10 de maig 2009

Dofinaire... i del Barça

Ara que gairebé sóc a tocar dels exàmens finals i que veig que tot s'acaba, és quan me n'adono que el temps vola, que mica en mica han passat nou mesos i que en sóc poc conscient. I quan començo a fer valoracions i a pensar, i plantejar-me si ha estat profitós, si l'he gaudit, si... Acabo obtenint un parell de respostes: com sempre, la bona i la dolenta. Amb la sort que primer va ser la dolenta, amb una situació personal que es va allargar més del compte, que em va fer patir innecessàriament i que em va afectar a tots els nivells. Però es va acabar, i me'n vaig sortir. I posteriorment la cosa rutlla, malgrat la feina i la pressió. Estic més contenta, perdo vergonya i sensació d'inferioritat, i em vaig fent un forat dins un món que m'hi accepta.

I com a últim pas, he passat a formar part d'un col·lectiu d'estudiants que treballen amb els animals marins. He entrat tot just en una etapa de reorganització interna del col·lectiu, però tot sembla encarat a continuar amb algunes de les activitats que ja es feien. Hi ha una secció de divulgació, amb una revista i un cicle de xerrades (amb ponents que treballen directament amb animals marins); activitats de submarinisme, sortides de camp en col·laboració amb algunes entitats... N'hi ha de molt suculentes, que només de sentir-ne a parlar ja se'm cau la baba i els ullets em comencen a fer pampallugues. Ja estic contenta només de formar-ne part i tenir projectes entre mans, per poder parlar i gaudir del que m'agrada. I compartir-ho.

I a banda, també he patit una transformació interna... se m'ha despertat la guspira barcelonista. Tenia costum de mirar-me els partits del Barça, i sempre volia que guanyés. Però si no el feien per la tele, res. I si volia sortir el dissabte, m'era igual si quan el partit començava no era a casa. Què ha passat? No ho sé. Però quan jugui el Barça em tindreu amorrada a una pantalla, i saltaré amb els gols, i em queixaré quan els hi xiulin un penal injustament o els hi anulin un gol... I frisso per seure a la graderia del Camp Nou algun dia. I tot això per què? Semblarà una tonteria, però tot just va començar a l'època fosca d'aquest any. Evasió? Centrar el cap en alguna altra cosa que no pugui controlar i que em faci vibrar, potser? Tinc vàries hipòtesis, i aquestes són les que crec que tenen més probabilitats de ser les encertades. Però el cas... és que m'ha acabat enganxant... I molt!

5 comentaris :

  1. A mesura que el nostre entorn canvia, nantros també anem canviant, tot canvia i és bo internament anar canviant i anar-nos coneixent...

    ResponElimina
  2. ets una dona llesta! ;)

    m'alegro molt de que tot vagi anant bé, maca! Petons!

    ResponElimina
  3. Doncs si que sembla mentida com corre el temps. Recordes de quan parlàvem de que series biòloga, que entraries a estudiar aquesta carrera? Sembla que va ser ahir. A part de que ara ja acabaràs primer, i que això demostra que el temps passa, el que també em diu a mi és que hem viscut tot aquest temps junts, i que els nostres blogs segueixen aquesta mena de trajectòria paral·lela que tant m'agrada. Ai, que em poso sentimental.

    Però et diré que tu ets molt espavilada, eh? Que fàcil és aficionar-se ara al Barça, oi? Ara que guanyen sempre i donen espectacle! Segur que l'any passat, que anaven tan malament passaves de tot! Evidentment, és broma això que t'estic dient, benvinguda a la col·lecció de malalts del Barça, que no en som pocs per aquí. I per cert, ja que ho he mencionat, l'any passat va ser molt estrany per mi i vaig abandonar l'equip totalment, tenia altres coses en què pensar i ni em vaig assabentar de què passava amb l'equip, que tothom es queixava. En començar aquesta temporada em vaig prometre tornar a segui l'equip, i mira, he encertat, més val fer cas d'ells aquest any que l'anterior!

    ResponElimina
  4. "I com a últim pas, he passat a formar part d'un col·lectiu d'estudiants que treballen amb els animals marins" Ostres, noia! Me n'alegro molt!!! Moltíssim! Veig que vas triar un camí i el segueixes :-D Endavant!!!

    Jo em sembla que l'època en la que vaig mirar més partits del Barça també va ser la que estudiava a la universitat. Casualitat? Mmmm... Vés a saber! :-D

    ResponElimina
  5. Sí cesc... i no m'imaginava que tant!!! :-)


    hehhee... llesta? per què elur?? de tota manera, gràcies :P


    Hahaha Xexu, doncs a mi m'encanta tenir moments tontos de posar-me sentimental :) Per què no? a mi em fa moltissima gràcia això... i fer dos anys de bloc... ni pensar-ho! I a sobre seguir llegint i comentant a blocs des del principi. ja saps que el teu és entre tres o quatre als que els hi tinc un "carinyo" especial (vam permetre per majoria absoluta que aquest terme era del tot legítim oi??) I això del Barça... hehehe, si m'hi hagués enganxat perquè ara va bé i ho fan de collons, no tindra sentit que quan van guanyar l'última champions no en fos gaire seguidora, no? de tota manera això és secundari, el que compta és... que ho fan de meravella i que diumenge toca festa grossa segur!!! Molts petoons!!!


    Llum... és genial, crec que és de les millors coses que he fet aquest any. I només he anat a tres o quatre reunions, pero ja m'emociono sola :-P I al contrari, jo creia que hi hauria més futboleros a la uni i... no tants. A l'institut n'hi havia més!!! però ja ens ajuntem i comentem els partits l'endemà :)

    ResponElimina