31 d’agost 2009

Rutina poc rutinària

Sempre m'ha agradat "la tornada". De petita i de gran. Mai he estat frustrada perquè se m'hagin fet curtes, les vacances, al final sempre acabo tenint ganes de que la meva rutina particular torni a rutllar.

Quan anava al cole tot era fantàstic: jocs, llibretes noves, bolis a punt per ser estrenats i rosegats... L'estoig ja no, era d'aquelles coses que m'agradava tenir masegada, d'un any per l'altre :-)

Quan anava a l'insti, hi havia una mica de tot, però si rasco sempre puc trobar bons moments per a recordar.

Ara, a la uni, tot ha estat més frenètic, i millor. La clau que encaixava al pany. Durant les èpoques d'exàmens segueix havent-hi l'estrés i les ganes d'acabar, de desconnectar, però si ho deixo fluir massa... trobo a faltar alguna cosa. La que ara empeny els dies a que passin més de pressa per recomençar.

Ha estat un estiu amb molt de res, sense gaire de tot. Ara que en teoria tornarem a la rutina, és quan més coses faré, i menys monòton serà el dia a dia. Una paradoxa com una casa? Potser...

---

PS. Mireu què n'ha sortit ja del no-res!



10 comentaris :

  1. Aquest any es el que mes ganes tinc de que comenci de tots!

    Començo la uni, coneixeré a un munt de gent, i a més a més m'independitzo! Tinc tantissimes ganes de que sigui el 14 de setembre...!

    ResponElimina
  2. l'estiu està fet perquè tinguem dies d'avorriment i que els puguem gaudir (que de dies de feina ja n'hi haurà durant el curs), és tan agradable fer absolutament res... Però ja s'acaba.

    Ara que creixi!!

    ResponElimina
  3. ja saps com t'entenc! jejeje

    del no res??? i què més, de la teva traça a plantar les llavors, de regas i de comunicar-t'hi, de la manera que sigui, per animar-li a que treiés el cap!

    petons de 4 fulles! ;****

    ResponElimina
  4. M'alegro que t'agradi tornar a començar!! ^^

    Jo ho he odiat sempre xD Però "bueno"..és el que toca..i a veure si aquest any me les trec totes i el que ve ja puc entrar a la uni, també...u.U'

    Encara queden uns dies de vacances i miraré si puc fer algun viatget d'una setmana més o menys..=)

    M'alegro molt que el trèvol ja t'hagi germinat ^^

    ResponElimina
  5. que xula la planteta!! això és el que tenen, que cada dia estan diferents!!!
    Jo també tinc ganes de treballar i portar uns horaris una mica més reglats, per posar-me en forma i tenir la ment més activa!!
    Sort!!!

    ResponElimina
  6. Uooooooo!!!! Com creix aquesta planteta! Quina il·lusió! :D

    Sí, la veritat és que tornar a la rutina va bé! Jo encara tinc el record de «tornar a començar» d'aquestes èpoques perquè a l'octubre continuo un parell de cursets al centre cívic del barri. En tinc unes ganes, que comencin de nou!!!! argh!

    ResponElimina
  7. sembla que el trèvol progressa adequadament; esperem que contionuïi així.

    respecte a la tornada a la rutina, en el fons, qui més qui menys, passa per les fases que has citat, i a la uni, que se seuposa que hom fa allò que més li agrada doncs fa que sigui -també tenint present els retrobaments- més fàcil tornar.

    en el fons no deixa d'ésser allò que hom desitja allò que no té; o que no valorem les coses fins que les perdem...

    ResponElimina
  8. A mi també sempre m'ha agradat la tornada a la normalitat. Benvinguda sigui! :-D

    I, és clar, amb el setembre coses noves, noves il.lusions, el "com serà?"

    Ja queda poquet!!!

    ResponElimina
  9. Això de la rutina poc rutinària em sona, però no en el sentit que tu li dónes. És una expressió que vam crear la meva amiga Txaro (de la Comunitat del Fosfat) i jo per explicar que la nostra rutina, el més normal per nosaltres, eren els imprevistos i saber-te adaptar als plans nous que sorgien de sobte sense previ avís, veure'ls com a normals i acceptar-los. Vull dir, que la cosa estranya era que no hi hagués plans. Fa molt temps vam fer un post conjunt al Bona nit ella i jo, segur que el vas llegir. Em sembla que devia portar aquest mateix nom que el teu, m'ha fet gràcia quan l'he llegit.

    Per altra banda, dir que a mi també m'agrada tenir els dies una mica organitzats, i saber quan toca cada cosa. Va molt bé per l'organització.

    I ja veig que la planta tira endavant, perfecte, segur que la cuides molt.

    ResponElimina
  10. Neo, doncs endavant! I ja explicaràs quina és aquesta carrera que començaràs! :)

    Alasanid, a mi m'acaba cansant.. necessito fer coses (sense arribar al punt de ser hiperactiva eh!) però m'agrada l'activitat, anar amunt i avall...

    elur, quna gràcia això que m'has dit... M'ha recordat a qui em va regalar la llavor. A ell no li creixia, i em va dir que el que passava és que em necessitava a mi. I va i creix... xocant. Petons per a tu també!

    èlia, doncs viatja i carrega les piles abans de començar! ànims!!

    instints, viscaaa!! em comprens, oi?? :-) El teu canvi sí que és radical, que el nens sempre dónen molta guerra!

    Núr ja sé que tu ets de les que fa cinquanta mil coses, o sigui que... visca la rutina! :)

    Mr torture, ben bé no és això... jo ho valoro molt, quan estic a la universitat, vull dir que no em queixo pas quan hi sóc. Alguns exàmens toquen la pera, lògicament, però és més que res per l'estrés que em provoquen :-P he acabat trobant el meu lloc i fent el que m'agrada, i no puc demanar res més... és lògic que frissi per tornar-hi!

    llum, el com serà... serà genial segur! Només le fet de posar-hi il·lusió ho canvia tot. El quid de la qüestió està en els ulls amb què en ho mirem... i els meus treuen espurnes per tot arreu!

    xexu, he vist la repassada de posts que has fet, quin honor ^^ I sí, el recordo perfectament el post... era genial. Cada dia una cosa diferent, però precisament en això consistia la rutina, en que cada dia fos especial. Et deixo que em reclamis els drets d'autor si ho creus neecssari! ;-)

    ResponElimina