- Ni idea, és que té de tot...
- Podríem comprar-li alguna joguina, que aquest any es va quedar sense regal de Reis...
- D'acord, va, som-hi. L'avantatge dels centres comercials és que ho tens tot a mà. Hem d'anar... a la segona planta.
- Alguna nina?
- No, que ja en té, i de tant pentinar-les se li queden calbes...
- Algun peluix?
- Però si quan ha d'anar a dormir primer hem de desenterrar el matalàs, que està colgat de ninots...
- Un trencaclosques? És educatiu...
- Però si és molt espavilada: el farà de seguida i després no sabrà què fer.
- Ei... i un joc de Playmobil? Desenvolupa la creativitat, la manté entretinguda, i a sobre hi pot jugar les vegades que vulgui sense cansar-se'n, cada vegada una història diferent!
- Em sembla bé. Ara el problema és... quin??????? Quan jo era petit només hi havia indis i cowboys! Ara hi ha de tot! Que si granges, hospitals, bombers... Quin triem?
- Ai, no sé, aquest és maco no?
- Moltes felicitats, lailolailo laaaaaaaaa laaaaaaaaaaaaaaaaaaa....
- Bufa, bufa les espelmes!
- Viscaaaa! Clap, clap clap!!
- I ara... el regalet! A veure si t'agrada!
- Què és, què és? Ai quant de paper! Tris, tras... cop de tisora... Oooohhh!!! Playmòbil!!! .... Quèeeeeeee??? El imperio chino??? Què és això? I què se suposa que els hi he de fer fer jo en aquests ninots? Buah, però si son tots iguals!
- Home... no t'agrada? Si són chinitos! I en tens un bon exèrcit! Pots fer batalletes entre xinesos i mongols, o... no sé...
- Vaja... i jo que m'havia emocionat en veure la capsa de Playmòbil i ja pensava que m'ho havíeu comprat...
Una proposta de Relats Conjunts



7 comentaris:
Èlia
18 d’abril de 2009 19:45
Permalink this comment
1
=O Molt maco i curiós el relat^^
Fins i tot hi ha dofins Playmobil?? =O No ho sabia..doncs jo opino com la nena!! xDDD
XeXu
18 d’abril de 2009 23:29
Permalink this comment
1
Estaríem parlant d'un relat basat en fets reals? Aquesta nena no sé a qui em recorda amb els desitjos que té...
Pd
19 d’abril de 2009 2:22
Permalink this comment
1
XDD Ja posats, demana el pack sencer.
M'ha encantat el lailolailo laaaaa laaaaaaa XDDD És la versió Manolo's?
Pd40
19 d’abril de 2009 2:23
Permalink this comment
1
Ostres, quin intro més sensible. Era jo!!
kweilan
19 d’abril de 2009 21:29
Permalink this comment
1
Ohhh! Un relat molt tendre.
Clarissa Vaughan
24 d’abril de 2009 20:52
Permalink this comment
1
jajaj! però no sé què dir-te si això del delfí és un bon canvi, eh? XD
Nymnia
26 d’abril de 2009 17:46
Permalink this comment
1
Jajaja! Un relat molt real i molt original a la vegada!
Publica un comentari