12 d’octubre 2008

Reblant el clau

Ningú no neix ensenyat, d'això se n'aprèn mica en mica Te n'ensenya la vida, les experiències, el propi instint et va guiant i et diu què està bé i què no. Encara que no sigui veritat, però tu ho sents així. Malgrat tot... què és veritat i què no? No hi ha un enunciat únic i irrevocable en alguns aspectes.

Una persona normal, que estimi la vida i el que aquesta li ofereix, que li agrada el camí que ha triat, intenta fer-ho el millor que pot malgrat no saber si ho fa bé o no. Amb els seus defectes, i n'és conscient, de vegades arriba una mica al límit. Però no ho pot evitar. I és comprensible. L'important és intentar fer-ho bé perquè els sentiments, quan són vertaders i purs, deshidratats de malícia, ens guiaran cap a bon port.

I un dia t'atures i observes el que has aconseguit. I malgrat haver-te equivocat alguns cops, consideres que t'he n'has sortit prou bé. El projecte és a punt, damunt la taula, i saps que quan creui la porta ja no hi podràs fer res, la feina està feta. Has rebut felicitacions i agraïment de qui te'ls havia de donar, i això anima. Perquè tu, que no havies nascut ensenyat, ho has fet com has pogut i resulta que al final tot ha sortit prou bé. Fins i tot ell et parla, et diu que n'està content, que li agrada com l'has dissenyat i tractat amb cura, li agrada ser com és, malgrat els petits entrebancs que l'han fet topar de vegades.

I arriba el tercer en discòrdia. El que despotrica de tot el que has fet, el que no dóna llum verda a les teves aspiracions i a tot el teu esforç. El que et clava el clau enmig del cor i mica en mica el va reblant, perquè sap que així es clava ben endins i fa més mal. Malgrat haver-hi pogut fer alguna cosa, si creia que seguies un camí equivocat, no ha mogut ni un dit. Segurament la seva tàctica no era millor, perquè com he dit, qui té la veritat, eh? Però és més fàcil tirar la cavalleria per sobre, fer mal, ser el màrtir, l'ignorat, fer sentir a l'altre com un drap brut. Fer-lo culpable de la teva desgràcia i la teva infelicitat. Amenaçar-lo. Et sents fort, oi? El més fotut de tot és que saps que en alguns aspectes ho ets...

No hi ha pitjor persona que aquell que explota la seva superioritat amb la intenció de fer mal.

I és un post que no s'entén gaire però que havia de fer, necessitava treure algunes coses de dins. Perquè malgrat no parlar en primera persona, veure com fan mal a qui t'envolta i no saber què fer pot arribar a ser encara més dolorós.

10 comentaris :

  1. Déu n'hi do, del post. Buff, quin endinsament que fas arribar.

    A la vida et pots trobar de tot i, lamentablement, no existeix un sol camí. Així que un dia o altre ens hem d'enfrontar amb paranys, d'aquests que no tenen remordiments.

    El millor remei contra tot això és donar suport a aquell que ho necessita, que ningú se senti inferior a res o al mateix nivell que els paranys. Què millor que aixecar l'ànim a aquell que el té destrossat?

    Laia, no t'imagines com m'has fet pensar...

    ResponElimina
  2. Penso que prou que s'entén, encara que no siguis tu la damnificada. Es poden trobar moltes explicacions a les persones que no són capaces de premiar l'esforç i els èxits dels altres. Pot ser per enveja, pot ser per complex d'inferioritat, per mala llet, no sé, per diversos motius, però cap d'ells bo i constructiu. Si has de criticar una feina, primer has de tenir en compte el que es demanava i la preparació de qui la fa. Si és una cosa que requereix el màxim, i la persona és la més preparada, però ho fa a mitges, te la pots carregar i fotre-li bronca. I així rebaixant el nivell d'exigència en funció de les expectatives.

    Si algú dóna el màxim, al nivell que sigui, no se li pot demanar més, i se l'ha de felicitar. No serveix de res enfonsar-lo, perquè l'únic que es pot aconseguir és que aquesta persona no ho provi més. Però desmoralitzar així és de molt mal gust, i ja et dic que respon a uns patrons d'actuació gens bons. El problema és que tendim sempre a creure'ns més les crítiques que els elogis. Tant de bo no fos així.

    ResponElimina
  3. Quin text més sincer...

    Tens tota la raó, fa més mal veure com fan mal als que t'estimes que no que te'n facin a tu mateixa.

    De tota manera d'aquesta gent s'ha de passar, està bé que quan fas alguna cosa equivocada o que a algú no li sembla bé t'ho facin saber..però sempre dins del respecte i deixant clar que només és una opinió personal d'aquella persona..però anar directe a fer mal..és enfast i les persones així no valen la pena...

    Espero que puguis animar a la persona afectada i no deixis que s'enfonsi per l'agressor, ella és més forta!! ;) (Parlo amb femení peruè parlo d'una persona).

    ResponElimina
  4. De vegades, no entens el comportament de la gent, perquè per ser més a dalt que tu, et deixa per sota seu, hi ha persones a qui els hi va gran aquest fet i no es mereixen gaires atencions, però estan allí i hem d'aguantar però saps? qui fa les coses i n'aprèn dels errors i nota com li dol el què li fan, més molt més persona que el que ho troba mal fet pel simple fet de tenir un mal dia.

    ResponElimina
  5. Hi ha gent (i dic gent, perquè no es mereix que se'ls digui persones) que gaudeixen fent mal als altres, i sobretot veure't enfonsat, només per això, per veure que estan per sobre teu. Tu demostres que ets molt millor persona sent humil. Ignorància cap a ells.

    Petonets i ànims. Estem aquí...

    ResponElimina
  6. Diuen les teories que el caos és l'estat natural de les coses perquè l'ordre requereix energia per a realitzar-se, o sigui, en paraules d'Star Wars, el camí fosc és més fàcil.

    Per això deu ser que hi ha més gent dedicara a fer tasques destructives que constructives, gent pobre d'esperit. Queda't amb això i tu continua fent tot allò que hagis de fer el millor que sàpigues.

    ResponElimina
  7. són més que aixafaguitarres. són gent tant pagada de si mateixa que sols saben entendre's veient els del seu voltant pel terra.

    ResponElimina
  8. Jansy, doncs me n'alegro que t'hagi fet barrinar una mica. Per dir-ho, el "paper" que m'ha tocat (i ho poso entre cometes perquè l'he escollit jo, per suposat) és el de donar suport en qui crec que no es mereix que el trepitgin. Però costa, de debò. És bonic aixecar l'ànim, però també destrossa si hi ha una mínima implicació. Sovint no saps què dir o què fer, sobretot quan el silenci és l'única cosa que no s'ha de fer...

    ----

    Xexu, en aquest cas, no hi ha una persona "preparada" per fer-ho, crec que moltíssima gent ho podria fer (i de fet ho fa), cadascú a als eva amnera, i amb uns resultats o uns altres, però més o menys gairebé tots obtenen resultats. Bé, és que poster he fet servir la paraula projecte equivocadament (per no posar el que realment és) com si es tractés d'una feina o tasca a fer, i això que m'has comentat doncs no encaixa gaire... peruqè no hi ha un nivell dexigpencia, hi ha flexibilitat, cadascú se la marca, la fita... merda, quin embolic!! El que sí que puc dir-te és que no és que s'escoltin més les crítiques que els elogis en aquest cas, no pas. Només hi ha crítiques i trepitjades de moral. D'elogis cap ni un, només els que vénen per part meva (i són sincers). Sobre els patrons de conducta del subjecte en qüestió se'n podrien fer llibres, t'ho dic jo... Gràcies pel teu comentari també!

    ----

    Gràcies Èlia, jo ho intento però de vegades es fa difícil i s'encongeix el cor, i la impotència em supera... buff massa sensacions!

    ----

    cesc, no és ningú superior ni té dret a sentir-se així, però té aquesta visió particular de la seva existència. No és un mal dia, és un mal mes, un mal any. Hi ha coses que no s'haurien d'aguantar.

    ----

    Instints, molts petonets i gràcies ^^ El fet de veure als altres enfonsats el fa créixer i apujar l'ego dels collons... Si més no, nota que domina la situació

    ----

    Carquinyol, això de ser pobre d'esperit s'encomana... si més no quan et fan sentir malament i rebaixat. Sobretot si qui t'ho diu era algú important per a tu...

    ----

    benvingut, òscar. Doncs hi ha de tot en aquest món... Tan sols consola pensar que si tenen tant afany de dominar és perquè alguna cosa els manca dins seu...

    ResponElimina
  9. Ai que arribo una mica tard... Crec que, malgrat no especifiquis molt bé de què es tracta, en les teves paraules hi ha un rerafons important que sí que s'enten... la malícia de trepitjar a la gent, de destruir la moral i la confiança de la gent amb ella mateixa.

    Tots ens equivoquem infinitat de vegades i tots fem mal, malgrat no voler-ho. Però la malícia implica la consciència del mal i això requereix una ment perversa i manipuladora. Certament és indignant ser testimoni de situacions així!

    I després també esbosses un tema que he trobat interessant i del que ningú n'ha dit res. Què és veritat i què no? buf... gran pregunta. Qui determina la línia que separa allò que és correcte d'allò que no? Suposo que segons el moment personal i la situació vital de cada persona s'estableixen uns patrons i uns valors que es van modificant. Per aquest motiu tot plegat queda en un terreny relliscós difícil de categoritzar.
    És evident, i aquí torno a remetre a la malícia, que el més important és no sobrepassar la llibertat i la dignitat de l'altre, a partir d'aquí cada persona és responsable dels seus actes i pot decidir fer el que vulgui amb la seva vida no?

    El comentari d'en Carquinyol sobre el caos i el costat fosc m'ha fet pensar...

    Un post molt profund Laia... m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  10. Arribo tard, i m'has deixat sense paraules. No ho sé. Les coses que es fan amb ganes i que després et tiren per terra fan molt mal. Però suposo que amb el temps hem d'aprendre a viure-hi. I, no ho sé, que no sé què dir!

    ResponElimina