Torre Eiffel [Relats Conjunts]

Jugaven a buscar-se a distància. A recordar-se dia rere dia que hi havia certs moments del dia on la imatge de l'altre es materialitzava dins la ment i no en volia sortir. Entre ells hi havia una mena de camp magnètic que semblava més fort a través de les paraules escrites que no pas dels mots que sortien dels seus llavis quan es veien. Una força d'atracció que es debilitava contra més s'apropaven, quan inexplicablement tot allò que s'havien dit a través de llargues cartes hauria de prendre més força i fer-se notar.


Una por estranya s'apoderava d'ells dos, aquella vibració que semblava traspassar límits es desfigurava i s'afeblia. Els temes de conversa de les seves trobades eren plens de temes banals, repetitius, que de tant en tant s'interrompien per algun comentari de caire graciós que feia ell, mofant-se carinyosament d'ella. Llavors ella es feia l'ofesa, deixant-se buscar, però sempre acabava cedint, fent-li una abraçada i un petó a la galta o al coll. Sempre igual, era gairebé un comportament ritual.

Sense buscar-ho, van acabar viatjant a París durant els mateixos dies, com si el destí hagués posat als seus peus que s'acabessin trobant a la típica ciutat de l'amor i el romanticisme, perquè se'n contagiessin i s'acabés desfent tota aquella teranyina de despropòsits. La típica ruta turística, els típics monuments: un Notre-Damme sense geperut, un Mouline Rouge sense Nicole Kidman, i una Torre Eiffel que dominava majestuosament la ciutat. I allà, a la riba del Sena, va arribar la brometa, el somriure d'ella emmascarat d'enuig i la posterior abraçada. Llarga. Més forta. M'agraden les teves abraçades. Tenen alguna cosa... diferent, li va dir. I encara abraçada a ell, somreia amb els llavis mig tallats pel fred, i de reüll mirava l'estructura de ferro i li donava les gràcies. Potser aquell era el moment en què havia de passar, o potser aquell monument simbòlic els havia acabat de donar l'empenteta que necessitaven. Perquè amb paraules com aquelles ja en tenia prou per no renunciar.

Nota de l'autora: uixxx que ensucrat m'ha quedat això!!! Bé, un dia és un dia! :-)