10 de març 2009

Bon rotllo

Avui volia tranquil·litat i una mica de solitud. Més aviat, ho necessitava. Però malgrat les sensacions que aquestes paraules puguin evocar, m'he aixecat contenta, amb una mena de bon rotllo intern difícil d'explicar. De vegades les coses no tenen un motiu, hi ha dies alegres i tristos perquè sí, perquè és així. Cal perdre-li la por a les inseguretats, al no saber, al futur. Hi ha situacions inexplicables, i en el camp dels sentiments, encara més. No tot és blanc o negre, estic convençuda que el món té cinquanta mil colors, i que com els números, són infinits.

He aprofitat una hora i quart que tenia penjada per a llegir, ajaguda o asseguda (mai acabo de trobar la postura més adient), amb els brins d'herba fent-me pessigolles als dits i al melic. I traient-me i posant-me la jaqueta trenta vegades, quan l'aire massa fred em recorria l'esquena i em feia venir calfreds. I tornant-me-la a treure quan notava més escalforeta.

Estic convençuda d'aquest bon rotllo per la manera de mirar. Des de la gespa, ajaguda, anava mirant la gent que em passava pel voltant i els que seien una mica més enllà. N'hi havia que llegien, d'altres escoltaven música, alguns estaven en grup... i escampades per a tot arreu, parelles. Un altre dia me les hagués mirat amb una mica d'enveja, i estar convençuda que definitivament tinc un xip incorporat que repel·leix tot intent d'apropament per part d'algú. O que espanto o faig por. I trenta coses més, que a deixar volar la imaginació no hi ha qui em guanyi. Avui, en canvi, me les mirava amb tendresa, somreia, jugava amb les seves carícies i els seus petons a distància. He notat que era el seu moment, que el gaudien. I que més endavant potser algú em mirarà mentre llegeix un llibre i pensarà el mateix.


11 comentaris :

  1. Laia, em sembla que ja has sentit arribar la primavera.

    Jo avui tenia un fotimer d'hores mortes (6 descomptant el dinar...) i entre altres coses he llegit una mica també...

    PS: Carai quin xip! Segur que a vegades aniria bé de tenir, vinga que segueixi el bon rotllo.

    ResponElimina
  2. Gaudeix dels moments de tranquil·litat i soledat, són moments teus i només teus. I no pateixis més del necessari pel futur,bé, ni pel futur no per aquelles coses que no podem controlar...

    ResponElimina
  3. Osti, jo no m'he pogut ajaure enlloc, avui...però ha anat bé, tot i que el dimarts és el pitjor dia de la setmana, per mi...

    ResponElimina
  4. Saps, a mi de vegades em fa mal veure tantes parelles per tot arreu, de vegades sembla que només les veus a elles, que estan per tot arreu, i llavors em miro a mi i penso que jo sóc l'estrany. Però no és així.

    Potser jo fa massa temps que no em miro les coses amb tendresa, sort que tu n'ets capaç.

    ResponElimina
  5. És molt bonic el que expliques Laia, hauriem de sentir més sovint aquest bon rotllet intern, realment fa que et miris les coses d'una altra manera.
    I això em fa pensar en la relativitat de les coses ja que la nostra visió de la realitat i sobretot, la interpretació i la vivència d'aquesta, depèn de com estiguem nosaltres, de com ens sentim en l'instant de fer la observació i de viure el moment.

    Sense anar més lluny, l'altre dia al tren se'm va asseure una parelleta al davant i van estar tot el camí fent-se carantonyes, rient i petonejant-se. Jo portava la música i no els sentia parlar, però en feia més que suficient amb la imatge, i és que no podia deixar de mirar-los. I se'm barrejaven la tristesa, la ràbia, l'enveja i la tendresa.

    M'alegro que hagis pogut gaudir d'un dia així... i deixa'm dir-te que estic convençuda que algun dia (no massa llunyà) aquest xip de què parles es desactivarà i algú (que potser seré jo) et mirarà mentre llegeix un llibre. ;)
    Una abraçadeta ben gran guapa!

    ResponElimina
  6. A pesar de tener mucho de no hablar, al leer esto me doy cuenta que realemente estamos conectados y tenemos de alguna manera u otra gran parte de los mismos pensamientos. No sabes cuantas veces me pasa que me levanto con los animos caidos y veo todas las cosas con otros ojos, y cuando me levanto con esa felicidad que dices la vida parace mas facil i los problemas no existen, soi un hombre de acero y nada me puede golpear.
    Te extraño tanto, y extraño Hablar contigo.
    David

    ResponElimina
  7. es nota que ja arriba la primavera, eh!
    dins de poc hauràs de canviar la capçalera nevada del blog! ;)

    ResponElimina
  8. Doncs... espero que puguis gaudir tu també de bones estones, alsanid, que sis hores... són moltes hores!!! I donen per molt :)


    Això intento carquinyol :)


    Ànims, doncs, zel, per tots els dijous que et queden!


    Xexu... en sóc capaç a estones, però vaig dir que aquí m'agradaria plasmar les bones sensacions. I després d'escriure l'últim post acabo de veure que no ho he pogut complir...tants alts i baixos no poden ser sans...


    iruNa, realment és difícil de comprendre aquest còctel de sensacions, t'entenc perfectament. sembla que no pugui ser, tendresa i enveja en un mateix instant i amb la mateixa imatge. Però tot arriba ;)


    David!!!!! caray... qué sorpresa :) Me alegra ver que también puedes comprender esa sensación, días buenos y malos los tenemos todos, sólo hace falta dejar que los malos se marchen y aprovechar los que nos hagan sonreír. Ya hemos firmado esa propuesta por mail, no hay problema ;)


    Nimue... t'he fet cas!!!!!!!!!

    ResponElimina
  9. Crec que la primavera ens fa sentir nous un altre cop. Ja hem hivernat prou!

    Per cert:

    http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=elinks&veure=temporada&id=1202

    Dofins, dofins, dofins!

    ResponElimina
  10. uaua, gràcies jansy! avui per fi torno a tenir ordinador :P m'ho baixareeeeee

    ResponElimina
  11. M'ha agradat molt, aquest post :-D

    La veritat és que aquest pensament de si espanto o faig por jo l'havia tingut moltes, moltíssimes vegades. Però mira on sóc.

    No, a la gespa, no. Que ens comportem molt bé, eh! Jaja. Però tot arriba, en el moment just. I està molt bé que te les miris amb tendresa.

    No fa pas gaire jo també era la que llegia... ha arribat la primavera? :-D

    ResponElimina