27 de desembre 2008

Bosc submarí

Endinsar-se dins un bosc i deixar-se endur per les diferents olors i colors es pot convertir en una passejada ben agradable a l'abast de qualsevol. També és fantàstic fer una capbussada amb aquelles ulleres de busseig gegants, per poder observar de més a prop algun peixet o una praderia de Posidònia (que en bon estat és un magnífic ecosistema). Parlem de bosc, i immediatament la ment ens porta al Montseny, o als Pirineus. Terra, alzines, avets, artròpodes, conills... Però podem tenir una hibridació de mar i terra. Podem trobar un magnífic bosc enmig del mar. Però per fer-ho haurem de viatjar una mica, concretament fins al Pacífic, a les costes de Califòrnia.

Allà hi podem trobar un parell de gèneres d'algues brunes, Macrocystis i Nereocystis, que pertanyen a l'ordre de les Laminarials, i a les quals també se les anomena kelp. Tenen unes làmines molt grans, i uns rizoides que es fixen al fons del mar i la mantenen fixa. S'enfilen cap a la superfície a una velocitat trepidant: poden arribar a créixer de 30 a 50 cm cada dia, i fer uns 60 metres de longitud!! A més, tenen unes petites vesícules plenes d'aire anomenades pneumatòfors, que els permeten no quedar anclades al fons, sinó surar i pujar cap a la superfície i així captar més llum per poder fer la fotosíntesi.

S'anomenen algues brunes perquè presenten un color marró-groguenc, però tot i així fan la fotosíntesi, no és que tinguin les làmines marcides. I és que de pigments capaços de captar intensitat lumínica n'hi ha de molts tipus, i el color de les algues i les plantes depèn de la combinació de tots ells i de quins estan en major proporció. Per exemple, les algues brunes tenen clorofil·la A, clorfil·la C, carotens i xantofil·les (i més en concret, fucoxantina). En aquest cas, la fucoxantina és el pigment que li proporciona aquest to tan característic.

I aquí teniu una imatge d'un bosc submarí de kelp. Si ja sembla impossible que animals tan grans com les balenes blaves puguin mantenir-se suspesos dins l'aigua sense enfonsar-se, el regne vegetal no es queda enrere a l'hora de mostrar individus de talla XXL. Una veritable meravella.


I un detall dels pneumatòfors, aquestes bossetes d'aire que els permeten surar.

7 comentaris :

  1. Les catànies són una mena de bombonets típics de Vilafranca del Penedès. A dins i va una ametlla que està recoberta successivament de capes de caramel, una xocolata blanca finíssima, xocolata negra (crec) i finalment pols de cacau. Són petites bombes que quan t'esclaten a la boca no et deixen indiferent. I pensa que t'ho diu una vilanovina... Però és que quan es tracta de xocolata no s'hi valen els campanarismes!
    Ah! I el post dels boscos, molt interessant! Un petó.

    ResponElimina
  2. Increïble...

    DE totes maneres el que m'impressiona més és si dius que poden fer més de 60 metres és quan surten que poca llum els deu arribar!!

    de totes maneres créixer de 30 a 50 cm diaris no és a l'abast de tots...

    ResponElimina
  3. Ostres Laia, quin post més interessant! Ja les havia vist en alguns documentals a aquestes algues, però mai m'havia quedat amb el nom ni m'havien explicat tantes coses. Gràcies guapa!
    Saps que fa uns anys vaig fer un camp de treball a Cadaqués a on estudiavem la Posidònia? m'ha fet molta gràcia!
    Una abraçada!
    (espero que hagin anat bé aquests dies de celebracions guapa!)

    ResponElimina
  4. jo menge moltes algues en amanida, ehem.... ;)

    ResponElimina
  5. La foto del bosc, si en traiem els peixos, podria passar per una foto de bosc de selva, d'aquells tan i tan espessos, amb la boira la poca llum que passa entre les branques!

    T'he de confessar una cosa: quan llegeixo aquests posts més cientìfics que escrius llegeixo d'una revolada els termes més tècnics perquè sóc negada per a qualsevol cosa relacionada amb la ciència i aquestes paraules no les recordo mai! :S

    Prò m'ha semblat molt i molt interessant, sobretot el fet que encara que facin la fotosíntesi no siguin verdes! Quanta mentida et deixen anar al cole... hum!

    Petonets!

    ResponElimina
  6. Fada, me n'acabo d'adonar que necessito una visita a aquelles contrades urgentment! Nyam... mai n'havia sentit a parlar!


    alasanid, ui si jo creixés a aquest ritme... :P


    iruNa! de les vegades que em dius guapa m'ho acabaré creient ;-) Doncs sí, són unes algues gegants i realment impressionants... I la posidònia és un dels tresors més valuosos de la mediterrània que podem estudiar i que malauradament, va en detriment... la contaminació, la pesca d'arrossegament i algunes algues invasores l'estan desplaçant i fent desaprèixer... una llàstima!


    Carai nimue, em recordes a la professora de botànica. Tots els menjars d'algues i de fongs els havia tastat! :P


    Núr, home, és que es literalment un bosc submarí! ^^ I no passa res pels termes científics, només que conforme vas tenint més vocabulari també fa gràcia fer-lo servir i dir les coses pel seu nom hehehe... I... sí! No tots els pigments són verds! No, no no! Hi ha clorofil·la (a, b, c i d!!!), ficoeritrina (vermella), ficocianina (blava)... la tira!!!

    ResponElimina
  7. =O Fascinant!! Sense paraules!! =O

    ResponElimina