09 de desembre 2008

2 minuts

Han passat dos minuts des que he entrat per la porta fins que me n'he adonat. Anava cap a l'aula, i venia caminant des de casa. A la porta de la facultat he tingut molta calor, hi ha molta diferència entre la temperatura exterior i l'esclafor dels radiadors, i llavors ha estat quan m'he tret el gorro. Entro, giro a l'esquerra passant per davant del caixer, giro a la dreta i començo a baixar escales de dos en dos, com sempre. Tot normal. Arribo a la C5, la primera torre, només 30 segons després. I com que encara tinc temps perquè no tenia classe a primera hora, decideixo anar al lavabo de la C5 perquè estan molt millor que els de la C3, la meva torre (sí, amb el fred sóc pixanera, i portava una estoneta aguantant-me...) Entro al lavabo, només havia passat un minut. La primera porta és oberta, entro com puc (és una mica estret, i amb l'abric i tot...) i em giro. Quan anava a deixar penjada la jaqueta i la bufanda, me n'adono: i el gorro? Quan me l'he tret l'he agafat amb la mà, seguríssim, i tenia la sensació que el duia amb la bufanda (que també la duia penjant al braç perquè tenia calor). I no, no hi era. De seguida surto del lavabo, reprimint la meva pixera, i desfaig el camí. Pujo amunt els graons de tres en tres, i a sobre és tot recte. Res, pel terra no hi és. Ha passat només 1 minut i mig. Giro a l'esquerra, ara el caixer em queda a la dreta, i giro a la dreta per sortir al carrer. I no hi és per enlloc. Desfaig un trosset de camí sense jaqueta ni bufanda, a contra-corrent de tothom que vol entrar. I res. Que no hi és. I només fa dos minuts que he passat per allà. Pregunto al punt de suport logístic de Ciències, que és davant de la porta, i m'envien a l'altra punta, a objectes perduts. Com que no tinc classe hi vaig, i quan els hi dic que ho he eprdut fa deu minuts i escaig gairebé se'n riu de mi. Em diu que passi al final del matí, iq una he acabat de l'examen que tenia, allà com un clau. I res, que no n'hi han dut cap, de gorro, que vagi passant durant els propers dies per si algú ho torna...

I així és com en dos minuts he perdut inexplicablement el meu gorro preferit... Un altre no m'hagués fet tant de mal, perdre'l, però aquest m'encantava... No s'hi val...

10 comentaris :

  1. Quina rabia fa quan passa això! Espero que no tinguis més mala sort avui, perquè a mi, els dies que començo malament, em van fatal!

    Es allò que dius: "No pot anar pitjor", i hi va. Però bé, amb una mica de sort (de la bona) una ànima bondadosa trobarà el gorro i te'l tornarà!

    ResponElimina
  2. Ostres... La veritat és que acostumo a deixar-me les coses força sovint però per sort moltes d'elles les acabo trobant (setmanes després en alguns casos).

    Vols dir que no ha marxat volant? O ja te l'has tret dins?

    PS. a veure si apareix

    ResponElimina
  3. No et servirà de consol... però pensa que el teu barret era tan tan de ciències que s'ha volgut quedar a la facultat.

    ResponElimina
  4. oooh! quina pena! a veure si encara el podràs recuperar...

    ResponElimina
  5. Quan perds alguna cosa que per tu té tot el valor del món sap greu... espero que el trobis eh...

    ResponElimina
  6. A les facultats hi passen coses estranyes. Tothom hi perds objectes i ningú els troba. A la meva tothom hi perd els llapis USB; són tants que se'n podria fer una muntanya.

    Hi ha algú que actua rapidíssim a la més mínima distracció? Els d'objectes perduts es fan la casa? O pitjor encara, hi ha algú amagat dins dels caixers?

    Continuarem investigant...

    ResponElimina
  7. Dona, si era el teu preferit devia ser un gorro maco, i algú deu haver pensat que li tocava la loteria. Però no desesperis, que potser apareixerà, mai se sap.

    ResponElimina
  8. No et puc prometre que l'encanteri funcioni (no et queixis que el de València va anar prou bé), però pensa que de tota manera en pots demanar un altre als reis o fer-te'n un. A vegades la vida ens dóna oportunitats de superar-nos. Sort.

    ResponElimina
  9. L'has trobat? Mmm... Si no hi ha cap comentari teu aquí dient que l'has trobat, segur que no :-(

    És una pena! Sobretot si era el teu preferit. Aquestes coses fan una ràbia!!! Però pensa que, com t'han dit, si era el teu preferit segur que lleig no era, i a algú li deu haver agradat... però ara no vagis per la facultat mirant a tothom a veure qui en té un d'igual, eh!!!

    ResponElimina
  10. Jolines... quina ràbia! A mesura que anava llegint el post m'anava intrigant més i més... intuïa que alguna cosa passaria i m'ha sabut molt de greu aquest final!
    No vull ser "aguafiestas" però em temo que algú te l'ha agafat del terra, algú que potser algun dia veus per la facultat amb el teu gorro... llavors serà el moment d'atacar i recuperar-lo! Ja m'estic imaginant l'escena, si vols t'ajudo a planejar el rescat! Sigui com sigui, aquest gorro ha de tornar a les teves mans... no tens cap foto per penjar-la per aquí i fer un post de "se busca" o per penjar-la per la facultat? no sé... perdona l'anada d'olla però és que m'ha fet ràbia la situació i no sé massa com ajudar-te!
    Espero que el trobis guapa!
    una abraçada!

    ResponElimina