16 de març 2009

Malastrugança

Volia escriure abans del cap de setmana, però em feia por. I volia llegir blocs el cap de setmana, però em feia més por. Per motius diferents, però al capdavall tot acaba materialitzant-se en una mateixa sensació.

Avui, quan he obert el bloc i he llegit l'últim post, ho he recordat. Ja m'ha passat tres cops, i ja sembla que m'acompanyi una mena de malastrugança quan escric que estic contenta, quan he tingut bones vibracions. Perquè el dia acaba malament. Sobretot l'últim dimarts, on el bon rotllo que vaig intentar insinuar va acabar convertint-se en fred, tremolors, por i un dia per a no oblidar. Ja m'havia passat amb altres posts, però aquesta última vegada tot va ser massa inesperat i massa.. massa exagerat, no em sé explicar. I m'emprenya veure com se m'esguerra aquest inici de primavera, com si l'antítesi dels bons sentiments hagués d'aparèixer cada cop que tinc un bon dia.

I no s'hi val. Estic d'acord en què cadascú es construeix el seu propi destí, sé que moltes de les coses que construiran el meu demà estan a les meves mans i que les puc canviar... però n'hi ha d'altres que no. No estic sola al món, tot el que passa depèn també d'altres coses, d'altra gent. Si cregués en Déu suposo que faria temps que estaria resant i demanant-li per què jo, què he fet malament, o resaria pregàries o coses així, no ho sé. I precisament per això, moltes de les coses que m'han passat útimament crec que no me les mereixo, que tot té una mica el seu límit, i que si has tingut una època en què has patit, per a què allargar-ho més, que potser ja n'hi ha prou...

Vull respostes a preguntes que no en tenen, i acabo pensant i escribint coses tan estúpides com aquest post. I a l'inrevés, no escric durant una setmana per si de cas tot allò que no puc controlar fa que les espurnes d'alegria que pugui plasmar es transformin en llàgrimes de foc, que cremen, i fan mal, i t'enceguen.

I mentrestant, i seguint el consell de la nimue a l'anterior post, canvio la capçalera (he d'acabar de dominar el gimp, encara...). Al Cau ja és primavera.

6 comentaris :

  1. Com ja et vaig comentar anteriorment, centrat en allò que pots controlar i no pateixis més del costum per allò que no depèn de tu, és que no s'hi pot fer res !! c'est la vie !!

    Per cert, el Cau ja és com el Corte Inglés, aquell lloc estrany on les estacions comencen abans d'hora...

    :P

    ResponElimina
  2. Veure la capçalera m'ha fet sentir una mica millor perquè la setmana passada em va semblar veure-la i després vaig veure la de l'hivern i ja em pensava que tornava a barregar somnis i realitat (a vegades em passa).

    Pel que fa als posts com l'anterior... Doncs, tot i que els supersticiosos dirien que deixessis d'escriure'ls, em sembla que quan en tinguis l'oportunitat els has d'escriure.

    ResponElimina
  3. Hi ha coses que depenen de nosaltres i coses que no. És una gran putada, sobretot per la gent que ens agrada tenir un mínim control sobre la nostra vida, però és així. Hi ha coses que fem i que poden ajudar a construir el nostre destí i n'hi ha unes altres que no, que estan ahí i punt. Diuen que el secret està en saber acceptar les coses que ens venen encara que no ens agraden. Jo encara no tinc massa clar com es fa, la veritat, perquè hi ha algunes coses que no depenen de mi i que no m'agraden gens. Ho siga, que em sembla que no et sóc de molta ajuda, glups...

    Però t'envie una abraçada i et dic que la capçalera és una de les més boniques que he vist mai!

    ResponElimina
  4. Maca la capçalera, i a veure si la primavera et porta noves energies per encarar millor tot el que et vingui. Les males èpoques venen i van, quan et posis en ratxa no hi haurà qui et pari, ja veuràs. Són les sorpreses de la vida, però si vols lluitar contra elles, esforça't-hi, que resant em sembla que no aconseguiries massa res més. I això del blog és casualitat, espero llegir-te molts més posts 'de bon rotllo', i que això no porti després mals moments.

    ResponElimina
  5. Així és la vida, carquinyol... però com toca la pera de vegades eh! :(
    Oh!!! Però no em comparis la meva primavera amb la del Tall Anglès!!! La meva no és gens consumista ni propagandística, és espiritual i... proves de Gimp!! :P


    Hehehe sí que és cert, Alasanid, la vaig posar... I després la vaig treure perquè volia fer un càsting entre vàries propostes, però la resta que vaig fer no m'agradaven i aquesta he acabat deixant...
    No sóc supersticiosa, ja he dit que era una burrada però... no sé, eś molt mala llet i se'm passen les ganes d'escriure coses més personals que em venen de gust dir...


    Ni tu, ni jo... ni ningú, nimue. Davant les males passades de la vida tothom passa una fase de negació i d'emprenyar-se, és humà. Però suposo que hi ah qui ho asismila amb més facilitat i qui no... I gràcies, me n'alegro que t'agradi ^^


    No, si de causalitat estic segura que ho és Xexu... crec que no he fet res tan dolent com perquè algú m'hagi fet un mal de ojo... últimament tot balla tant... i quan sembla que tot s'arregla pum, tornem-hi, i som-hi... i esgota, res més que això. I gràcies per la capçalera ^^

    ResponElimina
  6. Trobo que no en dius de coses estúpides, trobo que sents, expresses i sobrevius a una vida i unes sensacions que no sempre són bones, espero que ara tot es vegi amb més claredat.

    ResponElimina