31 de desembre 2008

Fins l'any que ve!

No li trobo cap gràcia a aquesta tradició dels raïms. Però cada Cap d'Any segueixo posant-me 12 granets davant els morros, i me'ls menjo. I demano un desig. Que sé que no es complirà, com tots els altres, i s'haurà de conformar amb el que és, un desig, una il.lusió d'una ment potser massa capritxosa. I mira que no demano impossibles ni res surrealista...però hi dec posar poc de la meva part, ves...

I que me'n vaig del tema... Que encara que no hi cregui i em sembli una tonteria, ho faig. Misteri sense resoldre. I a més, "per tal que el desig es compleixi i t'acompanyi la bona sort", han de ser raïms... Doncs a mi se m'acudeixen lternatives a aquesta tradició tan poc substanciosa. Au, us en poso algunes, a veure què us semblen:

Un conguito per cada toc de campana. SENS DUBTE, començar l'any amb xocolata és una de les millors coses que pot passar! I pels atrevits amb una boca més gran, fins i tot un bombó!

Si tingués amb qui compartir-ho, un petó per campanada. Petons dolços, amb regust de mel i sinceritat. O si ho preferiu, un de ben llarg, fort, amb transmissió de bones vibracions, amor i bons desitjos. El típic "feliç any nou" sobraria... Això no seria començar amb bon peu, sinó amb sabates de cristall lliscant sobre la catifa vermella.

I per què no encendre 12 espelmes? La sala buida, a les fosques, i mica en mica il.luminar el teu voltant amb el resplandor tènue que emana de cadascuna d'elles. Cada espelma encesa, un mes de l'any amb esperança, anb llum, amb coses positives que hem de saber trobar si estem tristos, i que hem de saber gaudir si estem eufòrics.


Au, 3 alternatives: la dolça, l'ensucrada i la mística. Que cadascú n'esculli una, o la tradicional, o cap... Però que sigueu molt feliços en aquest nou any que treu el cap, sent vosaltres mateixos i amb molts èxits en el que us proposeu. Ompliu les motxilles de petons, somriures i bons moments. En resum, de tot el que sí que hem de conservar i ens ha d'acompanyar en el nostre viatge personal. Abraçada comunitària per a tots. Ens seguirem llegint l'any que ve!


---------

Com a últim detall, la boira matinera des de la meva finestra. Un 8è pis. Primer, com es veu normalment, i després les vistes que tenia a dos quarts de nou del matí.

11 comentaris :

  1. De les 4 aquest any seguiré amb la tradicional.

    I de les tres propostes potser canviaria els conguitos per alguna cosa de xocolata una mica més gran (sense arribar als polvorons de xocolata, seria massa). Una que estaria bé és apagar primer les espelmes (compte enrere) i començar l'any amb alguna cosa més lluminosa (es que a part de la xocolata el foc també m'agrada...)

    Vist en foto impressiona una mica més el 8è pis.

    Que el comencis bé
    i fins l'any que ve.

    ResponElimina
  2. OOH! M'han encantat les noves propostes! Jo em decanto per la segona i la tercera, sens dubte les millors! L'any que ve, (a menys que pugui fer la segona) faré la tercera, sense dubtar-ho!

    Fantàstica entrada d'any, bonica!

    ResponElimina
  3. Feliç any nou i a aprendre i tirar endavant i més espentes :) amb tendresa és clar!

    ResponElimina
  4. És veritat..això de menjar 12 granets de raïm amb les campanades és una mica absurd per les persones que no són supersticioses ni creuen amb aquestes coses..però em fa il·lusió i jo també me'ls intento menjar...una altra cosa és que pugui xDDD Però no demano cap desig.

    Jo sabia la tradició dels raïms però mai m'havia parat a pensar a què venia..i el desig..no l'he demanat mai, igual que tampoc acostumo a fer-me propòsits per l'any següent.

    M'encantaria menjar 12 bombons!!! *O*

    La mística també m'agrada..però em quedo amb la dolça!! mMmM =)

    No sé perquè..però a mi la boira m'agrada =)

    BON ANY NOU PER A TU TAMBÉ!! =)

    ResponElimina
  5. Doncs és curiós però a mi, a diferència del Nadal, m'agrada aquesta cerimònia dels raïms. No sé, trobo que és com màgic i cada any m'emociono al menjar-me'ls.
    He trobat molt divertides les teves propostes, però personalment, les dotze campanades sense el raïm no serien el mateix.
    Se m'acut que també es podrien fer amb olives (sense pinyol evidentment) seria la forma salada de començar l'any.... amb salero i alegria! jeje...
    La que trobo molt bonica és la de les espelmes... si no m'agradés tant el raïm ho faria!
    La xocolata... ja sé que ets una amant, però jo ja n'he quedat tipa tots aquests dies.
    Els petons... estic amb tu, és molt bonic però fa falta tenir algú amb qui compartir-los! jeje...
    Sigui com sigui... et desitjo un feliç any nou!
    Tema desitjos... saps? jo mai en demano cap, em sembla una tonteria... igualment no es compleixen mai! jeje
    una abraçada mooooolt gran guapa i... fins l'any que ve!

    ResponElimina
  6. Jo faré com cada any: res, passant de tot. Jo sí que... passo, no m'ho crec, i a sobre, ho dic :-P

    M'agrada la postal. És tal com m'imagino a la Laia :-D

    ResponElimina
  7. Jo des de fa ja un anyets el que em menjo són dotze trotzets de tarongeta acabada de recollir... és que es posen tan pesadets amb això del raïm en aquestes èpoques !!!!

    ResponElimina
  8. Espero que hagis tingut una bona entrada!! La proposata de les espelmes m'ha semblat preciosa, a més, amb tot el simbolisme que hi has posat! :) Prò jo sóc de raïm, i que no m'ho treguin! M'encanta!

    ResponElimina
  9. A mi això dels raïms (mai els he anomenat 'raïms de la sort', i mai ho faré) també em cansa, però ho faig. Ja ho he explicat en algun altre lloc, però hi torno aquí, aquest any, mentre menjava, anava fent fotos als altres, ho vaig trobar graciós, però és clar, llavors no anava massa coordinat amb les campanades, però és igual, per sort em van coincidir la primera i la última.

    Si he de triar, em quedo amb l'opció dels petons, tot i que la xocolata no seria descartable, no se m'acudeix millor manera de començar l'any que petonejant la persona que s'estima.

    ResponElimina
  10. Me n'alegro que us agradessin algunes de les propostes ^^ El fet és que a mi abans m'agradava menjar-me'ls, però ara... doncs res, que ja no em fa gràcia, no sé per què...

    Si més no, si sigueu per aquí ja estic contenta, que això vol dir que no se me us heu ennuegat!

    ResponElimina