... I que quan ja marxava de la granja, després de pagar, la noia de la caixa sotís corrent i tornés amb una napolitana de xocolata a la mà...
Foto: Google
Escrits
Comentaris
Foto: Google
*
Doncs és una bona sorpresa, no? A vegades ens trobem sorpreses d'aquest tipus, que no entenem però que són agradables ^^ Sinó, sempre et queda preguntar-li la raó ;)
*
Però l'havies pagat i marxaves sense ella o te l'ha regalat perquè sí? que guai no? ho veus? això t'ha de fer pujar l'autoestima eh? amunt!!!
Muack!!!
*
Xexu... arg!! No home no, prefereixo la variable de que em faig estimar, em sembla, eh...
elur, la cara de llaminera no me la treu ningú, la deus haver encertat! ;-)
alasanid, doncs ben bona que era, hehehe. No m'havia passat mai, si jo ja marxava!
Núr, com que si en sé el motiu? Si està claríssim! Perquè sóc irressistiblement dolça i amable, si això és una metàfora de la meva personalitat, segur! ;-) No et creguis ni mitja paraula, jajaja
Èlia, exacte, petites coses d'aquestes poden girar la truita... és un gest tan tonto i tan maco alhora! Segurament deurien tenir-ne massa i si tancaven al cap d'una estona, per llençar-ho... Cap a la meva panxa!
Instints, que va! De regal, de regal! Hahaha, en altres coses potser, però jo mai he pagat una ensaimada/croissant/qualsevolcosadolçaibona i me l'he deixat ^^ Això, ja et dic, et fa somriure i acabar el dia d'una altra manera!
Aquesta obra està subjecte a una llicència Creative Commons
Design Disease Theme is created by Design Disease
10 comentaris:
XeXu
25 d’agost de 2009 9:32
Permalink this comment
1
Això és que et fas estimar, dona. O això, o que ahir va escopir al teu cafè per error...
elur
25 d’agost de 2009 10:04
Permalink this comment
1
:)) et deu haver vist preocupada? llaminera?
petons, guapa!
Alasanid
25 d’agost de 2009 10:32
Permalink this comment
1
Ooooo... Quina sorpresa.
Espero que la gaudissis.
Núr
25 d’agost de 2009 10:33
Permalink this comment
1
Quin detall!!! En saps el motiu??
Èlia
25 d’agost de 2009 12:22
Permalink this comment
1
Doncs és una bona sorpresa, no? A vegades ens trobem sorpreses d'aquest tipus, que no entenem però que són agradables ^^ Sinó, sempre et queda preguntar-li la raó ;)
instints
25 d’agost de 2009 13:37
Permalink this comment
1
Però l'havies pagat i marxaves sense ella o te l'ha regalat perquè sí? que guai no? ho veus? això t'ha de fer pujar l'autoestima eh? amunt!!!
Muack!!!
Laia
25 d’agost de 2009 13:52
Permalink this comment
1
Xexu... arg!! No home no, prefereixo la variable de que em faig estimar, em sembla, eh...
elur, la cara de llaminera no me la treu ningú, la deus haver encertat! ;-)
alasanid, doncs ben bona que era, hehehe. No m'havia passat mai, si jo ja marxava!
Núr, com que si en sé el motiu? Si està claríssim! Perquè sóc irressistiblement dolça i amable, si això és una metàfora de la meva personalitat, segur! ;-) No et creguis ni mitja paraula, jajaja
Èlia, exacte, petites coses d'aquestes poden girar la truita... és un gest tan tonto i tan maco alhora! Segurament deurien tenir-ne massa i si tancaven al cap d'una estona, per llençar-ho... Cap a la meva panxa!
Instints, que va! De regal, de regal! Hahaha, en altres coses potser, però jo mai he pagat una ensaimada/croissant/qualsevolcosadolçaibona i me l'he deixat ^^ Això, ja et dic, et fa somriure i acabar el dia d'una altra manera!
NeoPoeta
25 d’agost de 2009 18:02
Permalink this comment
1
Potser te l'ha pagat algun noi guapo que hi havia per allà! No has tornat a comprovar-ho?
Núr
27 d’agost de 2009 11:51
Permalink this comment
1
hehehe! M'agrada la idea de la NeoPoeta! :)
Hi has tornat, al bar aquest?
Llum
28 d’agost de 2009 10:54
Permalink this comment
1
Potser hi tenia a veure el dia que era i que la noia et coneixia? :-P
Aquests regals són els millors. Els que fan més il.lusió. Els que es fan sense cap mena d'obligació, només perquè es volen fer :-D
Publica un comentari