05 de febrer 2009

Blau



M'agrada el color blau, m'encanta: l'associo amb el mar, amb el cel clar de bon matí, amb el meu jersei de primavera preferit, amb uns ulls absorbents i amb centenars de coses més.

Són les potes d'un mascarell camablau de les Galàpagos. Sorpèn la vistositat de les seves potes, la lluentor que desprèn aquest color blau. Sorprèn, però queda demostrat que els mascles amb les potes blaves són els més exitosos i els que tenen més descendència, ja que a les femelles els altrau força aquest tret distintiu. Quan comencen a festejar i estarrufar-se, són els reis de la festa.

9 comentaris :

  1. No coneixia aquest ocell! =O Molt interessant i les potes sorprenents!!^^

    ResponElimina
  2. Doncs el meu primer pensament ha estat que no podien ser seves o que li passava alguna cosa a aquest ocell.

    Molt curiós.

    ResponElimina
  3. uau! jo pensava que era una foto retocada! quin color més bonic! no m'estranya que tinguen èxit entre les femelles, jeje!

    ResponElimina
  4. ei! una altra cosa! que l'excursió al zoo (que encara està perfilant-se) seria amb els nens de l'aula d'acollida que són super bonics. I si ens vols fer de guia ens agradarà molt que ens acompanyes!! ;)(seria març, abril... per allò del bon temps...)

    ResponElimina
  5. A mi el blau personalment m'agrada força, a més una de les cançons que més m'han marcat es diu blau, però mai havia vist unes potes reals de color blau!

    ResponElimina
  6. Sembla que les del mascarell no són les úniques femelles que s'impressionen amb el color blau, oi? ;)

    Però aquesta foto deu estar retocada no? És un blau molt pujat...

    ResponElimina
  7. No m'estranya!!! jo no sóc cap mascarella i ja me n'he enamorat, és preciós!!!! M'encantaria veure'l amb els meus propis ulls i poder tocar la textura d'aquestes potes tant especials.
    I no cal que juris que t'agrada el color blau, només cal veure el fons d'aquest blog! jeje..

    Una vegada, a un zoo que no recordo, vaig veure una granota que també tenia un color blau molt intens i me'n vaig enamorar. Es veu que era verinosa o alguna cosa semblant, però a mi em semblava preciosa. Tenia el final de les potes rodones, era molt especial. Per casualitat no sabràs de quina espècie parlo? és que porto molt de temps buscant-la perquè m'encantaria tenir-ne una foto i no hi ha manera... snif snif.
    una abraçada guapa!

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Els periquitos mascles també tenen les potes blaves, tot i que el color no és tan pujat com aquest.
    M'ha agradat entrar al teu blog!!!
    Ens veiem.

    ResponElimina