Cremallera

19 gener 2009

Fins avui no he pogut desvetllar la incògnita que he dut sobre l'esquena durant quatre dies. Literalment. Avui era el dia en què podia treure'm l'apòsit que em van posar dijous passat, després que m'extirpessin la piga capritxosa que m'havia sortit aquest estiu.

Havien de ser un parell de punts, perquè tampoc era tan gran (relativament), però ja d'entrada, mentre anava tallant tot feliç, em deia que hi havia un marge de seguretat i que tallaven una miqueta més per si de cas... I jo, faci faci.... I el faci faci ha culminat en una cremallera de sis punts que porto a la zona subescapular dreta (segons l'informe de l'operació) i a sota el sostenidor, segons el meu criteri i vocabulari. I en tinc una foto, que no posaré perquè no és agradable a la vista i perquè de moment el meu Cau és molt bonic i decent. Encara no sé si era benigne o no, no tinc resultats. De tota manera, ja és fora.

En resum... que tinc un nevus melanocític menys i una cicatriu de més!

11 comentaris:

XeXu

19 de gener de 2009 23:46
Permalink this comment

1

ha dit...

Bé, ara ja tens una cicatriu de guerra per presumir-ne. I millor assegurar-se i treure aquestes coses.

NeoPoeta

20 de gener de 2009 0:17
Permalink this comment

1

ha dit...

Doncs ja està dona, com tu i en XeXu dieu, millor curar-se en salut.

Com a curiositat, jo tinc una nevus de Becker a la cama... relativament petita pel que podria arribar a ser, i no excessivament antiestètica... em passa com amb la teva piga mare :)

El que em fa més il·lusió, però, i el que em va decidir a no treure-me'l, va ser que quan el dermatòleg em va dir que era, em va dir exactament: "És un nevus de Becker... com el poeta" i vaig saber que era part de mi!

Carquinyol

20 de gener de 2009 8:54
Permalink this comment

1

ha dit...

una senyal més de les batalles guerrejades !! Un consell, en aquestes coses millor no diguis molt "faci, faci" que no sap mai cap a on tiraran !!

Gemma

20 de gener de 2009 11:02
Permalink this comment

1

ha dit...

Ostres, 6 punts ja són tota una ferida de guerra...
Gràcies per no posar la foto, sóc una persona força aprensiva i el teu blog el tinc considerat com a un blog molt estètic i agradable, je je je...
Et fa mal?

Cesc

20 de gener de 2009 11:07
Permalink this comment

1

ha dit...

Diuen que les cicatrius fan a les personse atractives o donen fortalesa al seu ser, jo no sé què pensar d'això, només dir-te que si ho tens fora, millor que millor, ara no cal pensar-hi més :)

Alasanid

20 de gener de 2009 11:35
Permalink this comment

1

ha dit...

És un d'aquelles cremalleres que val més tenir cordades, no?

Quins noms més rebuscats... zona subescapular...

Eli

20 de gener de 2009 11:37
Permalink this comment

1

ha dit...

Ja no cal amoïnar-se que ja esta lluny de tu...
;-D

iruNa

20 de gener de 2009 23:26
Permalink this comment

1

ha dit...

Ostres, sabia que l'operació estava al caure però no sabia que ja te l'havien treta!
Només espero que estiguis bé, que no hagis sentit dolor ni t'hagis preocupat més del compte.. i mira, per la cremallera no pateixis, una cicatriu no fa cap mal. El més important és haver-la tret, sigui benigne o no.
una abraçadeta guapa, de les grans!

Laia

21 de gener de 2009 21:05
Permalink this comment

1

ha dit...

Gràcies a tots!! No fa mal, simplement que el fil aquest amb el que cusen no sé de què està fet però és dur com una pedra i punxa de tant en tant...
Ferides de guerra... uhm, ja en tinc unes quantes, no ve d'una!

nimue

22 de gener de 2009 17:36
Permalink this comment

1

ha dit...

benvinguda al club de les que presumim de cicatrius! ;)

Llum

25 de gener de 2009 10:49
Permalink this comment

1

ha dit...

6 punts? Déu n'hi do!

Ja t'han dit que no és res? Quan t'ho diguin, ens ho dius, eh!!!