30 d’abril 2009

Història bioquímica d'una magalena

M'agrada aprendre i ampliar els meus coneixements. Veure-hi més enllà. Avançar mica en mica i descobrir que l'horitzó mai és on jo creia, que sempre n'hi ha un de més llunyà.

Hi ha coses que aprenc i que les accepto sense més. Això és així i punt, no cal donar-hi més voltes. I n'hi ha d'altres que gairebé semblen impossibles, de lo complexes que poden arribar a ser.

M'agrada la biologia perquè m'ajuda a redescobrir-me a una escala inimaginable, nanomètrica (entre moltes altres coses). És impressionant tota la química que duc a dins i com funciona. Reaccions molt i molt complexes, amb regulacions de tota mena per a que tot funcioni tal i com ha d'anar. En resum, una màquina de perfecció i complexitat sorprenent. I pensar que som el producte d'un llarguíssim procés evolutiu, i que la natura per sí mateixa ha estat capaç d'arribar fins aquí...

Proust partia d'una magdalena per revifar records d'infantesa, i semblava mentida que d'un brioxiet tan dolç en poguessin sortir tantes coses... I jo he fet el pas invers, una mena de flashforward on he començat a imaginar-me què en faria de la magdalena que tot just degustava entre els llavis.

Es començaria a degradar dins la boca, suaument, degustant-la. A l'estómac patiria la destrucció més bèstia, fins que acabés convertida en sucres. Entre ells, la glucosa.

He pensat que com que feia estona que no menjava i havia d'estudiar, estava mancada d'energia. Així que de la sang que viatja pels capil·lars acabaria entrant dins alguna cèl·lula. Al citosol faria amistat amb amb l'hexoquinasa, i començaria l'espectacle d'enzims, l'un darrere l'altre, fins que la piruvat quinasa l'acabés convertint en el piruvat. Aquest acabaria sent acetil-CoA, amb l'ajut d'un braç de lipoamida, una molècula que em fa molta gràcia perquè oscil·la com un gronxador, i ajuda a transferir l'acetil.

I d'aquí als/les mitocondris/mitocòndries (encara no he acabat de definir el gènere d'aquests orgànuls cel·lulars, he arribat a la conclusió de que cadacú li otorga el nom que més li escau). Un cop dins, l'acetil-coA entra al Cicle de krebs i finalment a la cadena de transport electrònic (massa complexa, amb multitud de proteïnes, enzims, cofactors i d'altres "instruments" que permeten obtenir energia). Com a punt culminant, però, hi ha l'ATP sintasa, que aprofita el gradient de protons creat a l'espai intermembrana de el/la mitocondri, i que gira com si fos un rotor [recomano l'enllaç!]. El primer cop que en vaig veure un vídeo-simulació vaig quedar molt sorpresa. Em va venir al cap un motoret que jo tenia per a fer caminar els cotxes de Lego. El motoret funcionava amb una pila, i connectant-lo a l'engranatge del cotxe (fet amb gomes i rodetes), el moviment rotacional feia avançar el trasto. Doncs qui ho diria: el meu propi cos, amb el pas de milers d'anys, ha estat capaç de fer el mateix que aquell motoret de Lego amb l'ajut d'una senzilla i dolça magdalena. Millor, però, a l'inrevés: algú, gràcies a una magdalena que va aportar energia a les seves neurones, va ser capaç de dissenyar un aparatet per al Lego basat en els seus propis mitocondris, i així va poder distreure la quitxalla i recaptar calerons.

I aquesta energia obtinguda de ben segur que permet al meu cervell concentrar-se per estudiar totes aquestes reaccions metabòliques que m'hauria de saber... i a més a més, fer un post un pèl massa recargolat per a alguns... Per als que us hagueu perdut amb aquests noms ho sento... ja sabeu... efectes col·laterals d'una magdalena i una llarga etapa evolutiva! ^^

[a petició de la fada... la inspiració divina del post!!]

10 comentaris :

  1. Per als que no hi entenem ni un borrall, hauries pogut penjar la foto de la magdalena ;) M'encanta veure com t'entusiasma el que estudies. Petons, bonica.

    ResponElimina
  2. tu ho portes a la sang el què estudies eh? carai, una altra classe ens acabes de fer!! Això és molt bo, que estudiis elquè t'apassiona, ben fet, i no deixis d'aprendre!!! Petons!!

    ResponElimina
  3. Quins records quan estudiava aquestes coses... m'encantava el metabolisme central. El meu enzim preferit, la Piruvat deshidrogenasa, just al centre. Brutals les seves 5 reaccions...

    Ho has explicat molt bé, i el vídeo és molt guapo! A mi mai m'havien explicat que l'energia es generava per la rotació de la subunitat de membrana, és molt gràfic tal com ho expliquen.

    ResponElimina
  4. ostres, després de llegir tot això, una magdalena mai tornarà a ser el mateix per mi... ;)

    ResponElimina
  5. M'he quedat sense paraules. És increïble i a sobre el vídeo...

    Pel que fa a paraules estranyes només m'ha sonat el gradient (espero que sigui el que em penso).

    ResponElimina
  6. Ai mare... vols dir que és bo estudiar aquestes coses? jeje... fora conyes, un post molt interessant. Sempre m'ha fascinat molt la biologia, tot i no entendre-hi un borrall. Reconec que m'he saltat algunes frases del post, però m'ha agradat, com sempre, llegir entre línies la passió que sents i que aconsegueixes transmetre'ns!
    una abraçada guapa!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies!!! Quina pinta!!!! Visca Proust i visca la Laia!!! Un petó.

    ResponElimina
  8. Gran post i real pel què veig, les petites coses ens poden fer grans.

    ResponElimina
  9. M'agradaria que passesis per aquest espai:
    http://esborrallsdevida.blogspot.com/

    És el lloc on hi escric una petita novel·la, titulada Esborralls de vida.
    És una obre realista, amb molts detalls petits, ben petits i amagats entre lineas.

    Espero que t'agradi.
    Un peto molt fort.

    ResponElimina
  10. fada... com se'm va poder oblidar una cosa tan imprescindible!!! ;-)


    heheh instints, de vegades m'acaben donant rampells un pèl psicodèlics i dic coses rares... o faig acudits sense gràcia... deformació professional :-P petons!!!


    Xexu, amb algunes d'aquestes coses tan abstractes, que sembla gairebé impossible que es facin a escala nanomètrica, els vídeos m'ajuden molt... I no ho he explicat gaire bé, no menteixis!! ha sigut més aviat vomitar unes quantes parauletes en un brot de saturació mental, hehehe...


    Hahhaa gemma, que bo! Has vist tot el que és capaç de fer??? Si vols t'explico què és el que fa el llevat que posem a la massa dels pastissos... ;-)


    Alasanid... suposo que sí que és el que et passa pel cap. Bombeig de protons a una banda de la membrana, i epr tant es genera una diferència de concentracions que farà que després els protons tendeixin a entrar altre cop dins la matriu. :-)


    Iruna... hehehe... és un post entre ciència i paranoia... reconec que el vaig escriure quan estava saturada mentalment :P


    Hahaha cesc, m'ha agradat aquesta... el poder de la magdalena!!! :)


    Mònica... ho intentaré!

    ResponElimina