Els corbs han tornat [Relats Conjunts]

Els corbs han tornat, va pensar per a sí mateixa, mentre un somriure trist i resignat se li dibuixava al rostre. Aquest cop havien trigat força a tornar, normalment els seus viatges eren més curts, però ja eren allà, preparats per a continuar amb la seva tasca. No sabia què havia fet per a merèixer aquell càstig, només podia ser conscient de les conseqüències de tot plegat i l'impacte que estava creant en el seu ésser.

Els corbs havien tornat, i continuaven emportant-se la seva ànima a trossets petits, esmicolant-la, destriant-la. El primer corb que va arribar, el més gran de tots, semblava dirigir a la resta de l'estol des de la branca més alta del cirerer que hi havia a la porta de casa. Primer li robava bocins d'ànima mica en mica; però cada vegada n'arribaven més, de corbs. I els trossos que esquinçaven amb les urpes i el bec esmolat eren més grans. I la situació més dolorosa i insuportable. Li van prendre aquella part on neixen les rialles; després, es van endur els somriures; i més tard, la lluentor i el color dels ulls. Poc a poc l'havien anat convertint en un cos errant que empal·lidia amb el pas dels dies, un tros de carn sense emocions ni desitjos, sense força per a continuar encobrint que no passava res.

I l'ànima seguia afebint-se i fent-se més i més petita. Aquest cop, els corbs li atacaven amb fúria l'esperança, però havia pres una decisió: esperaria una mica més, i si després d'aquesta última visita tornaven... Si tornaven, no permetria que s'alimentessin d'ella. Perquè quan arribessin, d'ella ja no en quedaria res.