02 d’agost 2009

T'ho dec a tu







Sé que hi ets, ets amb mi,
malgrat que intenti amagar el reu record,
tot i desitjar de tot cor
que no em persegueixis dia i nit.

Però el record insisteix, s'enyora,
i em deleita amb paraules d'amor,
tot i que sé que fóra millor
complir condemna o pagar penyora,
abans que deixar-me endur per la frescor
de la seva poesia encisadora.

Però no és just, ni vull,
deixar de gaudir de la teva companyia,
dels teus savis consells,
del somriure que feia bell
el meś desastrós dels dies.

I és que tot el que m'has ensenyat
sense saber-ho ni ser-ne conscient...
Han estat tants regals de sinceritat...
que no poden ser recompensats,
tot intent seria insuficient.

He après que es pot estimar
però d'una manera peculiar i especial,
com a un amic, com a un germà?
no ho sabria pas explicar.
Tan sols sé que no és gens artificial,
que és bonic, que és real...


...i que t'ho dec a tu.

2 comentaris :

  1. i que bonic és estimar!!! no cal explicar-ho, si ho vius, gaudexa-ho!!! que guai!! Petonets!!!

    ResponElimina
  2. Així és cert que aquest serà el millor dels estius? ;)) Petonets, bonica.

    ResponElimina