18 de setembre 2009

El fumador [Relats Conjunts]


- Ostres, mira que ets lent, eh! Si arribo a saber que et costaria tant fer-me el quadre no te l'encarrego, que em fots dels nervis! Jo només volia tenir una pintura a l'oli que presidís el despatx. Totes les persones importants i de renom se'n fan fer un algun cop a la vida. Fa important. La fama és el que perdurarà més enllà de la meva existència, el que farà que els meus néts, besnéts i descendents encara més llunyans sàpiguen qui vaig ser. Que em coneguin, que no es pensin que vénen d'un llinatge de morts de gana. I per això crec que ja va sent hora que en tingui un, també. Però si arribo a saber que em costaria tan cara la broma, em sembla que m'ho hagués repensat. Portem aquí tres setmanes i cada dia em véns amb el mateix: falta poc, falta poc... I cada dia em tens aquí fent el panoli, assegut al tamboret. I jo ja no puc més, l'esquena m'acaba fent un mal horrorós i les cames se m'enrampen... Res, és inútil discutir amb tu, ja sé el que em diràs...

- Falta poc, tingui paciència...

- Paciència?? Doncs mira, tens raó, d'això me'n falta! I si em toques gaire els nassos, la meva paciència et fotrà una coça al cul i au, bon vent! No veuràs ni un duro, i m'és igual que no hagis acabat el quadre! Merda, veus? Per culpa teva m'has tornat a excitar, ja em tremola el pols altre cop! Necesisto una altra cigarreta...

- Si no para de bellugar-se i de moure el braç amunt i avall amb la cigarreta no puc agafar-li un bon pla de perfil... I si no deixa de moure's la llum no li incideix en el mateix angle tota l'estona i se'm fa molt difícil poder fer quadre en condicions, que m'entén? I si no deixa de fumar, aquest núvol fosc de sutge que l'envolta no em permet captar l'essència dels colors de la seva roba, i contínuament he d'estar rectificant el to blavós de l'americana... o verd... o... bé, farem una barreja. I si no deixa de fumar...

- I si no calles sabràs qui puc arribar a ser jo! No juguis amb mi, em sents? Conec a molta gent, tinc contactes, sóc una persona influent, i si em proposo que acabis dormint sota un pont creu-me que ho puc aconseguir! No t'encomanarà un quadre ni déu, que no ets pintor ni ets res! I per avui ja n'hi ha prou, s'ha acabat! Vindré demà a la mateixa hora, i et dono com a màxim una setmana més per tal que acabis el quadre. M'has sentit??????

[apaga la cigarreta dins una bassa de color verd-blavós, a la paleta de colors. Mitja volta. Cop de porta]

Serà... serà malparit! Que no sóc ningú, diu! Em titlla de txitxarel·lo o què? Qui collons s'ha pensat que sóc?? He retratat amb les meves mans a gent molt més important que ell, presidents, prínceps! Els meus quadres han presidit galeries d'art i mansions d'autèntics col·leccionistes! Si ni tan sols sé per què vaig accedir a fer-li el quadre, no s'ho mereix, no s'ho mereix!!!! Si és que només de tenir el llenç amb la seva imatge davant dels nassos em vénen unes ganes de fotre-li quatre hòsties que no el reconeixeria ni sa mare! Estúpid senyor important, amb el seu barretet d'ala ampla, amb la camisa cordada fins dalt, el senyor emcrecelmésguapodelmón... Si tens una nàpia que espanta, home! Si és que fins i tot he aconseguit plasmar-te aquesta mirada de malparit que tens... no em miris, em sents? Ni em miris! Prou! Vine cap aquí!

[Agafa amb força el quadre, el treu del cavallet i el llença a terra. En un atac de rauja, el comença a fer a bocins. Tres, quatre, trenta. La imatge escampada i desfigurada de l'home tapissa el terra de l'estudi.]

Merda... ja hi som, ja m'he tornat a descontrolar. Que no visc de l'aire, que necessito els diners, que per fer-li l'estúpid quadre em pagava força bé. I ara què, què he de fer? Bufff... a veure, on collons tinc la cinta adhesiva... Jo diria que aquest trosset anava aquí... i aquest altre? Bé, aquí mateix, tampoc vindrà d'aquí...

9 comentaris :

  1. Bona història, i ben original! Jo hagués optat per enclastar-li la tela al cap. Si vol un retrat, que s'emmarqui la seva pròpia cara!

    ResponElimina
  2. Boníssim i superdivertit. M'ha agradat molt!!

    ResponElimina
  3. Jajajaja no m'estranay que el pintor perdi els nervis..xDDD

    ResponElimina
  4. Genial construcció i desconstrucció de la història del quadre!!! molt original m'ha agradat

    ResponElimina
  5. Ostres, quin parell de geniuts!! Sé d'un que no cobrarà...

    Una abraçada, Laia, content de tornar a deixar una petjada per aquí (passar no, que passo molt sovint) :)

    ResponElimina
  6. hahaha! Molt ben trobada la idea del quadre esmicolat i tornat a enganxar! Tot i això... quatre setmanes per a fer un retrat??? Potser no és tan bon pintor! Això sí, el retratat un tros de carallot!

    Bon relat, Laia! :D

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies a tots!! Després de llegir el d'en xexu només em venia al cap un mirall trencat, i va acabar sortint això...

    Ja no recordava per què no tenia el costum de mirar els vostres relats si prèviament no tenia una idea de com encarar el meu!! ^_^

    ResponElimina
  8. Jejeje! Qui sap si acabes d'inventar una nova manera d'art: fer un quadre, trencar-lo i reconstruir-lo surrealistament. Si més no, és prou original, no!? Molt bon relat, felicitats!

    ResponElimina