24 de març 2009

Cava



Una mena d'endevinalla, però amb resposta inclosa:

Què hi ha millor que obrir una ampolla de cava entre setmana?

El seu significat: tenir alguna cosa a celebrar.

Saber que per fi tornes a estar en pau amb tu mateix, que els monstres i fantasmes al final desisteixen i marxen del lloc que no els pertoca. Com ha de ser.

Celebrar que et pots permetre el luxe de jeure al sofà i relaxar-te de debò, sense neguit, sabent que res et pot destorbar del moment de felicitat.

No tenir por. Respirar un aire net, distès.

El convenciment que encara que costi moltíssim acceptar-ho i que sembla que no arribi mai, tot passa. Algunes etapes malauradament s'acaben. I sort en tenim que n'hi ha d'altres que també.

I amb un somriure d'orella a orella. Ara sí que sí.

8 comentaris :

  1. Recordo que fa uns dies deies que cada cop que feies un post alegre, les coses es torçaven. Espero que aquest cop sigui de veritat que tot ha passat, i que la celebració continuï, que bé s'ho deu valer.

    ResponElimina
  2. Has aconseguit que brindi per tu amb una copeta de joia (és que el cava no m'agrada... jeje), perquè llegir aquesta declaració m'ha fet molt feliç. Et mereixes celebrar cada dia moments com el que descrius... i els que t'hem anat seguint aquest últim temps estem molt contents que finalment aquesta mala temporadeta s'hagi acabat d'una vegada!
    Felicitats guapíssima!!!

    Ah, per cert... que encara no t'ho havia dit,m'encanta la nova capçalera del blog! La trobo d'una delicadesa exquisita!
    una abraçada mooooolt gran!

    ResponElimina
  3. ep!! no te la beguis tota i guarda alguna copeta pels lectors !!!

    ResponElimina
  4. Quina vitalitat del cava, pobre tap ^^

    Sens dubte és molt millor celebrar alguna cosa i obrir l'ampolla.

    Que vagi bé.

    ResponElimina
  5. Visca!!! desitge que et dure molt la felicitat! :)

    ResponElimina
  6. Doncs a brindar que s'han de quedar ben vius aquests moments eh!

    ResponElimina
  7. :-D

    Després de la marató Laia, crec que aquest és el millor post que he llegit avui!

    Me n'alegro molt, Laia! A cel.lebrar-ho!!!

    ResponElimina
  8. aaara sí que sí, Xexu... :P


    iruNa, moltes gràcies pel teu suport... De fet crec que ha estat la "crisi" més gran i llarga que havia viscut fins ara, en el sentit d'estrès, malestar, tristor, tensió... Però ara s'ha acabat :) I m'encanta que t'encanti la capçalera :P


    Carquinyol, una per a tu! Brindem! :)


    Si té un sentit especial, alasanid, fins i tot és que el trobes més bo ;)


    I jo nimue... i jo!!!!!


    Cesc, són els que et fan veure que tots els malsons tenen un final...


    he llegit tos els teus comentaris, llum... moltes gràcies!!! :) de fet... és un post fugaç però coi... em permet enterrar moltíssimes coses.

    ResponElimina