24 de novembre 2008

Toxicitat multicolor

Si parlem d'organismes autòtrofs, és a dir, aquells que no són capaços d'absorbir matèria orgànica directament i la fabriquen a partir d'una font de carboni inorgànica com el CO2 (i per tant fan la fotosíntesi per fabricar molècules més complexes), ens vindrà al cap un bri d'herba. O un avet. O un clavell. És lògic que ens vinguin al cap totes aquelles espècies que podem veure en el dia a dia i que estan al nostre abast, però no per això hem de menysprear i desconèixer que hi ha multitud d'espècies que, encara que no apreciem a simple vista, hi són. Massa petites, però ahora de vital importància a nivell d'ecosistema. I encara si parlem d'algues, ens vindran al cap les que ens trobem a la platja, els enciams de mar, o qualsevol atre tipus d'alga macroscòpica. Però n'hi ha més. Moltíssimes mes. I entre les microscòpiques, en trobem unes que s'anomenen dinoflagel·lats.

La majoria dels dinoflagel·lats són marins, i potser alguna vegada n'heu sentit el nom si es parla de marees roges, ja que ells en són els principals causants. Una marea roja és una acumulació massiva i molt exagerada d'aquest tipus d'algues. Per proliferar d'aquesta manera requereixen un determinat ambient: badies força tancades, aigües càlides, determinats nutrients... I per què aquest color vermellós de les aigües? Doncs perquè els dinoflagel·lats contenen carotens i xantofil·les, uns pigments de colors vermellosos i ataronjats. I amb les marees roges es generen imatges d'aquelles per emmarcar, amb uns canvis de tonalitat espectaculars, que encara tindrien més encant si no fos perquè les conseqüències per a l'ecosistema són devastadores: algunes espècies de dinoflagel·lats produeixen toxines (amnèsiques, paralitzants...) que afecten als peixos, tot matant-los, i que es poden acumular dins els animals filtradors, que si ens els mengem ens poden infectar.

Peeeeeero... malgrat la seva toxicitat, malgrat tot el que comporta, una acumulació massiva de dinoflagel·lats també ens pot regalar una imatge com aquesta:


És una imatge d'una onada plena de dinoflagel·lats. I heus aquí una altra propietat d'aquestes algues: són capaces de convertir l'energia química en energia lumínica a través de la Luciferina, una proteïna que juntament amb l'enzim luciferasa, oxigen i la sal emeten aquesta llum tan fantasmagòrica i preciosa alhora (els dinoflagel·lats emeten 6x10e8 fotons en un flash de 0,1 segon en ser pertorbats). És preciós o no??


----

Apunt del dia: el meu mig-sabó!!!


7 comentaris :

  1. Les imatges són espectaculars, i aquestes bèsties ho són també. Si no recordo malament, alguns dinos tenen aparença gairebé futurista. Sembla que disposin de tecnologia per realitzar aquests trucs d'imatge.

    ResponElimina
  2. Curioses les bestioles i més curioses encara les fotografies.

    ResponElimina
  3. Les fotos són espectaculars!! =O

    Jo he "mig-estudiat" molt per sobre els flagel·lats..però dels dinoflagel·lats no en sabia res...

    Molt interessant tot això, de veritat!! ^^

    I el mig sabó..mola =D Gaudeix-lo ;)

    ResponElimina
  4. oooh! doncs seran tòxics però realment molt bonics...

    i visca pel sabonet!! :)

    ResponElimina
  5. És fascinant.

    El que m'agradaria saber és més o menys quants dinoflagel·lats hi ha a la segona imatge... Però fent números veig que la xifra final s'ha d'enfilar molt.

    Pel que fa a organismes autòtrofs vaig llegir que hi havia un tipus de bacteri que l'únic que ha necessitat del Sol és el seu paper central en la formació del sistema solar (segons sembla no el necessita per absolutament res) (és un tipus de Desulfotomaculum o això diu internet).

    PS. si que ha quedat bé el sabó!

    ResponElimina
  6. Per a mi la ciència sempre ha estat fascinant, especialment la biologia. Quan era petita m'encantava, prò vaig tirar cap a lletres i ara tot això que dius em sona... a xinès no, perquè el xinès l'entenc! Prò en fi!

    Això sí, sóc ben capaç de veure que es tracta de fotografies precioses! I això de les onades ha de ser impressionant per a un surfer, tot i que amb el tema dels paral·litzants i tot plegat no crec es poguessin ficar a l'aigua, oi?

    ResponElimina
  7. Ben curiós tot això.

    Sempre m'ha sorprès que hi haguessin éssers vius que emetessin llum; no sé pas si la faran servir per alguna cosa, però almenys els amants de la fotografia ho agraeixen.

    ResponElimina