13 de setembre 2009

Matins relaxants

Vaig dir fa uns dies que tenia ganes de rutina. De recomençar de nou. D'anar amunt i avall i treure'm la son de les orelles d'una vegada. Ha estat un estiu avorridot per diverses circumstàncies, els plans que tenia no els he pogut dur a terme i tornar a l'activitat em manté viva, fresca. Sinó, em marciria.

Però tot i això, no puc negar que m'encanta que arribi demà... i no pel fet que comencin les classes, ja que les vacances a mi se m'alllarguen encara uns dies. Demà serà el principi d'uns matins exclusivament meus. Dies d'aixecar-me sola. Esmorzar sola. Caminar descalça per casa sola. No hi haurà ningú, només jo, les quatre parets, el cafè fumejant i la música de fons (i els crits els nens a les 9 del matí, però ho deixarem com a fet irrellevant en aquesta imatge tan bonica que m'estava quedant...). Algun cop he comentat que a llarg plaç no sé si m'hi acostumaria o si trobaria a faltar la companyia, són coses que fins que no t'hi trobes crec que no es poden especular gaire.

A mi m'agradaria acabar vivint en companyia, i llevar-me amb algú, esmorzar amb algú, somiar al costat d'algú... Però ara mateix tinc l'estranya necessitat de tenir estones per a mi, saber que no tinc a ningú a l'habitació del costat, notar que la casa és buida i que si xerro només sentiré l'eco de la meva pròpia veu. Ho trobo... relaxant i personal.

13 comentaris :

  1. Algú té ganes d'independitzar-se ja? Ho veig molt normal, però és difícil en la teva situació. Ja arribarà. Viure sol està molt bé, però per mi ha passat molt temps fins que no he pogut fer-ho. Mentrestant, he conviscut de diferents maneres.

    Ara que, jo també vull per mi el que et demanes al darrer fragment, és el que desitjo. Per molt que viure sol estigui bé, despertar-se amb algú no té preu (algú a qui estimes, ja s'entén!!)

    ResponElimina
  2. Xexu, m'ha sobtat quan has dit és difícil en la teva situació... ha estat com si fossis algú conegut que em digués això sabent molt bé de què parla, coneixent-me a fons vull dir. Ai, m'ha xocat!

    Doncs ja veus, seguirem compartint paral·lelismes blocaires i desitjant-nos mútuament matins ben dolços! ;)

    ResponElimina
  3. Jo tampoc he pogut dur a terme els plans que tenia en ment, però tot i així ha sigut un bon estiu ^^

    A mi també m'agrada la soledat de casa ^^ Jo visc amb 3 persones més però durant l'estiu només amb una, perquè les altres dues marxen i estic taaant bé... No tinc ganes que les altres arribin u.U'

    ResponElimina
  4. Trobo ben normal això que dius, a mi també em passa que a vegades m'agrada la soledat i a vegades no... en tot cas, la soledat a la feina se m'acaba demà !!

    ResponElimina
  5. M'ha fet gràcia, el teu post.

    Els meus pares són de vacances (bé, avui tornen), i avui, per primera vegada, m'he aixecat, m'he dutxat, he fet l'esmorzar, he fet el dinar per endur-me, i he preparat la bossa per venir a treballar.

    Només que he preparat dos dinars, dos esmorzars... i no m'he aixecat sola.

    M'ha agradat aquesta anormalitat dintre de la normalitat. Vull dir, aquesta rutina, però que no és rutina, però que espero que algun dia ho sigui de veritat.

    En fi, jo a treballar!!!

    ResponElimina
  6. Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients, està clar. Quan estàs sol, t'agradaria llevar-te amb algú. Quan estàs amb algú a vegades enyores aquestes estones d'estar amb tu. Vindria a ser el què deia l'estrip l'altre dia, lo de la llibertat amb companyia. Però tranquil·la, que tot vindrà, de moment aprofita per relaxar-te i gaudir d'aquests moments. Muack!!

    ResponElimina
  7. Has creat una bonica imatge (encara que jo també sento els crits dels "nens" quan comencen al matí a l'institut).

    T'ha quedat molt bé.

    Jo també començaré més tard, el dia 28. Així que encara em queden uns dies d'estar a casa, perquè després ja hauré d'instal·larme al pis d'estudiants.
    La veritat és que no sé si en tinc ganes...

    Vagi bé!

    ResponElimina
  8. Jo feia temps que en tenia moltes ganes. Vaig haver d'esperar ben bé dos anys fins que finalment ho vaig aconseguir. Al novembre farà un any que visc sola i al principi va ser fantàstic... fins que al cap de sis mesos em va sortir parella i ara el que em ve de gust és anar a viure en parella! hahaha

    Sigui com vulgui, el més important és que visquis amb qui visquis, parella, família, amics o sola, puguis trobar una estona per a tu. De vegades, encara que sembli estrany, vivint sola no trobes mai un moment per a aturar-te i dedicar-te un temps a tu i prou! Crec que trobar aquestes estones de cel fa que la vida vagi molt millor!

    Pitonets i gaudeix dels teus matins! :)

    ResponElimina
  9. Absolutament necessari per a una bona salut!

    ResponElimina
  10. Espero que hagi anat bé el primer dia.... de l'altre tema, he viscut sola i acompanyada. De vegades quan tens una cosa, vols l'altre, i a l'inrevés.... molta sort, en tot :)

    ResponElimina
  11. Avui també ha sigut el meu primer dia, i per a celebrar-ho, he inaugurat bloc! (Sóc la Neo, però amb la compta amb el meu nom real...) En el meu cas ha sigut el primer dia d'universitat de la meva vida, així que ha sigut increïblement fantàstic! Ja tinc ganes que sigui demà!

    ResponElimina
  12. hahaha Èlia, no els hi diguis pas això eh! ;)


    Carquinyol... espero que la companyia a la feina sigui grata... que de vegades treballar al costat de segons qui pot acabar sent un martiri.


    Llum, anormalitat dins la normalitat... m'ha agradat! I segur que sí, que acabarà sent el que tu vulguis que sigui.


    Instints, ho sé, ho tinc assumit, hehe. I per això gaudeixo de petits moments així :)


    Janapirinea... bé, potser no en tens gaire ganes ara però quan arrenquis potser se t'econamana la vitalitat, dona! :) Vinga, ànims!


    Núr, dedicar-se temps és una necessitat, jo crec. Hauria d'estar receptat pel metge i tot!


    Això deia jo a la Núr, fada! petonets!


    Cris, benvinguda! De vegades les coses van bé si et proposes que hi vagin, vull dir que hi has de posar el teu granet de sorra i il·lusió...


    Coi, ara no sabré com dir-te! :-P Tati, ho sé, ho sé... té un aire màgic, místic... sobretot quan ho has buscat amb unes ganes boges, oi? Vingà, ànims, que quan un fa el que li agrada es nota!

    ResponElimina
  13. Si et serveix de consol per saber que no tinc una càmera posada allà on vius, ho deia només perquè un estudiant de segon curs de carrera que viu tan a prop de la universitat té dos problemes per marxar de casa:

    a)La família no està disposada a pagar-li un pis d'estudiants, que per això vius a tocar.

    b)No té diners per independitzar-se perquè es dedica a estudiar i no a treballar.


    No ho deia perquè la teva situació sigui difícil, ni personalment, ni econòmica, però sento si he dit alguna cosa que t'hagi molestat, no era la meva intenció.

    ResponElimina