06 d’abril 2009

En què ens hem convertit?

Des que vaig superar el punt d'inflexió i el malson que arrossegava es va acabar, hi he pensat força, he intentat fer una avaluació del que he fet, del que he arribat a ser, en què m'he convertit... i si m'agrada. No puc extreure'n conclusions clares, sempre he estat massa indecisa per aquestes coses, però crec que en el fons no em puc queixar. Vaig fent, com tothom, però ara més feliç. Amb més somriures. Amb més tranquil·litat, sobretot. Sense insomni ni tensions.

M'he convertit en algú que es nodreix del que li aporta el dia a dia, i que acaba tenint dubtes quan amplia els seus horitzons. Perquè malgrat que hi ha el "ja arribarà", de fet ja som a l'abril i em sembla gairebé increïble que el temps pugui passar tan de pressa. I que l'any que ve faré segon. I que hauré de decidir cap a on tirar. I que, merda, no ho tinc gens clar. No sé què fer, estic indecisa totalment. He d'aprendre a destriar què es el que m'agrada més, a què m'agradaria dedicar-me, si potser hi ha coses que són més una utopia que la realitat, i que he de deixar d'aferrar-m'hi... Però avui no és el dia de trencar-m'hi el cap...

També m'he transformat en algú que ha trobat un lloc. Un indret on se sent a gust, envoltada de gent amb qui hi té afinitat. He descobert que hi ha gent a qui li agrada com sóc. Com sóc realment. Perquè aquest any he pogut començar de nou, ningú sabia el meu historial, ningú sabia res del meu passat, i això m'ha permès despullar la meva personalitat sense cap tipus de prejudici. I m'he vist immersa en un petit grup de persones amb qui he pogut riure de valent. I passar-ho bé. Compenetrar-me. Parlar de tot durant hores, saltant d'un tema a l'altre, mig fent tonteries, sense més. Tot pot arribar a ser tan senzill que sembla impossible...

El taller crec que m'ha ajudat positivament. Sembla mentida la de coses que hi he arribat a dir, en veu alta, davant d'unes setze persones tancades en una sala i pendents de mi. I he pogut dir al meva opinió, que ha esat contrastada molts cops, però he sabut defensar la meva postura i fins i tot arribar a ser convincent. Segueixo sentint-me vulnerable quan parlo en públic, però el neguit i la por ja no superen a la volunatt d'expressar-me i dir-hi la meva. I això és un gran avenç per a mi. Un repte personal superat, una gran satisfacció.

I m'he convertit en algú que aquest matí s'ha mirat al mirall i s'ha agradat. Els cabells una mica llargs, toca anar-los a arreglar. Els ulls més clars del normal. Inexplicablement, com cada any, pateixen una transofrmació verd-blavosa a estones. Les pigues intactes. I uns llavis que somreien sense saber per què. O sí. Diuen que el primer pas per a poder agradar a algú és sentir-te bé amb tu mateix, que si t'estimes a tu mateix tal i com ets això farà que puguis agradar als altres. Esperem que tinguin raó, jo el primer pas ja l'he fet. A qui li toca moure fitxa?

10 comentaris :

  1. Enhorabona per haver passat ja el punt d'inflexió.

    La veritat és que els últims dos mesos m'han passat volant i m'adono que ja he acabat pràcticament el primer curs...

    Per sort jo no he de començar a triar fins a 3r ja que a 2n són pràcticament totes obligatòries encara. I acabats els primers anys sí que tocarà decidir-se i espero que estigui més decidit perquè ara...

    Felicitats pel canvi, jo crec que a mi el reset també m'ha funcionat en part perquè allà hi ha més gent com jo que a l'institut.

    ResponElimina
  2. M'agrada llegir això just el dia que torno. Jo crec que també he anat a millor i per aixo he tingut el valor de tornar, de rellegir-me, de veure el que m'ha fet mal... de revisar el passat.

    Bé, dir-te que m'agrada molt la nova capçalera (no sé quant de temps fa que hi és però jo l'he vista avui) i que torno a ser per aquí.

    Un petonàs,

    Neo

    ResponElimina
  3. Oh! Quin post més vital i optimista! M'alegro molt que t'agradis. Sí, diuen que és el primer pas! :-)

    ResponElimina
  4. Hola Laia!!! Quines ganes de llegir-te!!! La veritat és que he de tornar enrere i fer un remember, perquè no sé com has viscut aquests dies que jo no he tingut el plaer de llegir-te, i m'he de posar al dia, però poc a poc i amb calma, que vull fer-ho bé, no? doncs aixo és el què s'hauria d'intentar fer..
    M'agrada llegir aquest sentiment de pertanyença en un grup, poder-te expressar tal i com ets, i qui ets, doncs és un grandíssim pas!!!
    No et rendeixis!!!
    I quan hagis de decidir, doncs ja ho faràs, no? poc a poc aniràs veient els pros i els contres de les coses i el què més t'agrada i el què no...
    Molts petonets i encantada de saludar-te!!!

    ResponElimina
  5. Ets valenta eh, agafar forces davant de certs punts no són fàcils i tu ho has fet, endavant amb les situacions i tot i tenir mals moments estàs tirant endavant, no paris, sobretot, lluita com fins ara...

    ResponElimina
  6. Quin gran post, aquest. És un post per donar lliçons a molta gent, tot i que no sigui el teu objectiu, però bé, és un post per tenir en compte.

    Em sembla que estàs descobrint la veritable grandesa de la universitat, que no és allò que t'ensenyen a classe, sinó el que aprens fora. Jo que he estudiat molts anys et puc dir que aquesta segona cosa és molt més important. Les dades les oblidaràs si deixes de treballar-les, però la capacitat d'espavilar-te, de resoldre problemes, de tenir la ment desperta, això si que ho aprendràs a classe. I fora aprendràs una sèrie de valor que t'ensenyaran moltes coses de molta importància per la vida.

    A part d'això, és fantàstic que et sentis bé amb tu mateixa, que hagis trobat un lloc. I si t'hi fixes, el fet de que hagis trobat aquest lloc és perquè agrades a algú, perquè algú t'accepta tal com ets, i tu els acceptes a ells. I això comença, com tot, amb estar predisposat a rebre la gent a la teva vida, és a dir, agradar-te a tu mateixa.

    ResponElimina
  7. Jolin quina enveja... felicitats!!!

    Aviam si jo m'hi poso... tot és trobar per on començar...

    ResponElimina
  8. Doncs jo diria que està sent un bon any al cap i a la fi! :)

    ResponElimina
  9. el temps passa que fa por, alasanid... i jo potser no m'he xplicat bé, però també he de decidir a tercer. I com que el temps vola, tinc la sensacio que està a tocar...
    Crec que necessitàvem un canvi d'aquesta mena... l'ambient és diferent, l'afinitat és diferent... el canvi és positiu :)


    Neo me n'alegro molt que hagis tornat, esperem veure't sovint i que puguis acabar de trencar amb aquests vincles que et lligaven al passat i t'han fet mal... endavant!! :)


    Va a dies, Tirai, però crec que en general sí... m'agrada tal i com sóc!!! A veure si algú s'hi fixa... ¬¬


    Carai... hola instints!!! Quina alegria tenir-te per aquí! Això potser és un gran pas i vol dir que ja tens intenet??? :) Mica en mica tornaràs a agafar el ritme, no pateixis!!! I bé, hi ha hagut de tot, però el més important són coses com aquest post... que torno a tenir la vitalitat en mode ON!! ;)


    cesc, maco... moltes gràcies!! aquestes paraules venint de tu són un tresor!! petonets i ànims per a tu també...


    carai, xexu, moltes gràcies ^^ Però uff... no crec que jo pugui donar lliçons a ningú, tothom és capaç d'arribar a un estat de felicitat i benestar amb un mateix, però sempre hi ha pujades i baixades... Ara estic a dalt, i aquests moments són els que cal recordar perquè quan vingui la patacada, vés a saber quan, recuperar-los i no enfonsar-me, saber que hi ha haver una època on vaig estar molt malament i que me'n vaig sortir... :)


    helena... ànims!


    nimue... va començar pitjor impossible, i de gener a març ho esborraria tot, absolutament tot. Diguem que prefereixo que aquest any comenci a l'abril ^^ PETONETS!!!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat molt, aquest post. No sé què dir, només que m'ha agradat molt i que m'alegro que estiguis així :-D

    ResponElimina