27 de març 2009

Demà sens falta ho faré...

Quan es comença amb el demà sens falta ho faré, el cicle no s'acaba mai. Perquè quan es postposa alguna cosa per l'endemà, és que avui no has tingut prou valor per fer-ho. I l'endemà encara tindràs més por i més inseguretat, perquè saps que el dia anterior no en vas ser capaç, i aquest pes cada vegada et pressiona més. Tenir temps per pensar certes coses no és gaire bo, de vegades els impulsos en calent són els vàlids. Hi ha coses que si no són en calent no les fas, perquè et coneixes i saps que no tindràs prou valor per fer-les si tens temps per relfexionar-hi. I tres, dos, un... ja! I si no, no val. I és clar, com tot, això va lligat amb la personalitat, i com que introspectivament només em conec a mi, tot el que pugui dir es basa en la meva experiència personal.

Una pressió absurda autoimposada per mi mateixa. Em poso deures d'avui per demà des de fa unes quantes setmanes. Sí, setmanes. I encara no ho he fet. He estat a punt, eh, però... no. Al final, res de res. I el ritme frenètic que porto últimament no m'ajuda gens en aquest sentit. Des del dia que vaig brindar amb cava que hi ha moltes coses que he hagut de recol·locar, reorganitzar, i tot això sumat a la feina de la universitat. Entre les classes, les pràctiques, el taller, l'herbari que he de presentar, els treballs, les classes de repàs, els parcials... Tot trontolla. Però arribarà Setmana Santa, i malgrat que he de fer moltes coses, totes les hores del dia seran per a mi. I potser llavors intentaré trencar aquesta barrera de por o inseguretat que he creat, deixaré d'escriure-us excuses per a aplaçar deures, i espero poder deixar de fer el burro i tenir un parell d'ovaris ben posats un cop a la vida...

7 comentaris :

  1. Què vols que et digui, si tenim la mateixa paranoia, sempre arrossegant coses pendents, casumlolla...

    ResponElimina
  2. Dona, també ens podem deixar coses per fer per falta de temps o per cansament. Però entenc el que vols dir, crec que a tots ens passa algun cop, posposem coses un cop rere l'altre, i és per com ens costa afrontar-ho. No me'n parlis, que jo he deixat coses enrere, i em repeteixo que he de tancar-les, però no em surt. Millor m'espero a demà.

    ResponElimina
  3. A mi també em passa! Però s'ha acabat. Des d'ara mateix ja no deixo res per més endavant. Bé, començaré a posar-ho en practica demà mateix, que avui...
    :-D

    ResponElimina
  4. Sí, noia, t'entenc. Crec que ens passa a tots. Però, com diu en Dan, jo també començaré a posar-ho en pràctica... demà. Jaja.

    ResponElimina
  5. Cairai... sembla que et porta molta feina la biologia...

    L'únic del que estic segur és que les pràctiques treuen moltes hores.

    PS: Hi ha coses que es van posposant i al final acaben essent molt més dures i llargues de fer, però (pel que fa a mi) segueixo deixant passar els dies tot i prendre aquesta decisió: demà sens falta ho faré.

    ResponElimina
  6. Vinga intenta-ho, sa se sap que de vegades costa però s'acaba fent...

    ResponElimina
  7. ains... que al final Setmana Santa no són tants dies com sembla! no et deixes massa coses pendents... ;)

    ResponElimina