07 de maig 2009

Dialèctica amb punts febles

Tot el que és subjectiu i és sensible a diferents punts de vista, pot acabar sent un camp de mines. Tots tenim temes que apareixen reiteradament a la nostra vida diària i que amb certes persones sabem que val més no encetar-los, perquè acabarem mig picats. Ja sigui per l'edat, pel mode de vida o per les experiències viscudes, cadascú hi dirà la seva i intentarà defensar a ultrança la seva posició.

No m'agrada ser dèbil. Sé el que vull i em fa por "posar-ho en pràctica", perquè hi ha gent que no hi està d'acord. Pensant-ho en fred em sento molt estúpida, perquè estan deicidint per mi, m'estic adaptant a algú que opina sobre el que jo faig o deixo de fer. Hi ha hagut discussions i intercanvis d'opinions forçats, amb males cares, i on cadascú ha acabat defensant la seva visió dels fets sense cedir. Mentida. Jo, he acabat cedint jo sempre. Perquè sóc molt susceptible, massa, o potser hauria de dir estúpida. Em deixo entabanar i endur per cares llargues o plors, i mira que estic avisada... Abans de començar la conversa sé com acabarà, i que acabaré cedint, encara que abans de parlar-hi m'hagi mirat als ulls al mirall trenta mil cops i m'hagi dit alguna cosa semblant a "tu pots, defensa't, no et deixis atacar d'aquesta manera".

Tampoc entenc l'altre punt de vista. Manipulació, perquè em sento manipulada. H ha gent que prefereix no veure't avançar mentre facis el que et diu, perquè allò és el que la tranquil·litza i li manté viva i en calma la consciència. Les males experiències (i fins i tot les pròpies vivències que un no veu com a dolentes) no són extrapolables a la resta dels éssers vius, cada situació és diferent. I lluny del perill de caure de debò, hem de deixar que les persones emprenguin el vol per sí mateixes. No hem de ser excessivament curosos i previnguts. Sempre m'ha agradat aquella imatge de nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar... que es el morir. Col·locar-se al mig del riu i frenar l'aigua amb les mans és impossible. Tinc la sensació de tenir un gegant davant els nassos amb les manotes més grans del món, que és capaç de frenar el curs del riu en un 80%.

Crec que m'ha obert una mica els ulls parlar-ne... i he vist que el taller no m¡'ha servit del tot. Sí, puc parlar davant de més gent que abans i dir-hi la meva, però sobre temes potser una mica banals. Però quan de debò he de saber-me posar ferma amb temes personals que m'impliquen a mi directament, em tumben.

3r strike...

7 comentaris :

  1. Realment a mi també em passava això que m'entavenaven de seguida... fins que vaig una mica com Jim Carrey però al revés, en comptes d'aprendre a "dir que sí" vaig aprendre a "dir que no".

    I ara, tot i que no sempre sóc capaç de fer-ho, estic molt més feliç !!

    ;)

    ResponElimina
  2. Dir que no és tot un aprenentatge. Una vegada que aprens, les coses funcionen molt millor. T'ho dic per experiència. Això de cedir, dona, sí, de tant en tant s'ha de cedir però no sempre i menys encara sí saps que t'estan manipulant! Marxa enrere ja!

    ResponElimina
  3. Amb el temps agafaràs el truquillo, no pateixis. Està clar que no podem caure bé a tothom i no passa res, sempre hi haurà gent amb qui no t'entendràs i no cal perdre més temps esforzant-hi quan l'altre tampoc ho fa. Amb gent raonable es pot parlar i amb qui no ho sigui li respectes el seu punt de vista de la mateixa forma que pots exigir que respecti el teu, i santes pasqües.

    Costa una mica però quan ho tens controlat és la pera, els deixes ben descol·locats :)

    Una abraçada :)**

    ResponElimina
  4. Tot al seu temps. La vida va per fases, i de vegades, les coses que ens fan canviar d'una a l'altra són poc clares. Ara et sents així, i no t'agrada. Potser un dia t'adonaràs que ets la que porta la paella pel mànec, i t'agradarà més, o no t'agradarà la responsabilitat, qui sap. Et diré que et dic aquestes coses amb coneixement. Malauradament el camí invers també és possible, fins i tot és possible la convivència dels dos estats, que en una part de la teva vida et sentis com l'últim mono, i en altres parts siguis que té la veu. La vida és així, i la gràcia és viure-la.

    ResponElimina
  5. doncs estic d'acord amb tu, o sigui, que amb allò que coneixes t'hi pots posar ferma, per què no? una altra cosa és quan no coneixem el tema, llavors és millor callar i escoltar. Potser el millor és trobar l'equilibri entre les dues situacions, i no deixar d'aprendre'n. Ah, jo també sóc de les que acaba cedint, tot i que estic aprenent a que quan hi ha coses que no es pot cedir, doncs no cedeixo, soc fidel als meus principis i a allò que em funciona. Petons maca!!!

    ResponElimina
  6. A la vida és important veure diferents punts de vista, però veure el nostre propi punt de vista, per això, creu en tu i aprèn d'altres mirades, però sobretot creu en tu, la debilitat ve i va.

    ResponElimina
  7. Carquinyol, no és que no sàpiga dir que no... sí que en sé, però amb certa persona no. Intento aplicar el mateix per a tothom però hi ha una ocasió en què no em surt, no puc...


    Nimue... clar, t'entenc... jo em sento manipulada, però potser des de l'altre bàndol no. I tot és massa relatiu i no sé si ho he de veure tot des d'un altre punt de vista, més en fred, o posar els punts sobre els is malgrat les represàlies...


    pd40!!! ooooh quina il·lusió :-) és fotut quan la gent que no t'entén és força a prop i hi has de conviure perquè la veus cada dia... Però tot s'intentarà...


    Xexu, el fet és que crec que jo sempre hauria de tenir la paella pel mànec de les meves coses, les que m'influeixien a mi personalment, en els meus afers. Les coses de col·lectiu ja són una altra cosa, i no és que en vulgui tenir el control o tenir la responsabilitat. Jo només mig "reivindico" la meva llibertat de fer el que em guia el cor sense segones persones que m'influeixin massa i m'acabin abduint.


    Gràcies instints!! El fet és que he de tallar-ho, ho sé... però coi, la inseguretat de semppre!!! ai...


    Cesc, a mi em ve fluixera en els moments importants. Quina ràbia! Quan es tracta dels altres em poso ferma, i després no em sé ser fidel a mi mateixa...

    ResponElimina