25 de febrer 2009

Un regal per al mal de cap

A les onze i quart del matí escrivint un post. Macrofesta de les meves immunoglobulines, que des del cap de setmana que no foten ni brot. Així que el panorama és força depriment: mucositat per donar i per vendre, mal de cap, mareigs, porto un litre d'aigua dins des del matí i una ampolla que em fa companyia, fred, calor, i molt poques ganes de fer res. Evito els miralls perquè em faig por a mi mateixa, estic massa pàl·lida i faig ulleres. I encara sort que no he sortit al carrer i no he trobat a ningú conegut, que no suporto allò de que em diguin "ostres, noia, quina mala cara fas avui!".

Visc davant d'una escola, que de fet va ser la meva escola durant la infància. I res de timbres, res de sirenes: recordo que sempre posaven música per entrar i sortir, ja fos a les 9, a les 5 o a l'hora del pati. No sé pas qui l'escollia, però no hi havia gaire repertori: What a wonderful world, Imagine, Jingle Bells per Nadal (no necessito cap psicòleg que m'expliqui per què li tinc una especial i tendra mania persecutòria a aquesta cançó), Tell him (veus? aquesta sí que m'agrada) i alguna de música clàssica també, que no recordo ara quina/es eren.

Curiosament, a les onze, fa vint minuts, sona Coldplay a tota pastilla. Viva la Vida. No ve de dins de casa, sobretot perquè estic sola i de moment de fantasmes encara no en tenim. Ve de fora. L'escola! Surten al pati amb Coldplay! He d'investigar qui és el nou seleccionador de melodies, que veig que ha anat progressant. M'agrada. I sé que dintre de vuit miunts tornarà a sonar, per a que la quitxalla torni a omplir les aules.

Pausa per anar al lavabo, i ja són les 11:33. I used to rule the world... Nananaaa.. Un regal auditiu per a equilibrar el mal de cap...

13 comentaris :

  1. ostres noia, quina mala cara fas avui !!

    :P :P

    Als meus temps a l'escola només havia el típic *piiiiiiiiiiiiiiiii*, però ara, com dius, sembla que quan vius al davant d'una escola ho facis davant d'una emissora de ràdio.

    ResponElimina
  2. Ostres reina, fas la mateixa cara que jo...m'he aixecat amb els ulls lleganyosos, inflats i el nas tapat...i què, les guapes ho som sempre, apala!
    Petonets!

    ResponElimina
  3. Quina enveja, aquestes pauses amb avís musical!! Recordo que durant dos cursos —no em demanis quins...— la meva classe era just al costat del timbre, d'aquells que surten a les pel·lícules a les oficines de bombers... Intentar entrar o sortir de la classe mentre sonava el timbre era un suïcidi auditiu!!! :S

    aix, bunika! Millora't!!! Petonets a la distància, que jo no m'he posat malalta... encara!

    ResponElimina
  4. Quan acabis aquest període delicat hauràs de fer escarmentar d'una manera o altre les immunoglobulines, què és això d'anar de festa en moments com aquests!

    Pel que fa a la música suposo que al passar els cursos el qui les tria ha rebut algun "progressa adequadament".

    ResponElimina
  5. Carquinyol... que te la jugues!! :P
    Mmm... jo a l'institut tenia el típic timbre que diu la Núr, el que et destrossa els timpans. La idea de la música m'agrada, però ha d'estar ben triada i variar de tant en tant, que si no hi ha cançons que acabes odiant!


    Zel... jo sembla que hagi empalmat amb el carnestoltes del cap de setmana i encara vagi disfressada, de zombie per exemple... Millora't tu també, per cert!


    Núr, doncs un timbre com aquest jo tenia a l'institut. I et destrossen l'oïda si t'agafa d'imprevist, en dono fe! Me n'alegro que siguis del sector de la societat que encara es manté sa, i no t'apropis gaire als que regalem virus a tort i a dret.


    Alasanid... jo no sé què els hi he fet, potser volien que em disfressés, no ho sé...

    ResponElimina
  6. Jejeje aquestes coses ja passen... jo recordo akella cançó però si dorms no cal que soni, si et fa mal el cap i tens mareig tampoc cal jeje... au a recuperar-te eh :)

    ResponElimina
  7. cuida't eh guapa? i fes que et cuidin i mimin molt!!!

    Petons i abraçades!!

    ResponElimina
  8. Ostres, quina enveja això de les cançons com a timbre! Jo tenia la típica alarma, però amb un toc nassal que no la feia desagradable del tot. La veritat és que ignorava que hi haguessin escoles amb melodies, però cada cop en conec més que ho fan així, per sort per la bona salut dels alumnes.

    ResponElimina
  9. Caram, a la teva escola s'han modernitzat, i de quina manera! Ho trobo molt encertat, bona tria, ara que, dir-los a la canalla Viva la vida, no sé jo si és per anar-los sugestionant, com van fer amb tu amb Jingle Bells, o per incitar-los a que facin l'animal a l'hora del pati...

    ResponElimina
  10. Oh! Quina sort que tenen aquests nens!!!

    Jo també estic a casa, no he anat a treballar... en fi...

    ResponElimina
  11. nosaltres també posem música en lloc de timbre horrible aquell! la tria la profe de música i sona Coldplay, Madonna, Elvis, U2...

    ResponElimina
  12. Que bonic Laia... m'ha agradat molt aquest post. Ja saps que sóc una fan de Coldplay i em fa especial il·lusió que aquesta cançó t'hagi ajudat a passar un xiquet aquest mal de cap tant dolent que t'acompanya. A mi em passa això i de l'emoció surti al pati de l'escola a cantar i ballar amb els nens! jeje... és broma!
    Espero sincerament que et milloris i t'envio una abraçada molt gran perquè malgrat no aparèixer molt per aquí estic al teu costat! I ja saps, sempre que vulguis pots escoltar alguna de les seves cançons i oblidar-te de les preocupacions.
    un petó guapa!

    ResponElimina
  13. Solo puedo decirle a tu memoria lo agrecido que etsoi por recordarme esos tiempos, ahora entiendo porque me gusta la cancion de what a wonderful world. Vaya que tiene un noseque para escribir, simplemente no puedo dejar de leer.
    Gracias por dejarme darme el tiempo para mi.

    ResponElimina