31 d’octubre 2008

Recomençant

Lo bo de ser "desconegut" en un nou lloc és que no tens etiquetes, alliberes els prejudicis que aquells amb els quals comparties les hores tenien sobre tu. Comentaris que sobraven i esgotaven, i una personalitat falsa, un voler fer coses i no fer-les per por a què pensaran de mi, ja que això no va d'acord amb la imatge del Jo que he construit involuntàraiment durant tant de temps. Per fi em sento alliberada de tot allò. Per fi. I estic contenta, perquè encara que sempre hi ha allò que no rutlla, interiorment he evolucionat. He triomfat dins meu. He tingut una oportunitat i l'he caçat al vol, sí senyor! Així es fa! He fet una mica de reset dins el cap, i he tornat a consrtuir el meu univers reordenant les prioritats. I en aquest moment, la més important és somriure :D

Que passeu tots una molt bona castanyada i mengeu molts panellets! Jo ja tinc els meus fets, que com els de casa enlloc!! Quan torni del meu cap de setmana a València, ja us ensenyaré les fotografies!!!!!

12 comentaris :

  1. Fer reset, de tant en tant (ni que sigui parcial) és absolutament necessari... i sinó pregunta-li al teu windows !! :P

    Passa-t'ho d'allò més bé a València.

    ResponElimina
  2. Suposo que parles de com ha canviat la teva vida de passar de l'institut a la facultat. És un pas important i un bon moment per deixar coses enrere, així que m'alegro que sàpigues aprofitar aquestes oportunitats. Ets una persona nova, ni que sigui perquè ara pots ser tu mateixa, i pensa que tots els altres també ho són.

    ResponElimina
  3. Suposo que ja no ho veuràs, però que vagi molt bé el cap de setmana a València!!! Ja ens ho explicaràs!!!

    Què has fet, què has fet? Jaja! Se m'acudeixen unes quantes coses! Però si somrius, i dius que has aprofitat una oportunitat que se't presentava, perfecte! Me n'alegro!!!

    ResponElimina
  4. ueee! m'encanta llegir-te tan positiva! :))

    estàs a València? per poc no coincidim!!! jo també anava aquest cap de setmana i a última hora he canviat els plans. Espere que t'ho passes molt bé!

    ResponElimina
  5. Fer un reset intern és una cosa, recomençar a un lloc nou a on ningú no et coneix n'és una altra! A vegades van lligades, com suposo que és el teu cas, i llavors és quan de la seva unió en resulten els somriures més sincers i plens de felicitat!
    M'agrada saber que has triomfat dins teu... però m'agrada encara més saber que tu ho saps i que n'estàs orgullosa.
    Però deixa'm dir una coseta... en llegir les teves primeres línies se m'ha despertat un sentiment contradictori. A vegades no és tant senzill recomençar, i menys si ho has de fer gaire sovint. A vegades desitjaria haver-me quedat sempre al mateix lloc, perquè recomençar també requereix un esforç de construcció que no resulta fàcil, ja que quan acumules unes quantes experiències sempre intentes no caure en els mateixos errors i la pressió interna pot arribar a ser asfixiant. Llavors te n'adones que tu ets com ets, siguis a on siguis i estiguis amb qui estiguis, que les etiquetes sovint no estan tant allunyades de la realitat i que tots, en certa manera, interpretem un paper.
    Perdona per la reflexió, no volia semblar pessimista eh?! però és que les teves paraules han remogut alguna cosa dins meu... i res, que tu gaudeix molt del cap de setmana a València, fes moltes fotos i menja molts panallets guapa!!!!
    i a somriure!!!! (sé que ho faràs!)
    una abraçada!

    ResponElimina
  6. No tenir etiquetes és el millor... quan en tens és pesat i tot... espero que vagi molt bé per les terres on vas... fisn aviat i les fotos!

    ResponElimina
  7. No ets l'única persona que tenia intenció de fer un reset.

    Jo no me n'he sortit tan bé però com a mínim no se'm mira "malament" per saber coses que altres no saben.

    PS: Au, que vagi bé per València, fa uns anys estava força deixada la ciutat de les arts i les ciències, no sé si ara amb la F1 hi hauran fet alguna cosa.

    ResponElimina
  8. Començar de nou et permet la llibertat que sempre t'han negat o t'has negat. El més important és que, fent el reset, tot surti el millor possible.

    Explica'ns València!

    ResponElimina
  9. DOncs felicitats per aconseguir-ho, no és fàcil!!!

    Espero que el cap de setmana tan anhelat anés molt bé!

    ResponElimina
  10. Sniff, jo no he pogut fer panellets aquest any amb la mà embenada. Però n'he menjat més dels que està permès. Mmmmm :P Ja estem esperant que tornis i ens expliquis l'experiència. Que t'ho passis molt bé. Un petó.

    ResponElimina
  11. Estic impacient per veure les fotografies de l'Oceanogràfic!!! *O*

    Els prejudicis i el "què pensaran?" no serveixen per a res. Com tu has dit, per culpa d'aquestes coses no pots ser tu mateixa, no et pots sentir bé ni a gust. Què més dóna el que pensin els altres mentres tu estiguis bé i no facis mal a ningú?? Jo vaig tenir molts problems amb tot això, però des que vaig marxar d'aquell entorn que vaig començar a ser jo mateixa, vaig alliberar l'Èlia que portava dins sense prejudicis ni preocupacions de què pensarien...prefereixo ser criticada per tal com sóc que no acceptada per ser un personatge inventat. Qui vulgui em podrà criticar, però sóc com sóc i no penso canviar =)

    Ara el que em falta superar és retrobar-me amb aquell entorn i no deixar de ser jo mateixa..però ja m'estic esforçant per superar-ho i ser SEMPRE jo mateixa. ^^

    M'alegro moltíssim que per fi et sentis lliure!! ;) ^^

    ResponElimina
  12. doncs a ressetejar i a saborejar els nous aires!!!
    enhorabona, perquè no és tant fàcil "construir el meu univers reordenant les prioritats". Abans ha calgut una bona feina!!!

    ResponElimina