13 d’abril 2009

Setmana Santa...Gastronòmica!

El que m'agrada d'aquests dies, a part de ser un parèntesi de la rutina força ben trobat (tot just entre l'època nadalenca i l'estiu) no és pas el caràcter religiós que té...

... Sinó la gastronomia!!!!




M'ho he passat d'allò més bé fent-les, tot el que sigui amassar amb les mans, donar forma i emmerdar-me els dits m'encanta, s'escapa del tradicional brioix que sempre es fa. La recepta era d'aquestes hereditàries (de la meva besàvia, que era murciana). No sé pas com es diuen en català, jo els hi segueixo dient rosquillas. I que bones que estan!


* A petició de la Gemma (que consti que ja ho tenia pensat, que ahir vaig córrer massa i volia allargar el post!), us escric la recepta. Ens en van sortir dues safates ben plenes... ho dic per si algú s'anima a fer-la i no vol tenir-ne tantes!!

- 500 g de farina
- 250 g de sucre
- 2 ous
- 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal)
- la pell ratllada d'una llimona

- 1 tassa (de cafè) d'oli

- 1 tassa (de cafè) de Cassalla. Es pot fer també amb anís, però segons la marca que compreu tindrà menys graduació, i si és força més fluixet no notareu gaire el gustet a anís al final...


Elaboració:

Primer es col·loca la farina en forma de volcà i al mig s'hi posen tots els ingredients (el llevat, però, és millor escampar-lo sobre la farina). Comencem a amassar-ho tot fins a tenir una pasta homogènia. Quan tot està ben lligat, es comença a amassar de dalt a baix, fent una bola, fins que ja no se'ns enganxi ni al marbre ni als dits (podeu anar escampant al marbre la farina que necessiteu per a desenganxar la massa). Quan ja no se us enganxi, agafeu un trosset de massa, feu-ne un xurro i proveu d'unir-ne els extrems: si podeu fer la rosquilla, és que ja heu acabat d'amassar. Si per contra la rosquilla s'estria o es trenca, encara heu d'amassar una mica més.

Un cop hagueu acabat d'amassar, deixeu-la reposar sota un drap durant una hora aproximadament.


Poseu força oli en una paella i poseu-ho a escalfar. Agafeu trossets de massa i prepareu les rosquillas (fent xurros i enrotllant una mica els extrems entre sí per a que no es desfacin). Poseu-les a fregir qua l'oli sigui calent. Quan les traieu, poseu-les en una safata amb paper absorbent i escampeu-hi sucre per sobre.
Deixeu-les refredar... i llestes per a menjar!!

-----------

A part, aquestes vacances van coincidir amb l'aniversari del meu germà... i vam improvitzar una decoració de pastís amb maduixes i una mica de xocolata. I un cop més, l'origami va fer acte de presència i va coronar el pastís, ja que vaig fer un parell d'ànecs ben monos, fent honor a la seva recent estrenada edat, i els hi vaig clavar un parell de llumins. No em digueu que no són unes esplemes ben originals!! Això sí, no les pots deixar cremar molta estona, cal bufar de pressa!! :-)


10 comentaris :

  1. Doncs t'asseguro que amb la pinta que tenen, a aquestes hores me'n faria un bon tip!

    ResponElimina
  2. Buf, és que jo les coses dolces... m'empalaguen! No sóc ni de rosquilles ni pastissos ni polvorons ni mantecaos... ara, alguna peça de xoco blanca no me la treu ningú, el dia de la mona!

    ResponElimina
  3. ah, pinten molt bé aquestes rosquillas!! Mira, jo he provat les "torrijas", doncs no les havia provat mai i m'han encantat, i l'altre dia, el del bar que és andalús em va convidar a menjar "papuecos" que són fets amb farina, all i julivert, boníssims tu!!! Les coses que ens perdem dels d'abans penso jo...

    ResponElimina
  4. La cuina é sla millor teràpia antiestrés que es pot fer durant les vacances...
    Per cert, volem aquesta recepta secreta hereditària de la teva besàvia murciana, eh???????

    ResponElimina
  5. Sí que fa bona pinta sí eh :) me'n dones una? desconnectar has desconnectat eh xiqueta :)

    ResponElimina
  6. No sé, no hi entenc massa, però jo diria que en català es diuen bunyols no? o són una altra cosa? no ho sé...
    La qüestió és que hagis pogut desconectar i m'alegro que el temps t'hi hagi acompanyat... per aquí ha sigut força trist tot plegat, amb tanta pluja i tant poc sol. Avui ja s'acaben les mini vacancetes i començo a notar el síndrome del diumenge a la tarda! jeje
    T'envio una abraçadeta ben gran guapa! per cert, les espelmes són super originals, si és que ets una crac!

    ResponElimina
  7. Doncs m'has fet venir gana...

    La veritat és que tenien bon aspecte.

    I pel que fa al pastís m'ha fet gràcia et tipus d'espelmes que feu servir, jaja

    ResponElimina
  8. Quina pinta més bona!! amb coses així qui coi segueix l'operació bikini?

    Buaaa m'hauré d'adherir a l'operació burka, snif...

    ResponElimina
  9. Holaaa!!^^

    Molt interessant!! I molt bona la idea dels ànecs!! Jajajaja ^^

    Gràcies per les receptes ^^ Mentre llegia he recordat quan era petita, els meus aniversaris, que el meu pare sempre feia pastissos de xocolata (perquè són els que m'agraden xD) i improvitzacions amb la cuina que amb el pas ha deixat de fer...

    ResponElimina
  10. ai... com m'agrada cuinar postres! nyam! ;)

    ResponElimina