29 de juny 2008

Latte art

Un cafè... diferent.

28 de juny 2008

Comportament visceral

Segurament hi ha molta gent feliç i contenta amb la seva forma de ser, i n'hi ha d'altres que els agradaria canviar alguna coseta. L'odi, la ràbia, l'excés d'orgull, la supèrbia. En determinades situacions podem arribar a sentir coses que no ens agraden i de vegades voldríem canviar-les, deixar de sentir-les. En una situació imaginària que es repeteix força sovint, tenir aquestes sensacions desagradables és esgotador i no gaire agradable. Malgrat tot, no aconsegueixo saber com es fa això de canviar. És un propòsit força corrent i en boca de molta gent. Canviaré. Ho faré. Deixaré de ser així.

I no sé com es poden controlar aquests impulsos que surten de dins, que en una mil·lèssima de segon ja t'invadeixen el cos i que ja no pots fer res perquè no hi siguin. Una cosa seria controlar els impulsos físics, les accions que tenen una repercussió fora de tu. Però no em refereixo a això, simplement vull dir el fet de sentir. De notar dins teu que quan el mires l'enveges, tot i que tu tens molt més del que podries desitjar. Que quan et diu allò l'odies sense fonament. Que t'agradaria alegrar-te de la seva victòria però que... no pots. Això és possible canviar-ho?

Hem nascut d'una determinada manera i durant la vida hem viscut en un món, en un àmbit i unes situacions que ens han fet créixer i ser com som ara. Encara em queda molt per endavant, a tots nosaltres. I encara podem canviar, però no voluntàriament. Poden passar moltes coses, i la nostra manera de ser i reaccionar pot variar, no se sap mai. Però el que duem a dins no ho podem il·luminar amb una vareta i volatilitzar-ho a voluntat. No crec. I si de veritat es pot, potser em posaré a buscar la fórmula secreta.

27 de juny 2008

Ja ha nascut!

Ja feia temps que jo volia un animaló al meu bloc. Què és una cova submarina sense estrelles de mar, peixos o d'altres individus que li dónen vida? Res! Però és clar, jo també sóc una mica restrictiva... de les webs on hi ha animalons per adoptar no me n'agradava cap. Per què? No perquè no fossin aquàtics, ja que hi ha peixos, tortugues, pingüins... Però jo volia... Jo volia... un dofí. I ja és aquí!

Per fi ha nascut, i amb ell augmenta la família. El cau de les Nereides ja té un nou inquilí! Després de molts esforços ha vingut a aquest món i té la intenció de quedar-s'hi. És un dofinet preciós que d'ara en endavant nedarà per les aigües del cau, donant-vos el bon dia, la bona tarda o la bona nit a cadascun de vosaltres. Incansable, té una energia que no se l'acaba! Només hi ha un problema... Que encara no té nom! I com que el Zoo de Barcelona ho va fer, per què jo no? Així doncs, m'agradaria que si passeu per aquí em diguessiu un nom que us agradaria pel dofinet. Estic tan emocionada que no he pogut mirar encara quin sexe té, per tant podeu proposar tan noms masculins com femenins. Serà un doíi mascle o femella? Fins i tot això deixo a la vostra elecció! Només hi ha una restricció: Flipper no :P

Podeu deixar la vostra propstra de nom en forma de comentari, en aquest post o en qualsevol dels propers (és que no em veig capaç de no escriure durant uns dies...)

Un cop tingui alguns noms, escolliré els que més m'agradin (perquè el dofinet és obra meva i tinc aquest dret, ale) i us deixaré votar quin us agrada més, a través d'una enquesta a la barra lateral. I llavors... llavors... Tindré un dofinet batejat!!!!!!

I ara, us el presento! Lectors, el meu dofinet!






Follet

Sopar de final de curs. De final de Batxillerat. De resoldre per fi l'enigma de la selectivitat. Una mica de tot. Però ha estat el millor sopar al qual he anat mai, perquè vaig menjar força bé i a sobre la companyia era immillorable. Potser la primera mitja hora va estar massa plena de fanatisme futbolístic, amb alguns auriculars que no es desenganxaven de l'orella i uns quants ulls posats a la petita pantalla (i un cambrer rus que encara creava més expectació...). Però què hi farem!

Va ser una molt bona nit, amb molts somriures, rialles, bromes, històries i records. Els professors de llengua castellana, anglès, química i literatura catalana també eren amb nosaltres, i ens va agradar molt que hi fossin. Un parell d'ells són substituts i per tant suposo que és l'última vegada que els veuré, però he de dir que són per mi dels millors professors que he tingut aquest any.

Un detall simpàtic, de part de la professora de literatura catalana que, tot i que no l'he tinguda aquest any, em porto molt bé amb ella. Em va dir que estava molt contenta d'haver-me conegut, i que quan em veia li recordava a una fada del bosc, a un follet: la manera de vestir; els cabells, curtets i una mica per on volen, apuntant cap a fora; no gaire cosa, petitona; com vaig d'una banda a l'atra... Em va sorprendre molt i em va fer somriure. Mai m'ho havien dit ni tampoc m'he vist així, i ho vaig trobar curiós i bonic. Vaig pensar que potser seria influència d'ella... O del trosset de Nereida de la Llum que m'acompanyarà per sempre, qui sap!

25 de juny 2008

24 de juny 2008

Lectures per a l'estiu

És la primera vegada que se m'acumulen tants llibres per llegir al calaix. Normalment sóc d'aquelles que quan té un llibre sense llegir o quan li'n regalen un, se'l posa a llegir de seguida. Aquesta vegada, però, n'han vingut molts i massa de cop, en un moment on no podia dedicar-m'hi. Però per això existeixen les vacances també. Per dedicar-se temps a un mateix i poder fer coses que la resta de l'any no són del tot possibles...

Per si algú en coneix algun i me'n vol donar una mica la seva opinió, aquí us deixo els llibres que he rebut i que encara estan per llegir:

- De Lev Tolstoi, dos contes curts: la mort d'Ivan Ilitx i La sonata de Kreutzer
- D'Agustín Fernandez Mallo: Nocilla Experience
- De Woody Allen: Pura anarquia
- De Marguerite Yourcenar: Memories d'Adrià
- De Konrad Lorenz: Hablaba con las bestias, los peces y los pájaros
- De Daniel Mason: Un país llunyà

Però per sobre de tots aquests... per sobre... n'hi ha un altre. Un que té força dibuixets i fotografies. No sé pas si m'agradarà o si serà entretingut, però almenys té fotos. En moltes hi surten cotxes, o carreteres, o senyals de trànsit... I és en castellà. I en un llenguatge massa recargolat, però què hi farem. Aquest és el que em corre més pressa i el que els encapçalarà a tots!

23 de juny 2008

Focs? Sí, però ben amunt... i amb molts colors!

No m'agraden els petards, el soroll estrident, el seu gest amenaçador. Em fan por aquests que els llencen i comencen a donar voltes sense saber on aniran a parar, el descontrol. No sé si serà perquè de petita, a darrere de casa uns nois en van llançar un quan jo hi passava amb el meu pare, i un va anar a parar a la meva cama. I és clar, a l'estiu i amb la calor que segurament feia jo anava amb pantaló curt, i em va deixar una marca vermella que no era gaire cosa però que em va fer plorar.

Les bengales i les fonts de colors eren els meus focs de Sant Joan. M'encantava consumir-les, fer dibuixets amb elles a l'aire, escriure-hi el meu nom i veure com desapareixia. I de fonts, recordo que una es deia font de les bruixes o alguna cosa així. I que any rere any les feien més lletges, que al principi eren molt més maques, amb molts colors i formes, i que després s'anaven encarint i deteriorant pel que fa al bon gust. Això ja forma part del passat, ja no en compro de coses d'aquestes. L'última font que vaig veure encendre al meu pare ja ni recordo quan va ser. L'última bengala sí, que va ser pel Maig, per la festa major. Quan es fa el piromusical es reparteixen benagles entre els assistents i ens les fan encendre. I com sempre, buscant algun fumador o algú amb encenedor. Però res més. Els focs artificials sí que m'agraden també: les palmeres, els tirabuixons que s'enfilen ben amunt, els que esclaten de mil colors... Ben mirat, suposo que el que em tira enrere és l'excés de soroll i el contacte massa proper amb el foc. El color.... El color m'omple.

Sant Joan és més la festa de la coca que no pas la del foc per a mi. Cada any em diuen que tanqui bé la finestra, que encara que visqui al vuitè em poden entrar coets o alguna cosa a dins de casa. Però m'encanta posar-me a la vora de la finestra i veure com el carrer s'il·lumina, sobretot a les primeres hores de la nit, quan els nens i els pares són força presents al carrer i els que els agraden els trons encara no treuen el cap.

Així doncs, que cadascú es faci seva la nit del foc i de les bruixes, la més curta de l'any. Molt bona nit a tothom! I un petonet especial per a tu :-P

Us deixo amb un vídeo de focs artificials de Londres... Que em fa il·lusió veure el London Eye tan maco i dir que jo hi vaig pujar (de dia i sense llumetes, és clar!)


21 de juny 2008

Corregim...

En el vídeo anterior, com molt bé han dit l'elur i l'alasanid, el que el senyor fa no és pas una pajarita com deia la web, sinó una grua! He sigut testimoni que és un error força corrent, això de dir-li pajarita a la grua. I no pot ser, no senyor, cada cosa és el que és! Així doncs, ara us introduiré en el magnífic món de la diferència entre la pajarita i la grua, perquè aneu difonent per tot el món aquesta diferència i tots siguem més cultes i feliços per haver après una cosa nova abans d'anar a dormir.

La pajarita és això...


...la figura mítica que surt a tots els llibres de papiroflèxia en castellà, aquella que ens ensenyaven de petits (almenys a mi!) i que si li giraves el cap del revés i li separaves les potes, ja tenies la piranya que se't menjava el dit :D

En canvi, la figura per excel·lència a l'origami, a l'art de plegar paper japonès original, és la grua...


...precisament l'ocell que l'home fa amb l'ajut de l'aparell de cirurgia. He trobat una cosa curiosa, i és que hi ha una llegenda que diu que si algú en fa 1000, de grues d'origami, rebrà un desig de part d'una d'elles. Si algú s'hi anima, ja ho sap. Això sí, feu-ho amb paper reciclat, eh, que 1000 són moltes!

PD: Si algú de debò ho fa que m'ho ensenyi... el rebré amb tots els honors que es mereix!

20 de juny 2008

Origami a un altre nivell

En pd40 avui m'ha passat aquest vídeo. És realment fantàstic com avança la ciència i que es pugui actuar amb tanta precisió! Els japonesos, però, ja se sap que van més enllà i li donen múltiples utilitats a allò que sembla només tenir-ne unes quantes...




El vídeo l'ha tret d'una web, aquesta. I hi he trobat un error, al text. Una servidora, que s'hi fixa! Si algú s'hi anima...

19 de juny 2008

Adéu? No...

No puc dir que aquest ha estat l'últim dia que trepitjo l'institut perquè sé que no serà així. Sé que hi tornaré: dintre d'una setmana, per saber al detall les notes de les PAU, i l'any que ve, per veure als professors, per exemple. Aquest any n'he tingut de bons, professors que s'han fet estimar i que ens han donat suport, professors amables i amb ganes d'ensenyar, amb ganes de fer-nos-ho passar bé. I això s'agraeix, perquè et deixen un molt bon record de l'etapa en el segon de batxillerat.

Les coses no han canviat, suposo que sóc jo que he crescut. El professor ha deixat de ser aquell que et dóna classe, et castiga o et posa bones notes, per passar a ser algú amb qui xerres, rius i a qui li expliques motles més coses que van més enllà d'aquella estreta relació a la qual ens adaptàvem a la ESO. Hi contribueix el nivell de maduració personal, suposo: ara puc parlar-hi de moltes més coses, tenir-hi una conversa divertida amb tocs irònics que sé enganxar, fer un cafè sense sentir-me estranya. I realment és genial. Les etapes s'acaben, és lògic, però una visita l'any vinent, per xerrar una estona i comentar l'estiu i les sensacions del nou curs, crec que no estarà pas de més. El que sí tinc clar és que per mi no és cap drama deixar l'institut, ni molt menys. Al contrari, sabeu que en tenia motes ganes, en tots els sentits: perquè tinc una necessitat imperiosa de començar Biologia, de conèixer sobretot a molta més gent i desenganxar-me d'un nucli on m'he vist atrapada i on jo no hi pintava res. I per fi arriba el moment, per fi s'acosta.

Avui hi he anat tres horetes. Primer s'ha fet l'entrega de les orles (amb la fotografia que em van fer a principi de curs per sopresa, on hi surto horrorosa, i que vaig voler reemplaçar per una de nova que em van fer però que el professor... màgia, va perdre), i... dues sorpreses m'he endut: la primera, que m'han regalat un lot de llibres per tenir bones notes ^^. Concretament quatre, però un d'ells el tenia i me'l canviaran :P I la segona sorpresa, que m'han fet parlar pel micro. A mi. Per unanimitat. Ha estat cinc minuts abans de l'entrega, que el professor se'ns ha acostat: estaria bé que un de vosaltres digués quatre coses, que parlés una mica després de mi i del director... I dotze mirades furtives em comencen a mirar i Laia, ja saps. Au Laia, a parlar. Tutor inclòs, que ho ha deixat a l'aire però també em deia que ho fes jo! Un complot contra mi en tota regla! I jo, que sóc dèbil, he accedit. He anat improvisant, he fet un d'aquells discursets de dos minuts on parles sense dir res... m'explico, no? Bé, tipus polític, on es diuen xorrades però sense dir res en concret en general. Però au, he sortit del pas. Sinó, que m'avisin amb temps. Almenys no m'ha tremolat la mà com a Sant Jordi!

A la una, partidet de futbol contra els professors que ha acabat convertint-se en un partidet AMB l'equip dels professors, ja que de Batxillerat ens hem quedat quatre comptats i els de quart s'han acoblat de mala manera al camp. El futbol diria que és un dels esports on sóc més dolenta, però he fet una centrada i una parada amb l'estómac (i n'he tirat algunes a fora, també...). Una gran actuació hahaha... Però m'han sorprès alguns professors, tot s'ha de dir! Deien que tenien un airbag a la panxa però es defensaven prou bé!

Doncs ja només em queda tenir paciència i passar l'estiu el millor possible. Abans, però... falten les notes de les PAU.

17 de juny 2008

Massa per quès sense resposta

No sóc un tros de plastilina, que quan el toques canvia de forma i es converteix en una altra cosa.
No sóc un ésser que muta cada vuit hores, convertint-me en una altra persona del tot diferent.

I el millor de tot, tampoc sóc com tu voldries que fos.

Sóc jo, avui i demà, ara i després. Per a tot i per a res, continuo sent jo. Per què sóc apte per fer certes coses i en canvi per d'altres no? Per què curiosament sóc apte pel que a tu t'interessa, per a tot allò que et permet tenir-me lligada de mans i peus, i en canvi no ho sóc per a tot allò que jo vull fer? Per què sóc molt madura i genial ara, i en canvi quan et digui el que no vols sentir em convertiré en una nena creguda, obsessiva i que ho vol tot? Per sobre de tot la teva seguretat, el teu benestar, les teves inquietuds i la teva tranquil·litat. Després, el que jo vull fer i el meu temps lliure.

Sempre sé què diràs abans que obris la boca. Maiem sorprens, perquè sempre és el mateix. El maleït temps que va passant com una roda, un cercle viciós dins el qual tinc premoniocions cada vegada que parlo amb tu. Massa previsible, tot massa previsible. I avorrit. I rutinari. I el pitjor de tot és que m'hi he acostumat i que no puc fer res per canviar-ho. O potser és que no tinc prou collons.


No tanco els comentaris perquè no m'agrada fer-ho, aquest és un espai lliure perquè tothom hi pugui dir la seva i no sóc ningú per impedir-ho. Però crec que no els contestaré, és un post rematadament fastigós que m'ha servit per desfogar-me, res més. És més buit del que sembla...

I per si algú s'ho preguntava... no he vist el documental. Un altre dia ja us en faré cinc cèntims.

16 de juny 2008

Repeticions i traduccions

He estat consultant a Internet un altre cop el tema del vídeo, encara que ahir ja ho vaig estar fent sense treure'n l'aigua clara. Però hi he tornat perquè no es digui que no ho intento. I he arribat a dues conclusions:

La primera, que si emetre els documentals a les set del matí ja era tenir mala baba, repetir-lo avui a les cinc (de la matinada, a les 5:00 AM) és... Deixem-ho, simplement ÉS. Ara estic avisada, però segueixo sense tenir vídeo/DVD i no sé si em trobaré en condicions d'aixecar-me tan d'hora. És clar que ara ja no tinc un horari establert, sinó que el puc adaptar a les meves "necessitats"...

La segona, que les cadenes de televisió continuen traduint els títols (i qui sap si els diàlegs) dels documentals i d'altres programes com els hi surt dels collons. Per culpa d'això, he estat una hora intentant trobar un documental amb un títol erroni. Una cosa és que en un altre idioma es faci servir una paraula que en català no existeixi i es substitueixi per una altra mínimament equivalent, i l'altra és que me li canviïn el sentit!

Però ara ja sé quin és el títol original... Només em falta intentar trobar-lo, m'és igual si és en versió original o subtitulat. I si no puc... seré capaç d'aixecar-me a les cinc? Creieu que ho faria? Demà la resposta...

15 de juny 2008

Quan deixaré d'adonar-me'n massa tard?

Sempre intento veure els documentals de dofins que fan a la tele, i de vegades adapto alguna de les coses que vull fer per poder fer compatibles els horaris. I m'hi esforço, i si me'n recordo cada setmana faig una petita ullada a la programació setmanal, perquè sembla mentida però n'hi ha força, de documentals de dofins que s'emeten. Però faig tard a la meva cita amb ells. I de les vegades que m'ha passat ja deu ser una maledicció.

No he rebut ni un ni dos SMS, sinó més, d'amics dient-me que posés la tele perquè hi sortien dofins. I la ràbia que em fa no adonar-me'n per mi mateixa! Perquè això vol dir que me'n dec haver perdut molts, tots els que ni ells ni jo hem vist. És cert que no tots són bons, i això em consola una mica. N'he vist que deixaven molt que desitjar, que estaven bé per veure simplement imatges de dofins i tot això però que el que explicaven era molt superficial. D'altres em feien gràcia i i·lusió perquè comentaven curiositats i científics destacats que jo vaig incloure al TR. I finalment hi ha els que es centren en institucions d'altres països: m'agrada veure quins projectes duen a terme, com s'organitzen, què pretenen fer en un futur, com treballen amb els dofins, anècdotes... Però com molts, no nego pas que amb veure'ls a la pantalla ja en tinc prou!

Tot analitzant-ho veig que els documentals ni són gaire especialitzats ni tampoc em donen gaire informació, fet lògic ja que s'emeten per la televisió pública, on tothom hi té accés. Però llavors, a què ve la queixa, l'emprenyada amb mi mateixa i tot el rotllo? A que avui sí. Avui era el dia D, el dia clau. Avui, el dia D, a la hora H, feien un documental de dofins que valia la pena, que m'hagués agradat veure. Però jo no he sigut conscient que el feien fins fa deu minuts. Quan ja feia hores que havia estat emès. I era a les set del matí, però jo m'hagués aixecat perquè en la vida he tingut vídeo a casa i ara tampoc tinc DVD, de manera que això de gravar coses i poder-ho veure fora d'hores res de res.

El documental era de la mà de Liz Hawkins, una noia que ha estat estudiant els sons dels dofins durant tres anys i que els ha enregistrat tots. Els ha anat comparant, n'ha extret conclusions i ha descobert que se'n poden identificar més de 186! Bé, si algú vol hi pot fer una ullada aquí, perquè això de recordar-ho m'està pujant la mosca al nas un altre cop...

13 de juny 2008

Amortitzant el temps

Ja fa temps que en volia unes, però no sabia ben bé de quin color agafar-les. Bé, sí, banques no que de seguida acaben fetes porqueria, totes brutes. Negres tampoc, massa fosques. Necessitava un color llampant, maco, alegre per l'estiu, i si podia ser, que les espardenyes fossin originals. Finalment, en una botiga a prop de casa, per tres euros, les he trobat...



Són més maques! Cridaneres, còmodes i el color s'assembla força al d'una faldilla que tinc! Que guai! Però la cosa no s'acaba aquí. En tenir-les a les mans m'ha vingut un flaix, un d'aquells satisfactoris, creadors, constructius. I he decidit fer-ho, perquè he cregut que podria ser una bona idea. Si la cosa acabava malament, no hi perdria gaire tampoc...

Així doncs ha començat un costós procés de selecció dels millors entre els millors, he ampliat horitzons, i he fet una tria dels més competents per acabar, finalment, amb un únic escollit. L'escollit en majúscules, que juntament amb una bona estona, paciència i un permanent negre han culminat en això...


El que m'agrada és que trobo que m'han quedat bé, i a sobre queda llampant, vistós, i no n'hi ha unes altres iguals segur!!!!! Estic pensant d'afegir-hi algun detall més, però encara no està decidit això...

Que bé! Ja torno a tenir temps per fer les meves manualitats! I per llegir, i per anar a la piscina al matí, i per sortir a donar un volt, i per jugar, i...

11 de juny 2008

Segon i penúltim dia de proves

Avui ha estat un dia més estrany que el d'ahir. He esgotat l'hora i mitja, tant a Filosofia com a Biologia, i no n'he sortit gaire convençuda, més aviat amb un regust una mica amarg d'alguna de les preguntes. Malgrat tot, lo de les últimes qüestions de filosofia ja m'ho esperava, perquè sempre les agafava amb pinces i els meus exàmens sempre tenien aquest punt d'incertesa. Per sort ha sortit el meu amic Plató i no pas Mr Mill! Això ha facilitat les coses.

Després, de 10:30 a 13:00, jeure a la gespa humida del campus i xerrar, repassar una estoneta i continuar xerrant, tot prenent un refresc. I finalment, biologia. Una de les cabdals, de les que valen un 20%, i on personalment desitjava fer-ho millor. Crec que m'ha anat bé.... si més no, burrades tampoc he posat! La part obligatòria era d'evolució i de cicles biològics i reproducció (meiosi). D'opció he agafat la primera, que era d'immunologia i de metabolisme (fermentació). Ni un pedigrí en tot l'examen! :-( Però bé, no em puc queixar. Sort que he repassat, perquè hi havia una cosa en la qual m'havia equivocat per no llegir bé, a la pregunta de disseny experimental. Si és queeeeeee...

A la pregunta de els fermentacions, em feien posar el nom dels processos i els productes obtinguts. Fermentació alcohòlica: primer, passar de glucosa a X. Procés: glucòlisi. X? Àcid pirúvic... No, no, piruvat! És piruvat! (me n'he recordat xexuuuuu!!)

Mentre feia el de filosofia i llegia (parlant de la societat ideal platònica)... negant-se a baixar de nou a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs i en els seves cerimònies, tant si són... Quan he sortit, ningú se n'havia adonat; no sé si perquè han llegit una mica en diagonal o perquè no els ha fet mal als ulls, que això ja seria més greu!

I m'ha fet gràcia que darrere de l'examen hi ha el logo de l'IEC i hi posa que L'institut d'Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l'edició d'aquesta prova d'accés.

Doncs res, que demà física i química i... ostres, res més, que ja hauré acabat! Quines ganes de saber la nota, tu!

10 de juny 2008

Preparats per la immersió?

Doncs au, aquí hi ha la nova aparença del bloc. Nou físic i nou títol, ja que he decidit que les cireres ja estan al punt, han madurat i els convé caure de l'arbre. A partir d'ara els que passeu per aquí entrareu dins el Cau, el Cau de les Nereides. Els que em tingueu enllaçada com a Laia doncs res, perquè el domini segueix sent el mateix (cal conservar les arrels... ). Però els altres sí que agrairia que canviéssiu el nom de Cirereta. Més que res perquè així la renovació ja serà total i oficial!

I per què aquest títol? Doncs... En primer lloc, perquè està relacionat amb el mar. Les nereides, nimfes del mar, que ajudaven als nàufrags i sovint se'ls apareixien... muntades sobre dofins. A més a més, un dofí femella del zoo de Barcelona es diu... nereida. I bé, ja no dono més arguments, més o menys van tots per aquí. I a part doncs... que m'agrada el nom, ves per on!

Val a dir que he tingut una petita decepció: la plantilla no m'acaba de fer el pes. Vaig crear un bloc temporal per anar-la fent, però ara al canviar-la de lloc hi ha coses que no estan com abans, d'altres que no funcionen i bé... que tenia tantes ganes de posar-la que ho deixo així i poc a poc ho aniré canviant, però no volia tenir tancat el bloc! [Una de les coses pendents són els links de la barra lateral... aviat us tornaré a tenir enllaçats!]

Un altre canvi: a partir d'ara, poso tots els vostres comentaris dins una ampolla que anirà a parar al mar, com es feia abans. Així, si algú algun dia les troba sabrà que vaig tenir un bloc i que vosaltres hi vau participar, oh i tant!

Ja està, ja he fet la presentació oficial. Preparats per la immersió? :P

---------

Per cert, que la sele.... molt bé! ueeeeeee! Ostres no m'he posat nerviosa ni res, al contrari, tranquil·litzava als altres! Insòlit! I un balanç força positiu, de moment... Tindreu notícies meves! ^^

09 de juny 2008

Nervis?

Ni tremolo, ni dormo dues hores, ni tinc raó per estar-ho, però noto que estic nerviosa. M'ha costat molt adormir-me, m'he aixecat força d'hora, em moc d'una banda a l'altra, ahir vaig fer un pastís de xocolata, menjo força i sovint i no estic aturada sense fer res ni deu minuts. Ahir, a la festa de l'esport, em vaig passar tres hores i mitja ballant i fent exercici sense parar tot i que només érem sis persones (diumenge + sol, mala combinació per recaptar adeptes!). Avui, lògicament, tinc braços i cames ressentits. Però me n'alegro d'haver-hi anat, perquè vaig estar un matí sense capficar-me, sense estudiar el que... ja em sé? No ho sé, diria que sí, que m'ho sé més o menys, no puc estar segura de què sortirà. Em noto preparada, llesta, capaç d'aprovar, que és el que necessito: treure un 4 per poder fer mitjana amb la nota d'expedient. Però tot i així seguiré repassant fins l'últim dia, mirant-m'ho per sobre, ara això i allò altre... algú em pot dir per què, si en teoria ja m'ho sé? Que algú m'ho expliqui, perquè jo sóc la primera que diu que el que no t'has après en un curs (o fins i tot en dos!) és impossible aprendre-ho en una setmana, en un dia, i encara menys en una tarda.

Aquesta tarda per suposat que hi tornaré, al gimnàs, que toca sessió gratis d'aeròbic amb arts marcials. Ahir ja en vaig fer una mica, i donar patades i cops de puny a l'aire sí que relaxa! Ara voldria una butxaca a lo Doraemon per treure'n un sac de boxa d'aquests que pesen molt i que es pengen del sostre. És un gran invent, perquè descarregues energia a cabassos, sues, deixes anar tota la ràbia i els nervis i acabes descansat, que és el que necessito. Deixar de pensar i estar tan cansada que a les deu ja em fiqui al llit i no em llevi fins les set. I ja sigui demà.

[Nota: moltes gràcies a la Llum, que m'ha enviat una postaleta online amb dos nois amb espases làser, fent un duel increïble hehehe... que la fuerza me acompañe ^^]

06 de juny 2008

3 02 316

Dimarts, 10 de juny
7:30 - A l'institut
8:30 - Comprovació de dades
9:00 - Comencem!

El primer dia hi hem d'anar junts en bus, la resta no cal. I la sort és que em toca a la ETSE, que és la primera facultat que hi ha anant-hi a peu. Així doncs, hi aniré caminant, 20-25 minutets amb l'mp3, deixant que les cabòries i la tensió marxin volant i se les endugui el vent...

04 de juny 2008

Metamorfosi

Fa uns dies una persona m'ho va fer notar, i jo li vaig dir que no, que s'equivocava. Però crec que té una mica de raó. Els ulls se m'han tornat una mica de color blau! Jo, que havia tingut un verd ben maco (és cert, tirant a clar, però verd) i ara me'ls veig de color blau... Això pot ser? Canvia el color dels ulls o només és efecte de la llum o de qualsevol altre factor?

Una nova Laia en procés de metamorfosi? No crec, em sembla que he sentit casos similars. A moltíssima gent li canvia el color dels ulls respecte de quan eren petits, igual que el del cabell. Rossa i d'ulls blaus era jo. I amb uns rínxols increïbles, que en una tallada de cabells van desaparèixer inexplicablement. I au, el cabell i els ulls es van anar enfosquint... Fins a quedar-se de color castany clar (i ara per efecte de la henna, vermells :P), i els ulls verds.

Deixant de banda que jo ho he notat, algunes persones que he conegut recentment em deien: quins ulls més blaus! Duus lents de contacte? I jo: no, que són verds i naturals. Mai se'm passarà pel cap posar-me lents de contacte, em fa molt i molt de respecte posar-me una cosa dins de l'ull. I si a sobre és per canviar-me el color dels ulls, que ho trobo una tonteria a nivell mundial, encara menys.

Per tant, estaré a l'aguait d'aquesta metamorfosi, a veure si només són paranoies meves, el Sol que s'avorreix i juga als efectes òptics, o si de veritat se m'han aclarit els ulls...

Paral·lelament ja us aviso que m'hi he posat de valent i que aviat podreu veure la metamorfosi del meu bloc! I aquesta metamorfosi sí que és de veritat, amb totes les lletres! I ho he fet jo! Ostres, en Carquinyol tenia raó quan em va dir que me'n sentiria satisfeta... :D

Nota: Avui tocava ball! Bé, bé... més mogudet que l'altre dia. Ens han fet fer una coreografia amb aquesta cançó...

boomp3.com

02 de juny 2008

No serveixo per relaxar-me

El pavelló on normalment vaig a nedar i al gimnàs, com centenars de gimnasos, també fa classes dirigides d'aeròbic, ball, hip-hop, aerotono i coses d'aquestes. I resulta que l'any que ve volen ampliar la seva oferta, oferir més activitats al públic, i és per això que durant unes tres setmanes de juny ofereixen unes classes gratuïtes perquè la gent ho provi i els orienti envers si els ha agradat o no, i si és bona idea proposar-ho per a l'any vinent. Concretament, les classes són de relaxació i exercicis d'estirament, unes altres són de ball més mogut, també n'hi ha que són una barreja d'arts marcials i música (o una cosa així) i finalment, una sessió de tonificació muscular amb pes. I com que ens ho han enviat perquè ho provéssim, doncs els penso fer cas i em sembla que m'hi veuran a totes :P

I avui, la primera. De relaxació. Hi havia gent de totes els edats, això sí: més tirant cap als quaranta-seixanta que no pas cap als trenta. Però com que no era la única noia jove, no desentonava tant. Moviments lents i controlats, exercicis a les espatlleres i també amb unes barres de fusta... I tot amb una música tranquil·la de fons, no pas estrident. Ha estat força bé, no m'he cansat ni res i en alguns moments fins i tot notaves que treballaves múscul, però si em diguessin si m'ha servit per relaxar-me... gens. Estic igual que estava, em relaxo més quan vaig a córrer o a nedar i acabo cansada, perquè després us asseguro que estic més relaxada i he alliberat tensions.

Dimecres toca la de ball, a veure què tal. Ma mare ja m'ha dit que a aquesta no hi vindrà (a la d'avui sí que s'hi ha animat, al cap i la fi li van enviar a ella els cupons perquè és la titular de l'abonament). A més a més, després de l'accident potser seria forçar massa... Així doncs, m'hauré de buscar a algú que vulgui venir, perquè hi puc convidar a algú. A veure si trobo algú que s'hi animi, encara que si hi he d'anar sola ja us dic que jo no em penso quedar a casa, que a mi això de moure'm i cansar-me sí que em va! I la setmana vinent hi ha la d'arts marcials! Ostres, m'anirà de conya després d'haver fet un parell o tres d'exàmens!


Home, no us ho he preguntat però si voleu podeu venir amb mi eh! Això sí, només puc convidar-ne un ;-) (no us baralleeeeeeu). Qui hi estigui interessat, pot trucar-me al 123123123 o enviar un SMS amb la paraula clau ball al 0099. Sort! :P