16 de desembre 2008

Un nou habitant

Per què des de fa un mes en porto un sempre dins la bossa? Un escarabat blau que em van portar d'Egipte que m'acompanya. No sé pas què em va impulsar a entaforar-lo allà dins però s'hi ha quedat. I em segueix, em fa companyia en els moments bons i els no tan bons. I de vegades no recordo ni que el duc, i amb això vull dir que no és que la seva presència em tranquil·litzi. I penso que només fa nosa...

... però... només fa dos o tres centímetres... I és maco... I hi ha alguna cosa estranya en mi que cada vegada que decideixo treure'l el torna a posar a dins...

7 comentaris :

  1. Diuen que aquestes coses porten sort, no? Serà per això que et resisteixes a treure'l. O potser és que ell t'ha triat per quedar-se amb tu?

    ResponElimina
  2. Sí que és maco!! *O*

    Egipte...m'encantaria anar-hi T_T

    No sé..però si medeix tan poc i a vegades ni t'adones que el portes..deixa que aquesta cosa estranya segueixi ficant-lo dins ;)

    ResponElimina
  3. Es molt xulo, jo tambe en tinc un...

    Es com un petit amulet que t'acompanya!

    ResponElimina
  4. Doncs jo, fa temps, vaig llegir un llibre on el protagonista duia un escarbat d'aquest estil per a donar-li sort. I això m'ha fet recordar en unes figuretes (trols) que col·leccionàvem els de la meva generació i que deien que portaven sort. Però no sé perquè necessitava sort, si era un marrec...

    ResponElimina
  5. A la butxaca esquerra del meu abric hi porto un botó. A la dreta fa temps que hi viu una diminuta petxina que ja no recordo de quina platja va emergir. Cada vegada que poso les mans a les butxaques acaricio aquests dos objectes. No hi penso, però sé que són allà i em fa sentir bé trobar-los.
    Potser no és el mateix cas, però m'hi has fet pensar. Són coses d'aquelles que no acabes de comprendre però que formen part de tu. I saps? ho trobo molt bonic!
    una abraçada!

    ResponElimina
  6. Jo porto una pedreta que per a mi és important dins la cartera. Suposo que són aquella mena de coses que ens donen una mica de seguretat, tot i que no hi pensem fins que no ens les tornem a trobar casualment!

    No cal que el treguis de la bossa. Si li agrada estar-s'hi, ja està bé! :)

    ResponElimina
  7. Crce que sí, xexu, que en realitat sóc jo que em resisteixo a treure'l perquè la necessito, la sort... i com que això de resar i aquestes coses no em surt perquè no hi crec, potser m'aferro al petit escarabat, que en sí és una cosa material... I cada vegada que hi penso dic: laia, ets tonta!

    I a mi Èlia, això de viatjar... és una obsessió :) el seguirem deixant a dins

    Doncs que ens doni sort a les dues, neopoeta!


    La sort mai fa nosa, jansy! la necessitaves per... perquè guanyés el teu equip.. o per guanyar a picar cromos... no sé! ;)


    cert iruNa... són petites coses que el fet de dur-les a dins et fan somriure o si més no, dónen certa "seguretat", encara que no ho sembli... o bé per voler tenir sort... o per recordar un bon moment i autorecordar-nos sempre que hem estat feliços alguna vegada... no sé... petonets per a tu guapa!


    I tant núr... com que la bossa és gran no hi fa pas nosa ^^ una abraçada!

    ResponElimina