08 de març 2009

En estat pre-primaveral

Comencen els dies de sol... els dies de fer fotosíntesi ajaguda allà on sigui, en què necessito samarreta de màniga curta al sol i una bona jaqueta a l'ombra. M'agrada la pluja, m'agrada el fred de l'hivern, m'agraden els camps florits i capbussar-me a la platja a l'estiu. Una mica de tot... però és una mena de necessitat. Vull exprimir els bons moments de cada estació, les coses bones, el que em pot fer vibrar i passar-m'ho bé. Si hi pensem una mica, hi ha detalls de cada època de l'any que ens agraden, petites coses que si no és en cert moment ja no podem o no ens ve de gust fer. Els hem de retenir i posar-los en pràctica, són petites injeccions de vitalitat que ho tenyeixen tot d'un altre color i que deixen que t'hi aferris fins i tot si estàs trist.

Almenys, en el meu cas, està comprovat empíricament. Una dosi d'aquest sol incipient de primavera m'estimula, ho capgira tot encara que sigui durant una estoneta. Vinc de l'ombra, amb la jaqueta, i em recolzo en una barana on hi toca el sol. Mica en mica començo a tenir calor, la roba em sobra, i la jaqueta acaba feta un bunyol al meu costat. Tancar els ulls i notar com la pell els braços es va escalfant, i aquesta sensació recomfortant es va propagant per l'esquena. I els peus deixen d'estar tan freds per passar només a freds. I alguna cosa canvia, petits fotons que em deuen fer canviar d'humor, suposo. El sol va avançant mica en mica, i al cap d'una estona tinc mig cos al sol i mig a l'ombra. El braç dret es refreda, l'esquerre segueix calent. I sigilosament, com un gira-sol, moc el meu cos en la mateixa direcció que el sol, intentant esgarrapar aquests primers raigs terapèutics, en podríem dir. La vessant negativa és que mentre el cos es deixa portar pels estímuls, la ment va fent... i sovint pensa massa, i no pot deixar de fer-ho. Però que hi farem, això ja ho tinc assumit... És un defecte de fàbrica!


7 comentaris :

  1. No saps com m'agrada tot això què vas narrant m'hi sento proper i tot :)

    ResponElimina
  2. a mi el sol em reviscola! Tinc moltes ganes de començar a fer la fotosíntesi!!!!!!

    ResponElimina
  3. És cert que tots parlem de tenir una estació preferida, però totes tenen alguna cosa que ens agrada.

    A mi el sol no m'afecta especialment, almenys de manera positiva. Sento a gent dir que els dóna molta energia, però a risc de semblar estrany, jo no sóc una planta!

    ResponElimina
  4. Sol, sol. Que arribi d'una vegada la primavera, que ja dura massa l'hivern!

    ResponElimina
  5. Veig que no sóc l'únic que necessito fotons en aquesta feqüència ^^

    Si no ho recordo malament l'any passat també vas comentar, sense tant detall, aquest mateix procés, jaja

    ResponElimina
  6. tens la clau...

    http://elblogdeisabelhada.blogspot.com/

    ResponElimina
  7. És cert que cada estació de l'any té les seves coses positives i negatives però precisament és en la varietat a on trobem la salsa de la vida no? Una de les coses que m'agrada més del nostre clima és la quantitat d'estacions que tenim. Sempre he pensat que seria molt trist viure sempre a la mateixa temperatura i acompanyada dels mateixos fenòmens admosfèrics, encara que fos el sol i la calor de l'estiu (que per molts és l'estació preferida, per posar-ne un exemple).

    Saps? jo també vaig sentir l'escalf del sol aquest cap de setmana. M'encanta quan comença a fer bon temps, quan surten els primers raigs del sol enmig d'un aire fred. Però en el meu cas sí que vaig aconseguir calmar el cap, em sentia a gust, tranquil·la i amb un somriure permanent dins el cor. Però segurament aquest efecte és degut al canvi, estic convençuda que no valoraríem el sol si sempre el tinguessim.
    M'ha agradat molt com has descrit les sensacions... quasi que m'hi trobava! jeje
    una abraçada plena de sol guapa!

    ResponElimina