Set cosetes més al sac

Tenia un post pendent força contundent, però ja fa dies que la Núr em va passar el meme del número set, i és clar... a veure qui i diu que no a la Núr, que me'l va passar amb tota la il·lusió del món, i a sobre segur que deu fer uns ullets irressistibles i em costaria molt descontradir-la ;-)
Això sí, com sempre, a la meva manera. No tinc gaire coses a dir de mi, sóc poc interessant o puc resumir-me en molt poques coses, i la majoria ja les sabeu: dolços, dofins, origami, xocolata... A més, m'agrada que m'aneu descobrint una miqueta en cada post (quan em deixo).

Així doncs he decidit que avançarem un pas més en la vostra formació com a experts dofinaries i us explicaré SET coses dels dofins que encara no sapigueu per boca meva. Que consti que me l'he hagut de currar, que no trobava coses que no hagués explicat en posts anteriors!! Què, som-hi?

1. La delfinoteràpia existeix, i és una mena de teràpia amb dofins per a tractar transtorns com ara l'autisme o el Síndrome de Down. En cap cas és un mètode curatiu, pero sí que comporta certs progressos en els afectats, com ara un increment de la capacitat motora, de comunicació, o de prestar atenció. Una altra hipòtesi és que els ultrasons que emeten tenen un efecte estimulant per al sistema nerviós i el cervell. I ara, afegint un detall personal, diré que la meva intenció quan em vaig endinsar en el món dels dofins era arribar a treballar en centres d'aquest tipus.

2. No només el mar, els dofins també colonitzen el cel. Hi ha una constel·lació que es diu Delphinus, i que representa que té forma de dolfí que salta.

3. Els dofins són mamífers i respiren a través de pulmons. Tenint en compte les llargues immersions que fan (de fins a 10 minuts), podríem pensar que han de tenir uns pulmons força grossos per a poder emmagatzemar tot l'aire necessari per a poder aguantar. Doncs no és així: en proporció, l'home té els pulmons més grans, i això és degut a que uns pulmons excessivament voluminosos no serien rendibles: es necessitaria un esforç massa gran per a submergir tot el cos, que tindria més flotabilitat. A més, els dofins són capaços d'intercanviar el 90 % de l’aire dels seus pulmons a cada respiració, mentre que nosaltres... només renovem el 15 % !!

4. Un dels trets característics dels mamífers també és el pèl, però els dofins no en tenen. En lloc seu, hi ha una pell fina i molt ben adaptada a la natació, ben aerodinàmica i que minimitza el fregament. Però del tot cert no és, ja que igual que passava amb les extremitats del darrere (que apareixien en una de les fases de l'embrió i després desapareixien), el pèl també es pot apreciar en les cries recent nascudes: tenen uns pelets que fan uns 0.6 cm de longitud, que ben aviat els cauen com a conseqüència del la pressió que exerceix l'aigua. Com a curiositat, el Boto, el dofí del riu Amazones, els conserva a mode d'estructura sensorial, i s'especula que podria ser com a complement se la seva ceguesa.

5. Ara ja sabeu com diferenciar un mascle d'una femella... Però podríeu indicar a simple vista i sense fixar-vos-hi gaire on és l'oïda? No ho crec, perquè malgrat que aquest sentit el tenen molt desenvolupat, l'orifici és minúscul!

6. Als EEUU existeix la U.S. Navy Marine Mammal Program (NMMP), que entrena a aquests cetacis per a protegir les seves naus, recuperar material enfonsat o desactivar mines, entre altres. Sempre hi ha hagut controvèrsia en un aspecte: es diu que sobretot durant la Guerra del Golf can ser utilitzats per a col·locar mines, fer-los portadors de dards tòxics, localitzar les naus enemigues i destruir els seus submarins, tot fent servir mètodes kamikazes en algunes ocasions. No sé per què no em sorprèn...

7. Per a determinar si dues espècies tenen algun avantapssat comú, de vegades es pot recórrer a l'embriologia comparada, és a dir, a comparar els embrions, ja que les espècies properes filogenèticament tenen embrions semblants durant les primeres estapes del desenvolupament. Així doncs, com que dofins i humans som mamífers, és d'esperar que s'assemblin una mica. I aquí els teniu, dos embrions de cinc setmanes. Excepte per la zona de la cua, la resta no divergeix gaire, no?

Doncs bé, espero que us hagi agradat! I ja sabeu... no el passaré :-P