jugant...

05 juny 2009






Surto de casa somrient, sé que et tindré davant,

que podré abraçar-te, allargant l'instant,
que els meus ulls podran espiar-te mig d'amagat,
i tot això sense moure'm del teu costat


Jugarem a buscar-nos mentre estem ajaguts
dissimulant que mirem un cel ras de vellut,
i les teves mans acabaran parlant sense embuts,
recuperant el contacte que s'havia perdut.


Però hi ha una força que ens manté encadenats,
que sempre s'apropia d'aquell bes robat,
i així fins que un dels dos sigui prou agosarat
i trenqui les pors que ens han empresonat.



4 comentaris:

XeXu

6 de juny de 2009 2:31
Permalink this comment

1

ha dit...

I per què no ser tu la que faci el pas, la que superi la por?

nimue

7 de juny de 2009 21:45
Permalink this comment

1

ha dit...

oooh! ;)

Laia

8 de juny de 2009 12:58
Permalink this comment

1

ha dit...

Xexu... Necessitaria que algú m'ensenyés a tenir més empenta, a saber trencar barreres. I quan estic "decidida" a tirar endavant és que em tremola tot...


Què, t'ha agradat nimue? :)

Llum

8 de juny de 2009 20:17
Permalink this comment

1

ha dit...

A mi m'ha agradat molt, Laia.

Però no et diré res més, que un dia ja en vam parlar. A vegades és tan fàcil... i a vegades tan difícil...