21 de juliol 2009

Conèixer un conegut

M'agrada conèixer gent nova, gent que m'aporti quelcom. I això sempre es fa difícil de definir, però fàcil de percebre. Se sap. Es nota. T'hi sents bé, i t'agrada compartir-hi estones.

He tingut el plaer de poder conèixer a una persona que ja formava part del meu entorn. Malgrat veure-la cada dia. Malgrat haver-hi xerrat molts cops. No la coneixia, no com a mi m'agrada conèixer a la gent. Hi havia una barrera entre els dos, que poc a poc es va esmicolant. I cada pedreta que cau deixa passar un raig de llum més esperançador, més bonic, més brillant. Mica en mica descobreixo aficions, maneres de pensar, força, empenta. I les admiro, em semblen fascinants.

Hi ha persones que simplement tenen la capacitat de fer-te somriure en veure-les. Perquè endevines, saps, que hi passaràs una estona agradable, xerrant de tot i de res alhora, gaudint mútuament l'un de la companyia de l'altre. La sensació és difícil d'explicar, tan per l'un com per l'altre, i me la va resumir en uns versos d'una cançó. I en sentir-la, he pensat que no podria estar més encertat... Fantàstic.

Tot va fluint sense que n'esperem res a canvi. Simplement moments agradables, de complicitat. d'una amistat que es va forjant. Persones que t'aporten molt més del que podries arribar a imaginar. I només lamentes no haver pogut trencar la barrera abans.

9 comentaris :

  1. Amb el títol del post he pensat que havies conegut a un blocaire! Després, ja he vist que no anava per aquí. Si em permets em quedo amb aquesta frase: "Tot va fluint sense que n'esperem res a canvi. Simplement moments agradables, de complicitat. d'una amistat que es va forjant." Ara mateix, també, la podria dir referint-me a una situació diferent

    ResponElimina
  2. Jo amb el títol del post pensava que anaves a parlar d'una mala experiència, ja veus, aquí cadascú es munta pel·lícules. Pensava que algú del teu entorn t'havia sorprès molt negativament, ja que de vegades no coneixem les persones com ens pensem, i un bon dia ens adonem que hem estat molt equivocats.

    Però m'alegro que sigui justament el contrari. No lamentis que no hagi estat abans, pensa que de vegades les coses passen quan han de passar, ara era el moment, i ni abans ni després hagués funcionat. Gaudeix tant com puguis, i no pensis res, només aprofita-ho.

    T'he dit ja que facis Bioquímica?

    ResponElimina
  3. Estic totalment d'acord amb en Xexu, que les coses passen quan han de passar, i tot té el seu moment.
    Al poble, sempre he tingut les meves amistat, però al principi eren les amistats de tota la vida. Jo tenia una imatge per elles i elles em "coneixien" a la seva manera. Però jo sabia que no em coneixien. Especialment una amiga. Fins que un dia, la vaig agafar a soles i li vaig començar a explicar realment la meva vida. La seva resposta va ser positiva, i em va dir que era com si coneixés una nova Montse, que havien passat 7 anys com si res. Allò va estrènyer els nostres llaços d'amistat i ella es va obrir també molt més amb mi. I ara ens complementem molt millor.
    Crec que això va passar perquè abans no era el moment.
    Que guai Laiona!!! Petonets!!

    ResponElimina
  4. Com la Tirai, jo també pensava que havies conegut algun blocaire. De fet, no estic segura que no sigui així...

    En fi, totes les bones experiències són bones. Me n'alegro molt! I ja saps... a passar un bon estiu! :-P

    ResponElimina
  5. Sempre he trobat meravellós poder prendre consciència d'aquests procesos perquè crec que en gaudim més. Ser conscient que està passat, que estàs coneixent una persona que t'aporta coses tan bunikes... fabulós! Enhorabona, preciosa, i gaudeix-ne al 100%!

    ResponElimina
  6. Penso que aquest estil de persones que comentes és el que val conèixer, les que no demanen ni cerquen res més que parlar i passar un moment agradable compartint aficions o idees.

    ResponElimina
  7. Jo també he pensat amb una cosa de blogaires, però després la sensació m'ha resultat coneguda, i sé de què parles... cosa que va bé, perquè de vegades tenim allò que diuen, que si no entren a la primera...i és bonic saber que t'has equivocat i has trobat un nou amic...

    ResponElimina
  8. Vigili vostè amb els canvis. Si hi ha tants conservadors al Món, per algun motiu serà.

    ResponElimina
  9. Tirai, doncs si la sensació és agradable, me n'alegro i que segueixi així!


    xexu, ho pot semblar, però sempre és una bona notícia pensar que és al contrari, tenir "bones" sorpreses. I això de la Bioquímica, si m'ho has dit no em sona pas, vés per on... Però perquè et vagis preparant t'he de dir que no és la primera de la llista mental que tinc ara mateix al cap...


    Instints, és fantàstic poder conèixer gratament a fons a una persona que creies conèixer. També he de dir que s'ha de ser selectiu, has d'obrir-te amb qui realment t'hi sentis còmode o creguis poder-hi confiar. Però això de la teva amiga és un nou camí ben triat, us podeu entendre millor, tan en els bons com en els mals moments :)


    Llum... no és així, no :) No anava amb segones intencions ni res d'això, hehehe. Gràcies!! Gaudeix-ne tu també!!!


    Núr, tens raó... És bo posar-se a pensar "què està passant?", així recordes tot el procés i no és pas cosa d'un dia per l'altre.


    carquinyol... i jo ho adoro això... seure i xerrar... i quan et sents còmode sempre tens coses a dir! Perds vergonya, estàs més obert i sociable...


    Josep... benvingut, però no s'ha de tenir por als canvis. S'ha de ser conservador i anar amb cautela en certa mesura, però estancar-se o amagar-se et pot fer perdre moltes oportunitats de viure i conèixer nova gent o noves sensacions...

    ResponElimina