02 de febrer 2009

Laia

Sortint de l'examen necessitava caminar.
Sortint de la facultat se'm posa ploure. Primer un tímid xim-xim, mica en mica es va animant. Com de costum, no duc el paraigua.
Travessant el pont, obro el moneder i en trec la targeta. Queda un viatge. Miro cap a la carretera i s'acosta el meu autobús. Podria córrer, però no val la pena: hi ha tanta gent esperant que tinc temps de sobres d'arribar-hi.
Baixant les escales del pont, camí de la parada, faig mitja volta i torno a entrar a la facultat. La travesso i surto per la porta de darrere, i emprenc el camí de casa, caminant sota l'aigua.


M'agrada caminar sota la pluja, però reconec que avui no ho hauria d'haver fet. No hi ha ni un sol balcó en vint minuts de camí, només en l'últim tram la civilització deixa de ser de casetes unifamiliars i el pisos amb balcó fan la seva aparició. He arribat feta un pollet, amb els pantalons molls fins al genoll, l'anorac xop, els mitjons mig inundats i els cabells com recent sortida de la dutxa, enganxats a les galtes i al clatell (que ja no els tinc tan curts...)

Faig girar la clau dins el pany, em trec les bambes, l'anorac, els pantalons, els mitjons; corro fins a l'habitació per no pelar-me de fred i em poso roba eixuta. I encenc la ràdio. I sona... I quant de temps feia que no la sentia!!! M'agrada pel que diu, m'agrada pel títol, m'agrada la relació lletra-títol...



Laia (Sau)

Vols deixar pares i pàtria

veure on s'acaba el món
vols canviar la teva història
i digue'm qui no.

Tot el que es diu en paraules
pot semblar-te un desert.
prens el vent de matinada
com ho fa un ocell, com fa un ocell.

Tot el món dóna voltes
sense pressa al teu voltant
i tu de cop vols sortir a fora
no saps on anar.

Amb un bitllet tan sols d'anada
mai vas pensar en tornar.
amb un bitllet sense tornada
per volar ben alt, volar ben alt.

I tu et preguntes en silenci
"digue'm què faig jo aquí".
no seré jo que trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.

Tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.


Nota:
Una abraçada gegant per a la
Neopoeta, que m'ha otorgat el premi Symbelmine!!! Moltes gràcies!! Ja sabeu que a mi, això d'otorgar premis... és que no sabria a qui triar!!! Així que considereu-vos tots els meus premiats predilectes ^^

10 comentaris :

  1. aix, bunika, quin post més personal! M'ha agradat moltíssim! Fa tant de temps que no em quedo passejant sota la pluja... No t'has fotut una bona dutxa d'aigua calenta? És el millor!

    En fi... que venia a donar-te això. He vist que no reparteixes premis, així que no sé què en faràs...

    Que tinguis bona setmana i pensa d'agafar el paraigua!!

    ResponElimina
  2. Jo avui hauria acabat ben moll de no dur sempre una paraigües a la motxilla i de no ser que només he de caminar menys de 100 metres fins a l'entrada del metro.

    Ja et deuen quedar pocs exàmens... Jo avui ja he acabat l'últim!

    ResponElimina
  3. Quin dia eh xiqueta... gran cançó i que se't fiqui a ploure pensa que és part dels millors!

    ResponElimina
  4. Mmm... gràcies pel premi que em dónes. Perquè sóc dels teus predilectes, no? NO? Ejem, és igual.

    Fa poc vaig sentir aquesta cançó, i no em va impressionar. No la coneixia, i no em va dir res. Però avui he llegit la lletra, perquè l'altre cop probablement no la vaig escoltar, només sentir. I t'he de dit que m'ha fet mal, força mal. Però no és culpa teva. És allò de que amb bona predisposició, totes les cançons ens diuen coses de nosaltres mateixos, o d'alguna cosa que ens afecta.

    Per cert, en un altre ordre de coses, t'he dit mai que Laia és el nom que més m'agrada per una noia? Doncs així és, espero posar-li a una filla algun dia.

    I finalment, dir-te que ahir jo també vaig caminar sota la pluja, sense rumb i sense sentit. Aquestes coses no les hauria d'explicar, però mira, m'obligues a fer-ho. No sé per què ho vaig necessitar, com tu. Coses que passen. Si no agafem una pulmonia, serà de miracle.

    ResponElimina
  5. m'agrada la sensació d'arribar mulla't a casa, pegar-te una dutxa, posar-te roba eixuta i mirar com plou per la finestra prenent quelcom calent... tot i que darrerament no ho puc fer per motius reformístics !!

    ResponElimina
  6. Jaja, a mi també m'agrada caminar sota la pluja, i sobretot, fer petons sota la pluja! Encara que, bé, no es que em senti orgullosa de l'únic petó sota la pluja que he donat...

    El cas es que jo, avui, més que caminar he hagut de CÓRRER sota la pluja, perquè
    1) M'he llevat a l'hora.
    2) Just abans de sortir dic: Ai! L'iPod!
    3) Em poso a buscar-lo i no el trobo. Cabreig.
    4) Corro, corro, corro per agafar el tren, i passo de treure el paraigues de la bossa, tot i que plovia.
    5) Arribo i... el tren marxa davant els meus nassos. Cabreig en augment.
    6) Després de 30 minuts arriba el tren.
    7) Miro el rellotge i faltes 15 minuts perquè comenci la classe. Si no corro no arribo!
    8) Busco el paraigues a la bossa i... DESASTRE, NO HI ÉS! Cabreig ultra-evolucionat (rollo pokémon)

    Bé, aquí tens les 8 fases del meu cabreig d'avui, que han acabat en una entrada estelar al hall de l'institut, on hi havia tota la meva classe, xopa com un pollet... I a classe d'espai i volum aguantant el dibuix sobre les cames, amb els peus al radiador, i els mitjos i les sabates penjades d'aquest xD

    ResponElimina
  7. Núr, no... em vencia la gana :P era l'hora de dinar! El meme me'l pensaré, d'acord???


    3 alasanid... 3! I el de demà em fa una por...


    Cesc, m'encanta la pluja però... he acabat "massa" molla ^^


    Xexu... això no cal dir-ho, home! Ets fill predilecte del Cau!! ^^ En primer lloc... a mi el meu nom m'encanta, m'agrada moltíssim. però no li posaria a la meva filla pel sol fet de ser el meu nom... no m'agrada això de traspassar el nom als fills ^^ I després... la cançó. M'agrada el que hi diu, i m'hi sento identificada amb el títol com a valor afegit, però no és de les meves predilectes.
    Ah, i això de la pluja... me n'he lliurat. Seran les mandarines, que m'aporten dosis extres de vitamina C :-P. Però sí, ho necessitava, per buidar el cap una mica de tot plegat.


    Carquinyol, podeu fer una aturada comunitàra, sortir tots una estona al carrer, quedar-vos xops i a dutxar-vos a ca'l veí :P


    Neo... quin dia!! espero que tant de cabreig no hagi culminat amb el cap d'algú volant... ;-) Ah, i que no agafis una pulmonia tampoc!

    ResponElimina
  8. Petits grans plaers, que en dic jo.

    Bonica la cançó. L'havia escoltat algun cop, però no he escoltat mai massa Sau.

    Saps? Les noies que es diuen Laia són les que més bons i mals sentiments m'han aportat. No es pot escriure la biogràfia del Jansy sense esmentar el nom Laia.

    ResponElimina
  9. Guapa... quina delícia és caminar sota la pluja eh?! a mi m'encanta i també sóc de les que no porto mai paraigües. El que haguessis hagut de fer és anar directament sota la dutxa i banyar-te d'aigua ben calentona, per evitar pillar un refredat del 15 dona! jeje
    Em sembla que no havia sentit mai aquesta cançó i m'ha agradat molt. Gràcies per fer-me-la descobrir!
    una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  10. A mi també m'encanta caminar sota la pluja :-D

    Tot i que també m'encanta fer coses sota el sol. Recordes el meu regal de Reis de l'any passat? Avui vaig amb algú, que es dedica a fer coses d'aquestes, i en sap molt, i m'ensenyarà com ho fa :-D

    Ai... Ho sento. Últimament els meus comentaris són monotemàtics. Sento l'off-topic.

    ResponElimina