28 de gener 2009

Always Look on the Bright Side of Life

Avui no és un bon dia, hi ha certes coses que m'han tocat la moral o m'han deprimit... I tenia ganes d'escriure, però no sabia el què. Però volia escriure. Retroalimentació. I me n'he adonat que entre alguns dels blocs que llegeixo sovint hi havia cert desànim, ràbia, tristor... I el cor i la ment, que són solidaris de mena, també s'entristeixen. Allò de que no sé ni quina pinta feu però que d'alguna manera estic vinculada a vosaltres: m'entristeixo amb els cops que us dóna la vida, somric amb les vostres alegries i momens de plaer, ploro amb les vostres decaigudes... Sense més.

I és per això que he decidit dedicar-vos a tots aquesta cançó. Als que no passeu un bon moment i als que us sentiu tristos, espero que us ajudi a tirar endavant. Als que esteu plens d'energia i radiants, desitjo que no se us apagui mai aquesta flama. Als que simplement aneu fent, per a arrencar-vos ni que sigui un somriure.



I una mica en especial... a l'elur, a en xexu, la tirai i en cesc... perquè us ho hagi dit o no, alguns dels vostres últims escrits m'han fet patir, entristir, sentir... una mica de tot. Collons, com es nota que estic toveta avui!!!

9 comentaris :

  1. ostres! des d'aquí no puc escoltar la cançó, però moltes gràcies! la tinc ben present de la pel·lícula la Vida de Brian, de fet, ara la sento al meu cap! :-)
    Estic prou bé, ara, la prova és que l'últim post és d'abans-d'ahir, només em preocupa si estic en condicions d'encarar segons què... però bé...
    Moltes gràcies de debò. He començat la llista, però no esperava veure-m'hi i m'ha fet molta il·lusió!

    ResponElimina
  2. ah! Sóc una maleducada. Espero que el teu dia acabi millorant!

    ResponElimina
  3. ai, xiqueta, si és que sembla que la tristesa s'encomana i que l'hivern en provoca de més...
    La cançó dóna bon rotllo, això sí! ;)

    ResponElimina
  4. Aquest és un gest preciós Laia, i te l'agraeixo de tot cor, com també el comentari que m'has deixat a casa. Quan ja penses que res et pot sorprendre en aquesta vida, et trobes amb persones com tu i t'adones que potser sí que val la pena viure. Moltes gràcies pel detall, i ja en són uns quants de teus.

    ResponElimina
  5. Ei... moltes gràcies per nombrar-me... no t'entristeixis per favor! si la cançó és una passada :) ei, ets un sol per estar amb tots naltros, un tresor :) però no t'entristeixis, anima't tens amics per internet amb bon cor :) gran cançó!!!!!!! Na na na na naaaaa

    ResponElimina
  6. Doncs mira, ara m'has ben emocionat! ;)
    Jo ja sabia que eres un solet, però cada dia que passa ho tinc més clar. És curiós aquest sentiment de vinculació entre blogaires que comentes, crec que a tots ens passa, si més no amb aquells amb qui tenim més afinitat. I penso que és preciós, de la mateixa manera que és preciós aquest post, de veritat. Tant sols això ens hauria de fer somriure i arrencar les penes i tristeses, ni que sigui per uns instants... tu ho has aconseguit guapa!
    una abraçada gegant, la cançó és genial!

    ResponElimina
  7. Carinyo... ets tan refotudament maca!!
    no sé què dir, a part de que comparteixo aquesta mena d'empatia internàutica.
    Moltes gràcies per tot, preciosa. Ets mil sols esplèndids!
    Petons i abraçades!

    ResponElimina
  8. Encara que la gent no s'ho acabi de creure, darrere de cada bloc hi ha una personeta amb una vida i uns sentiments. I molta d'aquesta gent és sincera i parla de coses tan quotidianes i properes que és tan fàcil sentir-s'hi identificada. I com més coneixes cada persona, més a prop la sents i més empatia sents envers els seus sentiments.

    T'envio una abraçada ben forta i una piruleta de cor, ben dolceta, perquè se't posi la llengua vermella i la treguis davant d'un mirall! ;)

    (de la cançó, el que més m'agrada és el que ve després de la frase que has posat com a títol! el "durú, dururu rururú! hihihi)

    ResponElimina
  9. Tirai, que jo els teus posts els segueixo, però sovint em costa comentar... perquè em quedo una mica tallada... però ho intentaré ^^ :-P


    La tristesa s'encomana nimue... però no és l'hivern, a mi m'agrada l'hivern!!!!!!


    De res xexu! No cal agrair-ho això ;-)


    cesc, una abraçada a tu també!! Bé, una mica general a tots, perquè això del bloc s'ha convertit en una mica com una vida paral·lela diria jo...


    IruNa, un petonàs per a tu també... I ja n'heu parlat uns quants, d'aquest vincle estrany i preciós que ens uneix... i saps què en penso... que duri!


    Un petonàs per a tu elur! i felicitats... tieta ^^


    núr, gràcies :P Ara sembla que vagi ben maquillada, que tinc costum d'humitejar-me els llavis de tant en tant ;-) M'ha agradat aquest concepte que heu tret tu i l'elur d'empatia internàutica...

    ResponElimina