02 de juliol 2009

El pintor Antoni i les pintures

Un llibret. Bé, potser ni això. Tres fulls, DIN A4. Dos d'ells reciclats, escrits per una banda, però reaprofitats tot plegant-los pel mig i enganxant-los amb cola, de manera que ens queda un full DIN A5 reutilitzable per ambdós costats. L'altre que ens queda és un DIN A4 doblegat per la meitat, a mode de portada i contraportada. Els fulls enganxats són escrits a ordinador, mida 14, Comic Sans. A la portada, un títol i un dibuix fet a mà. A la contraportada, un paràgraf titulat L'autora, i un altre titulat L'obra. Al peu, una fotografia a color enganxada, d'una nena amb els cabells curts, amb una diadema i un jersei d'hivern gruixut, i que somriu. Li falten tres o quatre dents. Tots els fulls estan perforats per la cantonada superior esquerra. Pels forats hi passa una cinteta de color blau, que acaba lligada en un nus i un llaç. Ja tenim el llibret. I l'obrim...

El pintor Antoni i les pintures.

Hi havia una vegada, al poble de Riumajor, al carrer dels llamps, hi vivia un pintor. Tenia una barraca a una cantonada del carrer, on també hi havia una font. Ell, cada dia es despertava, es rentava la cara a la font, omplia d'aigua un got que tenia i es posava a pintar. Tenia com a pintures el color groc, el vermell, el blau, el marró i el rosa. L'Antoni era un pintor molt bo, feia uns dibuixos molt bonics i per això recollia molts xavos. Però vet aquí de que va l'historia: Era el primer diumenge de maig i l'Antoni va fer el mateix de cada dia: Rentar-se la cara ... etc. Va ser gran la sorpresa que va tenir l'Antoni quan va veure que les pintures havien desaparegut com per art de màgia!. Però les pintures, s'havien escapat per la següent cosa: Com tot el món, les pintures també tenien mare i per això s'havien escapat, perquè les pintures tenien bona memòria i sabien perfectament quin dia era (era el dia de la mare). Les pintures de bon matí es van llevar i es van fer d'una sola peça: el color groc era un triangle, el vermell un quadrat, el verd un cercle, el blau un triangle equilàter, el marró un hexàgon i el rosa un pentàgon. Llavors van anar corrents cap a l'estació de tren que en aquell moment sortia el tren que anava cap a Sant Pere de Llavaneres, que era el poble on vivia la seva mare que per cert, era el color blanc. Quan van arribar a Sant Pere de Llavaneresvan anar al carrer dels núvols. Al carrer del sol a Riumajor li havien comprat un pot de pintura blanca perquè pintés la façana de la casa que estava bastant descolorida. Després de haguer-li donat el regal i que la seva mare els hagués convidat a menjar galetes se'n van tornar cap a Riumajor.
Un cop arribar a Riumajor se'n van anar al carrer dels llamps on l'Antoni els va rebre boig d'alegria.

FI

Aquest va ser el meu regal del dia de la mare, de quan tenia uns vuit anys. Recordo que no m'agradava gaire, el meu germà havia fet un còmic i òbviament, estava molt millor... ell sempre ha tingut molta traça amb els dibuixos. Però tot i així era el meu conte. Avui l'he trobat entre uns papers, m'ha fet somriure i us l'he transcrit, paraula per paraula, exactament com l'he llegit jo. Les faltes ortogràfiques, errors de concordància, repeticions... llicència poètica ;-). Molts, per no dir gairebé tots, quan som criatures i ens fan escriure contes ens agrada acabar amb un FI a mida 36, amb negreta, que es vegi bé. Quina gràcia...


----------

Nota: la foto del dia de la NG no podria ser meś encertada avui... una beluga!!! Feu-hi un cop d'ull a la sidebar... si és preciosa! ;-)

6 comentaris :

  1. Caram, trobo que per tenir vuit anys, no està gens malament! Ja apuntaves maneres. No sé jo el còmic del teu germà, però aquest regal és per caure la bava una bona estona!

    ResponElimina
  2. Jo crec que es podria considerar el teu primer post, no ? :D

    ResponElimina
  3. El que jo deia... no hi ha cap beluga, dofí, rorqual, balena, orca... que sigui tan preciosa com tu! ;)

    Una abraçadassa, guapa!

    ResponElimina
  4. Oooh elur... que em poso vermella!!! Se't cauran les dents per dir mentides... els dofinets són taaaan bufons ... :-) petonets maca!


    hehehe Xexu... gràcies! Si més no, un regalet manufacturat... aix, si és que m'encanten aquestes coses sorgides de les pròpies mans...


    Carquinyol uhm... interessant, hehehe. Doncs ben pensat, tampoc deuria fer massa que tenia ordinador!! A tenir internet si que vaig trigar més!

    ResponElimina
  5. Que maco, Laia!

    Per cert, m'agrada la nova capçalera :-D

    ResponElimina