14 d’abril 2009

Sons visibles

Avui hi torna a haver sessió de cetacis!

I és que ja sabeu que hi ha tot un seguit de sons que els dofins emeten amb diferents finalitats, com ja havia comentat (no heu de creure que només saben fer allò que sentiu als zoològics). Tots aquests sons han estat enregistrats amb uns aparells anomenats hidròfons, capaços d'enregistrar els sons que per a nosaltres són audibles i també els ultrasons, que s'escapen del nostre llindar de freqüències. Actualment hi ha aparells més sofisticats, com ara els hidròfons lligats a ordinadors, de manera que la memòria que ocuparia una grabació es redueix (ja que l'ordinador directament analitza el senyal acústic i en processa les dades).

Però fins aquí. Sons grabats, sons analitzats i desglossats en números de freqüència i amplitud, fent aquelles ones tan típiques.

Com serien els sons visibles? Sembla una sinestèsia d'aquelles que em feien estudiar l'any passat. Però hi ha un enginyer de Gran Bretanya que ho ha aconseguit. Ha creat una màquina que és capaç de transformar els sons en imatges visibles, figures que es mouen contínuament amb cada canvi de freqüencia, amb cada turbulència, i que sembla que cobrin vida. Hi ha qui especula que seria el principi de poder desxifrar de què coi parlen els dofins, però en aquest sentit sóc una mica més escèptica. Això sí, les imatges no tenen pèrdua.

[No sé com coi posar-vos el vídeo :-( Així que us en deixo el link... les imatges es veuen a partir dels 56 segons. Ah! I hi ha uns segons d'anuncis primer!]

11 comentaris :

  1. Per tu això suposo que és normal, però per mi, que envoltat d'altres coses, llegeixo això i al·lucino, la de coses boniques com les que ens enllaçes que ens podem perdre oi...

    ResponElimina
  2. Gràcies per la informació!! És tot molt curiós...seria maravellós saber què diuen els dofins!! *O* Però tampoc crec que amb aquesta màquina siguem capaços de desxifrar el que diuen.

    Quina alegria m'has donat parlant de dofins, avui ^^

    ResponElimina
  3. Això de "visualitzar" ones suposo que es un tema delicat, ja saps que hi ha animals que tenen un espectre visible diferent que el nostre i per ells el món és radicalment diferent, aleshores si afegim a l'equació ones sonores si que el medi pot ser radicalment diferent al que creiem !!

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. ja sé que segurament pixaré fora de test, però a mi m'agradaria més saber què diu el meu gat, que em fot unes explicades de por i moltes vegades resulta que no l'entenc... m'ho fa saber ell!

    Bromes, o no, a part, què en treurem de saber què diuen? capacitat per manipular-los encara més? segur que n'hi ha més d'un que ens envia a pastar fang! ;P

    ResponElimina
  6. Una bona pensada, passen els sons a imatges.

    Ara bé, no sé si és massa bon mètode, vull dir que una mateixa "paraula" pronunciada a diferents freqüències es veuria diferent, segur que això els portarà molta feina.

    ResponElimina
  7. Hola Laia!
    M'agradaria parlar amb tu sobre el TR, ja que jo també el faig dels dofins ^^
    Em podries donar el teu e-mail?
    Gràcies !!

    ResponElimina
  8. Que guapo!!! És una xulada... no en sé massa de dofins però cada cop que en parles m'agraden més!

    ResponElimina
  9. Laia, m'has deixat de pedra! Bé, de fet tu no sinó el vídeo. Mare meva! increïble... m'hauries d'haver vist la cara quan he vist les formes que agafava la sorra. Buf... gràcies per ensenyar-nos coses tant fascinants.
    Aquest vídeo m'ha fet pensar en un estudi que vaig sentir que feien sobre les diferents formes de cristalització de l'aigua en funció de varis estímuls diferents. Era increïble veure com davant de paraules, música o sons agressius els cristalls eren deformats i pobres i davant estímuls positius es formaven unes figures que ratllaven la perfecció de la bellesa.
    Ara no en recordo el nom, vaig llegir el llibre i veure les imatges. He intentat buscar-ho per internet per deixar-te l'enllaç però em sortien coses rares i res del que volia, em sap greu. No sé si saps de què et parlo...
    Bé, que he fugit d'estudi. En definitiva, que tot això ho trobo apassionant!
    una abraçada guapa i perdona pel rotllo!

    ResponElimina
  10. Ei, passa pel bar, que hi tens una sorpresa!

    ResponElimina
  11. Doncs cesc, per a que no us les perdeu, aquí estic a mode d'antena de repetició :P



    me n'alegro que t'hagi agradat



    També tens raó carquinyol.. aix, i jo que m'embauco només amb els dbuixets!



    elur... si en un futur que crec molt llunyà hi poguessim parlar, potser podríem tenir-hi converses interessants i tot!! Segur que molts dofins tenen un munt de batalletes de taurons i pops molt interessants per a explicar!!! ^^ I en el camp de la definoteràpia crec que seria un avenç brutal...



    alasanid... bé... malgrat que mai es pot estar del tot segur en aquestes coses, els dofins no pronuncien "paraules" a diferents freqüències sinó una mica a l'inrevés... un canvi de freqüència en el so ja implica també un canvi de significat i per tant seria més aviat una "altra paraula"... repeteixo que són hipòtesis ehh!!!



    Gemma, apunta: laiabonjoch@gmail.com. :-) I benvinguda!



    Bé, me n'alegro neo!!! Així et vaig induint a la meva secta... muahahaha XD
    I gràcies pel premi!!!



    Iruna, no ho havia sentit això, però sembla molt interessant! Hi ha coses, com la sal que les veus a simple vista i són força "simples, senzilles..." I a escala microscopica es fan unes estructures tan perfectes, quadrades i precioses que sembla mentida...

    ResponElimina