18 d’agost 2009

karma

Sóc i he sigut sempre força racional, tot i que m'agrada molts cops trobar significats o etiquetar com a "senyals" certes situacions que potser no són més que coincidències. Potser per endolcir la vida i portar-li cert misticisme, o potser perquè que tot depengui d'un mateix espanta. Quanta responsabilitat!

Les coincidències simpàtiques o curioses sempre són benvingudes, són una recompensa per l'esforç de subsistir i el "anar fent", que no sempre ens satisfà. Però, i els cops? Les trompades? L'una darrere l'altra? Es poden arribar a interpretar com a una mena de venjança? Alguna cosa etèria ens retorna la pilota pèr haver-nos comportat com no devíem? Com a My name is Earl, potser, quan parla d'aquell karma: fas coses bones, et passen coses bones; fas coses dolentes, et passen coses dolentes. No crec. No és així de senzill... i de complicat, inexacte i injust alhora. He tingut una trompada rere una altra aquests dies, potser no tenir internet ha estat fins i tot una bendedicció per al Cau, s'ha salvat d'una onada de porqueria emocional. Personalment una de les coses que més por em fa en aquest món és arribar algun dia a ser una mala persona, cruel, egoista... i és per això que analitzo les meves accions, i quan crec que m'he comportat malament, em falta temps per demanar disculpes a qui n'hagi pogut sortir perjudicat. En aquest sentit he millorat, així que aquesta força que m'empeny a caure no pot tenir queixa de mi. Així doncs... què? Fins quan?

6 comentaris :

  1. No estic massa convençut que existeixi cap força que ens recompensi de la manera com ens comportem, però si que sembla que hi hagi una mena de justícia divina, sembla que si som bons acabem rebent coses bones, però també hi ha qui sempre rep pals, i no hi ha manera. En definitiva, que no es compleix.

    Penso que el fet d'analitzar-te tant impedirà que et tornis com no vols ser. Ja saps quins comportaments no t'agraden, i intentes no tenir-los. Si, no obstant, algun dia se t'escapa alguna cosa, demanar disculpes és el mínim que es pot fer. I no et creguis, demanar disculpes no es una cosa gens fàcil per algunes persones.

    ResponElimina
  2. No crec que arribis a ser mala persona, cruel, ni egoista. Si tens clar que no ho vols ser, no ho seràs.

    Altra cosa és el fet de fer mal sense voler, de fer mal per malentesos o de que algú et faci mal i llavors amb aquella persona siguis poc simpàtica.

    Però, d'alguna manera, si no vols ser algunes coses, no les seràs.

    Ah, no sé si hi ha cap ordre en tot plegat. Però ara m'has recordat un episodi de la meva vida. Jo, sempre, a la feina, quan em creuo amb algú, somric i dic hola. Em surt de dins. No sé, em surt. Un dia estava molt deprimida no sé per què. I em vaig adonar que tothom amb qui em creuava em saludava i em somreia, quan sovint no saluden ni somriuen a l'altra gent.

    No, potser no hi ha cap ordre. Però a vegades el que fem, tant si és bo com si és dolent, tant si ho fem volent com inconscientment, retorna a nosaltres.

    Jo crec que no tots som del tot bons ni del tot dolents. Tot depèn de les circumstàncies.

    Molts ànims!!! Espero que tot el que t'ha passat aquests dies desapareixi i no torni més!!!

    ResponElimina
  3. Estic totalment d'acord amb en Xexu i la Llum. També afegiria que els comportaments (des del meu punt de vista) ens serveixen per posar-nos a prova, això no vol dir que perquè tinguis un mal comportament siguis dolenta. Fem actes bons i actes dolents. Pots fer actes molt bons i rebre moltes patacades (quants cops has sentit: perquè és un/a bonàs/a i li tolera.. o semblant). I pots ser un cabrón i que tot et vagi bé.
    Però també penso que el fet que analitzis els teus actes, i els reconeguis com a no bons, fa que siguis millor persona, perquè tu mateixa te n'adones que allò no estava bé i ja ho rectifiques. Si molts fessin això, ja veuries que bé aniria el món.
    I pensa que també hi ha èpoques, bones i dolentes. Sento aquesta setmana, tu amunt i ànims!!!

    ResponElimina
  4. Jo de per si soc força mística, però no fins a un punt irracional, tot i que si que m'agrada creure en aquestes cosetes, com el karma o en l'horòscop (tot i que quan no m'interessa creure-hi, no hi crec!) pero en el fons no soc massa racional.

    En el que si que crec es en l'energia, un flux universal que a vegades ens alimenta i a vegades s'oblida de nosaltres... I també crec que tot, TOT s'equilibra, que els moments dolents vindran seguits de moments millors... d'això no en dubtis gens ni mica.

    Un petó

    ResponElimina
  5. Xexu, jo no hi crec pas, era un comentari que vaig intentar plantejar amb to irònic, en un intent desesperat per trobar una resposta al per què de tanta mala sort... Com que no em surt de dins resar-li a ningú, alguna cosa necessito fer...


    Llum, en el teu cas és positiu, però si sense voler faig aguna cosa malament i això m'afecta de rebot, és força fotut... principalment perquè no sabria per on començar a buscar quina errada faig!


    Instints, moltes gràcies! és que hi ah situacions que em posen a cent i se m'enborrona tot, de debò! Hehehe... paranoies de que el món es torna contra mi! ;-)

    NeoPoeta, gràcies a tu també pels ànims... de fet això és el que fins ara m'acompanyava, des de principis d'any hi pensava, hi creia, que després de les coses dolentes ve la remuntada... però aquest estiu em toca la pera que tot torni a girar-se de cul! pero a resistir, què s'hi farà!

    ResponElimina
  6. Estic força d'acord amb la NeoPoeta. Crec que hi ha una mena de justícia i equilibri còsmics que reparteixen sort i desgràcia a tothom, malgrat que moltes vegades no tothom rep bo i dolent a parts iguals, o fifty-fifty. I sóc de la mena de persones que creu que, al final, tothom rep el que es mereix segons la vida que ha viscut.

    A banda d'allò de «les coses em van de conya» o «les coses em van fatal», també hi ha l'actitud de les persones a l'hora d'actuar. Com deia la Llum, si no vols ser mala persona, egoista o el que sigui, no ho seràs. No sembles d'aquesta mena de persones: Si no patissis per no fer mal als altres, no et trencaries tant el cap quan creus que t'has equivocat. D'altra banda, hi ha desicions que ens ofereixen una sèrie d'opcions, les quals, triem la que triem, comportarà conseqüències negatives per a una persona o diverses. La qüestió és trobar l'equilibri entre totes les decisions que vas prenent. De vegades decidiràs que t'afecti només a tu (i carregar tu amb el mort); d'altres, decidiràs que afecti a una altra persona (prò no crec que això sigui egoisme, sinó supervivència emocional, sempre que estigui equilibrat); o de vegades, decidiràs que afecti un desconegut en comptes d'un conegut. Prò això no et fa millor o pitjor persona sempre que hi hagi un equilibri.

    El meu consell és que si has de prendre una decisió d'aquestes que han d'afectar algú sí o sí, si estàs en un bon moment, sacrifica't; si estàs en un mal moment, sigues «egoista». Senzillament perquè si estàs en un bon moment, et serà més fàcil tirar endavant i sacrificar-te; si estàs en un mal moment et convé cuidar-te i no passar-ho pitjor que no ho estiguis passant llavors.

    Molts petonets, preciosa, i espero que de cara al cap de setmana estiguis millor!

    ResponElimina