16 d’octubre 2008

He descobert...

He descobert moltes coses.

En primer lloc, que em sortirà un nyanyo al cap per tenir complexe de dofí. No, no sóc un dofí. I no ho dic perquè ells tenen una pell finíssima i jo no, i per no tenir unes aletes potents... És que jo no puc nedar a cegues i me la foto, no tinc sistema d'ecolocalització. I això ja ho sabies, Laia, és que mira que ets burra de nedar amb els ulls tancats... Ja peroooo.... És que si estic nedant sola al meu carril és temptador!! Perquè tancant els ulls i nedant en la foscor és com si estudiessis el teu cos, notes més la força que fas, si et pesen els braços, l'aigua que deixes enrere... Mira, m'agrada. Lo bo és que fa tants anys que nedo que lo de la paret ho tinc controlat, sé quan hi estic arribant. I llavors obro el ulls, viratge i santornem-hi. Però tothom sap que un ecosistema engloba tota la fauna i flora que hi viu i les interaccions que hi ha entre ells, les relacions que s'estableixen, l'efecte de les unes sobre les altres... I tothom sap que a l'ecosistema lacustre (amb alt contingut de clor i altres substàncies que et deixen la còrnia ben maca si no duus ulleres) hi ha molta biodiversitat. Doncs resulta que hi ha espècies de moltes mides i morfologies diferents. Algunes fins i tot em tripliquen les mides gairebé! I què passa si una petita població d'aquesta espècie colonitza el medi lacustre-hiperclorat? Que puja el nivell de l'aigua, lògic! A més a més, en desplaçar-se creen unes noves corrents aquàtiques del tot discontínues, que ara te les trobes i ara no. I com que tot està interrelacionat, si hi ha forts corrents aquàtics, els organismes més petits es desestabilitzen. I perden l'orinetació. I si van amb els ulls tancats, xoquen contra les boies. I nyanyo al canto!

També he descobert que hi ha (o hi havia) pobles indígenes al voltant del llac Txad (a l'Àfrica, fent de frontera entre Txad i Nigèria, entre altres països) que s'alimentaven d'Spirulina, un cianobacteri (bacteri que fa la fotosíntesi) que viu a la superfície del llac i que és molt nutritiu. L'agafaven, el deixaven assecar al sol i s'ho menjaven com si fossin galetes, fins i tot també ho venien. Pensant-ho fas una cara rara, com què coi mengen aquests! Però aquí es ven. En forma de complement alimentici es pot trobar a la secció de dietètics (en pols, en càpsules, salses, amb pasta de sopa). No ho sé, no coneixia pas aquesta cianofícia i m'ha fet gràcia això de les galetes. A més, segur que aquests productes aquí se'n fa publicitat com si fossin molt innovadors i ja veieu... és segur cenenari el seu consum! És mot maco també veure com es mou, va fent tirabuixons i va avançant ^o^

I també m'he descobert una mica a mi mateixa, que sempre va bé, no?

Carai, per avui ja n'hi ha prou de descobriments!

20:16 - Nou descobriment: Els ingredients necessaris per poder deixar ben net i en condicions el meu ratllador de pell de llimona després de fer una coca, són: 10 minuts, un escuradents i molta paciència. Té uns foradets més petits el malparit!

13 comentaris :

  1. Ho veus? T'acabo d'escriure a l'anterior post, dien-te que ja et sortirien escrits bons, i mira!!! Quantes coses que jo també he descobert, no coneixia res d'això que expliques. Jo sóc de lletres, però veig que algunes coses me les he perdut... tot i que aquests noms tant difícils em costen...
    I lo del llac Txad, osti tu, això és una cultura diferent. Jo no sé si provaria aquestes galetes.

    ResponElimina
  2. Quina manera de connectar d'un tema a l'altre... M'he confós uns instants, m'agrada jajaja

    Una cosa més que buscaré inconscient a les etiquetes que em caiguin a les mans.

    Doncs jo estava convençut que amb una palangana de permanganat ja es netejava solet... De totes maneres amb aquest esforç extra segur que trobes més bona la coca.

    ResponElimina
  3. Ai Laia, m'has fet riure molt amb aquest post, ets boníssima!!! M'encanta la manera que tens d'explicar les coses.
    Això del nyanyo al caparró... mare meva, vigila un altre dia eh?! i per lo del ratllador... que no tens rentavaixelles tu??? jejeje... és broma!
    una abraçada guapa!

    ResponElimina
  4. Veus si n'has descobert de coses! i interessants... saber una mica més sobre un mateix mai fa mal, sempre hi ha coses noves :)

    ResponElimina
  5. ostres. Durant un moment he pensat que te n'havies anat al Txad a nadar...

    ResponElimina
  6. Espero que els del National Geographic no triguin gaire en realitzar un documental sobre les poblacions piscineres i el seu estudi des del punt de vista de la dinàmica de fluids.

    ResponElimina
  7. Quants anys fa que no tinc un nyanyo al cap? Quan era petit em sortien uns bolets al crani per flipar.

    Sé una altra manera d'unir els dos temes. No va ser en Bush qui, en ennuegar-se amb una galeta, va caure i es va fotre un bon ostiot? :)

    ResponElimina
  8. El descobriment de les 20:16 és per la coca dels "esmorzars de divendres universitaris" d'aquest matí? ;)
    Si és així, posa foto i recepta, eh?

    ResponElimina
  9. Perill, la Laia comença a parlar com un espècimen biòleg! Fas comentaris sobre la vida fent símils de biologia, ja no tens solució! Ens passa a tots, el que passa que no tothom pot entendre aquesta fal·lera nostra. Obre els ulls, filla meva, que prendràs mal, i no mengis coses estranyes, que els estomacs d'aquí són més figaflors, i els cianòfits no sempre són bons.

    ResponElimina
  10. Instints, és el que deia, pensem "jo no em menjaria aquestes galetes" i a les cultures més desenvoupades es ven spirulina en forma de complement alimetici, un "superdescobrmient"... jo crec que els indígenes se'n fotrien de nosaltres!


    Alasanid, no en tenia ni idea d'això del permanganat... però pels armaris no ent inc! Així que em sembla que quan ho torni a fer he de tenir paciència...


    iruNa, doooooncs... no! no tinc rentavaixelles, però francament és un electrodomèstic que no trobo a faltar, vaig ràpid... I moltes gràcies, que bé que t'hagi agradat! pensava que diríeu: què s'ha pres aquesta?? :P Sobredosi de biologia!!!


    cesc, i tant, és bo sempre saber com és un per dins, i saber destriar el que és real del que no, el que fa mal i el que no...


    Dan, entre algues?? No home no! :D
    Si quan nedava al llac de banyoles ja em feia cosa que les herbotes m'anessin fregant les cames... :S


    uoo carquinyol, seria interessant aquest documental!


    Hahaha jansy, i tot i l'òstia no va millorar la cosa... té un crani massa dur!! ^^


    gemma... premiii!! Aquest divendres tocava! Sí que l'és, sí! Pensa que he llegit el teu comentari a les vuit del matí i he desembolicat la coca només per fer-li una foto eh!


    hehehe Xexu, viscaaa!! Espècimen biòleg... sona bé i tot!!! ^o^ La veritat és que jo de comentaris i paranoies així en feia l'any passat, però clar... a l'institut em miraven tots amb una cara més rara, com si estigués sonada... Almenys ara no! Em comprenen!! :P
    D'spirulina d'aquesta no n'he menjat pas ni en tinc intenció eh! Buff, amb lo bones que estan les coques com per susbtituir-les... ;-)

    ResponElimina
  11. Ostres! Em sap greu això del nyanyo. Espero que no sigui res... Pel que fa al ratllador de pell de llimona, ara faràs un altre descobriment: agafes un raspallet dels que es fan servir per netejar ungles i queda net amb una rapidesa esparverant. I no és un anunci de detergent, eh? Però prova-ho i notaràs la diferència! ;)) Petons, maca.

    ResponElimina
  12. ue! jo prenc espirulina habitualment!
    Cuida't el nyanyo, dofineta!

    ResponElimina
  13. jo últimament tb nedo molt!! i algun nyanyo que altre m'he endut jeje

    ResponElimina