Bon rotllo

Avui volia tranquil·litat i una mica de solitud. Més aviat, ho necessitava. Però malgrat les sensacions que aquestes paraules puguin evocar, m'he aixecat contenta, amb una mena de bon rotllo intern difícil d'explicar. De vegades les coses no tenen un motiu, hi ha dies alegres i tristos perquè sí, perquè és així. Cal perdre-li la por a les inseguretats, al no saber, al futur. Hi ha situacions inexplicables, i en el camp dels sentiments, encara més. No tot és blanc o negre, estic convençuda que el món té cinquanta mil colors, i que com els números, són infinits.

He aprofitat una hora i quart que tenia penjada per a llegir, ajaguda o asseguda (mai acabo de trobar la postura més adient), amb els brins d'herba fent-me pessigolles als dits i al melic. I traient-me i posant-me la jaqueta trenta vegades, quan l'aire massa fred em recorria l'esquena i em feia venir calfreds. I tornant-me-la a treure quan notava més escalforeta.

Estic convençuda d'aquest bon rotllo per la manera de mirar. Des de la gespa, ajaguda, anava mirant la gent que em passava pel voltant i els que seien una mica més enllà. N'hi havia que llegien, d'altres escoltaven música, alguns estaven en grup... i escampades per a tot arreu, parelles. Un altre dia me les hagués mirat amb una mica d'enveja, i estar convençuda que definitivament tinc un xip incorporat que repel·leix tot intent d'apropament per part d'algú. O que espanto o faig por. I trenta coses més, que a deixar volar la imaginació no hi ha qui em guanyi. Avui, en canvi, me les mirava amb tendresa, somreia, jugava amb les seves carícies i els seus petons a distància. He notat que era el seu moment, que el gaudien. I que més endavant potser algú em mirarà mentre llegeix un llibre i pensarà el mateix.