és que tot el que havia REpreparat s'ha quedat dins el pen, trist, amagat en una carpeta dins una altra carpeta (ja ho tinc això, que sóc ordenada). I que no ho he exposat. I que n'estava orgullosa pel simple fet d'haver-m'ho currat com una burra, amb pdfs, un document d'Excel amb formuletes i coses així, on només posant un número en una casella obtenies una sèrie de resultats (sí, eren simples sumes, restes, multiplicacions i divisions, però molt ben lligades, tot tenia molta lògica i era molt visual i pràctic!) i... de que era el meu projecte. Que havia fet la feina de dos tres persones jo sola. I que tenia la il·lusió de poder-ho com a mínim ensenyar. No sé si al final es farà d'una manera alternativa o si quedarà en l'oblit... no ho sé.

Un cop immersa en la meva decepció, vénen les preguntes de consolació. Que ho he fet a l'estiu i no tenia res més a fer. D'acord. Que d'això n'he après i que si algun cop he de fer una cosa semblant em serà molt més senzill. D'acord. Però tot i així...

7 comentaris :

  1. Ostres, es llegeix una gran decepció en el teu escrit, però no t'has de deixar vèncer. La feina l'has fet, l'esforç hi és, doble esforç per haver hagut de repetir-ho, i això ha de tenir alguna recompensa. Com que no sé de què es tracta no puc dir gran cosa, però potser hi ha algú altre a qui ho puguis ensenyar, algú amb qui et sentis còmoda per poder exposar tota la teva feina, i que potser la trobarà més interessant. Sobretot, no et rendeixis. La feina ben feta ha de tenir premi sempre, i al final el tindràs. Si no és amb això, serà amb una altra cosa. Quants genis no han vist tirada per terra tota la seva feina? Pensa-hi. Si són genis avui és perquè al final se'n van sortir.

    ResponElimina
  2. Abans de res, consell informàtic: d'arxius importants o que comportin molta feina, fes *sempre* més d'una còpia a llocs diferents !!

    I respecte al projecte, bé, ara et queda la decepció, però segur que dintre d'un temps quan et tornis a trobar en la mateixa situació, sabràs que has de millorar i que has de fer d'una altra forma... com a mínim, sabràs que hauràs de fer més d'una còpia de seguretat !!

    ResponElimina
  3. Hòstia, Laia, quin greu!!! Estic amb en Carquinyol i el repeteixo: fes SEMPRE MÉS D'UNA còpia a llocs DIFERENTS!! Jo, fins i tot, m'enviava el document per correu electrònic a la meva adreça abans de tancar l'ordinador. N'hi ha que hi tindran quelcom en contra, per qüestions de seguretat, però amb segons quins treballs t'ho pots permetre.

    Pel que fa al reconeixement... És complicat! Crec que estàs en un moment molt gran —almenys a mi m'ho sembla— i de vegades és complicat controlar tot el que hi ha fet i el que no. Fins a quin punt ho havies de saber o no, això és una altra història. Tot just comences i crec que és així com es va aprenent. De totes maneres, potser haurien d'haver respost d'una altra manera; intentar veure tot el que havies fet, el teu esforç, donar-te suport i ànims per a continuar... Però al cap i a la fi, i n'estic molt convençuda, a la uni es tendeix molt a fomentar la competitivitat: Si no ets bo no ens interesses, perquè s'ha de fer millor.

    El més important és que tu estiguis satisfeta amb el que has fet. Amb el temps aprendràs coses noves —entre d'altres a fer les coses com ells volen...— i tot plegat et serà més fàcil!

    Ànims guapa!!!!! (No et diré que m'exposis a mi el treball perquè segurament no n'entendria ni mig borrall, però el consell del XeXu de compartir-ho amb algú amb qui tinguis confiança pot ser interessant... i també si discuteixes el que t'han dit, sobre que ja ha estat investigat o que no s'ha pogut investigar... i tot això!) :)

    ResponElimina
  4. ummm... doncs no sé què dir-te, perquè el que pugui dir ja ho saps... o sigui que rè, ànims, molts d'ànims. I coi, pica de peus si t'hi has emprenyat i tant que sí, que sempre va bé desfogar-se!

    Una abraçada beeeeeeeeeeeeen forta!!!
    Petonets!

    ResponElimina
  5. el no ja el tenim, si no ho intentem no sabem si podem aconseguir el projecte "somiat". Fent-lo has après, i queda't amb això, per tant, la meva enhorabona cap a tu i a la teva feina feta. Ànims i tranqui que tot sortirà bé. Muack!!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots!! :) Lògicament no preciso gens a l'hora de descriure "el projecte", però no és res relacionat amb els estudis, és una cosa externa...

    Xexu, suposo que decepció és la paraula exacta... Intento no desistir, tinc en ment fer uns quants retocs i tornar a temptejar el terreny, però ara no tinc ganes de fer-ho, suposo que necessito un dia o dos de transició. Jo estic molt lluny de ser un geni, per això, eh! ;) Gràcies maco!!

    carquinyol, ja et dic jo que aquesta cagada no la torno a fer! T_T

    Núr, no és pas de la uni, el projecte, el que és i on ho vaig presentar no hi tinc competència. Però per tota la resta, els teus consells són molt assenyats i és el que jo també diria a algú que li hagués passat una cosa semblant. No desistir, no desistir... uff, es fa dur, però s'intentarà! Gràcies bonica!

    elur, jo sóc més de cops de puny contra els coixins... I una altra abraçada per a tu!

    instints, jo orgullosa de mi ja me'n sentia, trobo que feia patxoca tot el que havia fet. I malgat haver après coses sempre queda la recança d'haver treballat i haver-te trencat el coco (en aquest cas per duplicat!) i que no hagi tingut continuitat...

    ResponElimina
  7. Noia, no sé què dir. Jo també m'he trobat molts cops amb què he fet feina i després, per una cosa o per l'altra, he acabat sense ensenyar-la. I això fa molta, molta, ràbia.

    Espero que ho puguis utilitzar per una altra cosa, i/o que el projecte tiri endavant de la manera que sigui. I molts ànims!

    I, si cal, si vols, me l'expliques a mi i jo t'escolto! :-D

    ResponElimina