02 de març 2009

Mestra improvitzada

Dissabte, a la línia 1 del metro, enmig de la multitud, un home d'aspecte estranger puja a Plaça Catalunya. Jo anava dreta, agafada a la barra i escoltant música. L'home es col·loca al meu costat. Duu una revista a la mà, oberta per la pàgina dels mots encreuats, i hi ha coses escrites amb bolígraf blau, trepitjant les indicacions per a omplir les paraules en horitzontal.

- Yo vetx, tu veus, nossaltres ... cómo sería el nossaltres?

Sense mirar-me, sense presentar-se. No sé a qui s'adreça, suposo que a mi, perquè després de veure que no li contesto m'ho torna a repetir. Va ser un acte reflex apretar la bossa contra mi, ja seria la segona vegada que, preguntant-me com es va a cert lloc, intenten estirar-me la bossa. I sobretot perquè no m'havia passat mai que se m'adrecessin així, de cop i volta, i que sóc desconfiada de mena... Miro al meu voltant, no veig res sospitós, i llegeixo els mots en blau que l'home ha escrit a la revista. Hi té la conjugació del present d'indicatiu del verb veure.

- Seria nosaltres veiem

- Ah, vale, gracias. Y vossaltres. acabado en eu, no?

Ho escriu al full i jo faig que sí amb el cap.

- Y el veré? Cómo sería?

- Jo veuré, tu veuràs...

Veig que escriu veuràs amb l'accent tancat.

- No, l'accent a l'inrevés, sempre obert en el cas de la A.

- Siempre al revés? Ah, sí, cierto, y la I y la U siempre cerrado, no? Ah, gracias gracias...

- Sí, exacte.

El metro arriba a Clot, fent un frenada brusca. Ell ja es dirigia a la porta.

- Muchas gracias, buscaré a otra profesora por ahí.

I marxa. I jo em vaig quedar encara força parada, amb una sensació doble: contenta de haver-lo pogut ajudar i de no haver canviat l'idioma en cap moment, però amb el regust estrany de la situació encara remugant per dins. Em va sobtar força, però durant cinc minutets em vaig convertir en professora de català improvitzada.

14 comentaris :

  1. Quina anècdota més xula! De vegades passen coses totalment surrealistes, però que de seguida pensem que són un post. A que ho vas pensar, de seguida, confessa!

    ResponElimina
  2. Passen tantes coses lletges avui en dia, que quan ens en passen de bones i divertides no ens ho acabem de creure!

    Una anècdota molt maca, sí, senyora! Algun cop he vist gent de fora amb carpetes de cursos de català del CNL i em fa somriure! :)

    ResponElimina
  3. Ei! Aquesta anècdota mola! :-) M'encanten aquestes situacions, bé, similars que això a mi mai m'ha passat!

    ResponElimina
  4. Carai per no tenir la classe preparada va sortir prou bé.

    A mi encara no m'ha passat, deu ser que no agafo la línia 1?

    PS: Tanmateix, sí que he vist alguna vegada algú enfeinat amb els verbs en català.

    PPS: Jo hauria malpensat en acabar, en això sóc lent.

    ResponElimina
  5. Al metro sempre passen coses estranyes..xDDD

    A mi em fa il·lusió veure que els estrangers parlen català o ho intenten...=)

    ResponElimina
  6. Premi Normalització Lingüística per a la Laia ja !!

    ResponElimina
  7. jejejeje el post m'encanta i el comentari d'en Xexu també! jajajaja

    un petonàs, guapa!

    ResponElimina
  8. És increible veure com algú estranger valora diferent el català segons visqui a la Garrotxa o al Baix Llobregat. Perquè canviar d'idioma només facilita la feina als nouvinguts, i no pas la delicada vida del català. És molt trist.

    Així que gestos com el teu fan reviure aquesta llengua. És d'agrair.

    ResponElimina
  9. Bona, bona, molt bona mestra Improvitzada...

    ResponElimina
  10. aaah! doncs molt bé per aquesta per preguntar els dubtes i molt bé a tu per fer de mestra! ;) Això és que et va veure cara de catalana! ;)

    ResponElimina
  11. Veus? aquestes són coses que omplen i et fan sentir bé :) m'agrada perquè se't nota contenta i coses així mira distreuen la ment, i no canvia d'idioma genial :)

    ResponElimina
  12. Xexu, confesso... sí, ho vaig pensar, però saps què em va venir al cap abans de pensar que això era un post? Potser no t'ho creuràs però et prometo que és cert.... el teu post sobre la Yuki ^^


    Ai, això es cert Núr... sempre pensant malament o amb coses tristes!


    Tirai, jo em vaig sorprendre peruèu tampoc em solen passar coses d'aquestes! Com diu en xexu, ho vaig trobar surrealista... però divertit i maco.


    Has vist Alasanid? Sense apunts ni res! I sóc de ciències eeeh!! ;-) (ara, que tenint el català com a llengua nadiua hagués estat per picar de cap contra terra si no li sé dir això!)


    àlia... a mi m'encanta! i ho valoro molt!


    Gràcies carquinyol!!! Jo contribueixo a fer del català una llengua més formosa i me´s extesa i... bla bla bla ;-) ja tinc el discurs preparat!


    :) Gràcies elur!


    gràcies jansy! he de dir que de vegades sucumbeixo a canviar l'idioma però si puc i en sóc conscient ho evito!


    has vist, zel? I sense reunions de claustre, ni preparació de temari... ;)


    Hehhee nimue, doncs sí! Ho dec portar escrit al front això de que faig classes de repàs... (però no de llengües :P)


    Sí, cesc. fan sentir bé, com si hagués fet una bona obra... ves, potser són tonteries però em va fer gràcia...

    ResponElimina
  13. Realment passen coses curioses als transports públics de Barcelona eh?! crec que en podríem escriure un llibre d'anècdotes entre tots plegats.
    Jo també sóc desconfiada de mena, l'altre dia al tren un noi es va asseure al meu costat i em va demanar si tenia un bolígraf perquè també estava fent uns mots encreuats. Jo li vaig dir que no, malgrat tenir-ne més d'un dins el bolso i vaig estar tot el trajecte tensa per tenir-lo al costat. No em preguntis perquè vaig desconfiar d'ell, (suposo que ja estem un xiquet escarmentades no?) però ho vaig fer... i no et creguis, després em va saber greu no haver-li deixat però ja l'havia demanat a una altra noia i jo em vaig mantenir al marge de la situació.
    De totes maneres la teva història m'ha fet somriure perquè té un final feliç i perquè és constructiva. Ajudar a la gent sempre és bonic i ajudar-los a aprendre encara més no?
    Una abraçada profe!!! jeje

    ResponElimina
  14. Noia, estic molt perduda! Feia tant que no passava per aquí, que no havia vist les lletres verdes de la capçalera!!! Però jo llegeixo tots els posts, eh! Amb moooooooolts dies de retard, però els aniré llegint!

    M'ha encantat aquesta anècdota. Tant de bo hi hagués més gent com tu :-D

    ResponElimina