14 d’octubre 2008

: - )


L'admiro.

No se li esborra el somriure. Somriu. I prou. Sap apreciar el que té, no vol res més.

Em pregunto per què de vegades costa tant dibuixar un somriure amb els llavis, amb la de coses de les quals puc alegrar-me, amb la de coses que tinc que moltíssima gent no té.

Però hi ha dies egoistes. En què s'intenta abastar el que es té al voltant i no es pot. O el que és pitjor, no es té collons de provar-ho per por a les conseqüències.

I enlloc de pensar en tot el que tinc i que molts matarien per tenir, em poso trista. I em rebenta no poder somriure i estar alegre. Però ho sento, fa uns dies que no em surt. I tinc unes ganes boges de fer algun post de ciència decent, però n'he començat tres i no suporto la manera en què estan redactats. No tenen allò... allò que hi poso quan els faig amb ganes. I és que si et sents buida de dins no hi ha res a treure.

13 comentaris :

  1. Moltes de les infelicitats que tenim és justament per pensar més en allò que no tenim que no pas en allò que tenim, però no et preocupis, això és normal i ho fem tots, i a vegades ens dura uns quants dies, com et passa a tu, fins que en un moment determinat qualsevol cosa, una fotografia, una trucada, una conversa, ens fa adonar de nou del que tenim i seguim tirant endavant amb energies renovades.

    Vinga anima't companya, pensa que has començat un nou cicle i els recomençaments no són mai fàcils !!

    ResponElimina
  2. Ei poc a poc i bona lletra, acabarà sortint, quan menys t'ho esperis :)

    ResponElimina
  3. Ja entenc aquest dies, però passen i tornes a somriure a la vida.

    Salut i ànims!

    ResponElimina
  4. No t'has d'obligar a escriure res que no et surti. Si tens un dia dolent i ho vols explicar, perfecte. Si tens un dia creatiu, i ens ensenyes les teves noves creacions, perfecte. Si has guanyat per enèsima vegada a en Musculman i ho vols explicar, perfecte. Però si tens un d'aquests dies i vols fer un post sobre ciència, això ja no està tan bé. Espera't a tenir un dia en el que et vingui de gust escriure sobre ciència, i veuràs que bé que et sortirà el post llavors, com tants que t'hem llegit. Ja ho sé que és important per tu, però com sempre diem, quan el blog es converteix en una obligació, és que no va bé.

    ResponElimina
  5. sí, si estàs buida no hi ha res a treure. Això té pinta de ser algun tipus de llei de la física... :PP
    Però el que està clar és que hi ha molt per omplir!! ;)

    B7s!

    ResponElimina
  6. Mosseta, no t'hi encaparris més del compte, només en la justa mesura, si no tinguéssim aquests alts i baixos no aprendríem res de nosaltres i la vida. Però això tu ja ho saps :)
    Avui he començat el dia fatal, però mira, tot pensant-hi he decidit que li donaria la volta, que les presses del matí m'han anat bé per despertar-me, que l'estrip que m'he fet a la camisa nova tot pujant al bus es pot cosir i que val més no pensar gaire i obrir bé els ulls per copsar les coses boniques.
    Et deixo un somriure d'orella a orella, aviam si te t'encomana!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  7. per no saber què escriure t'ha sortit un post que déu n'hi do!

    :D

    tranquila, no patixes, hi ha dies boirosos en què no se sap què posar al bloc (o com posar-ho), però en qualsevol moment vindrà una ventada de les fortes i se l'endurà!

    uua abraçada!

    ResponElimina
  8. El primer tema és prou personal però el problema és que potser t'hi capfiques massa.

    Pel que fa al segon tema com a mínim tens alguna cosa, n'hi ha que se'ns han assecat les idees completament. Pel que fa al toc de gràcia ja acabarà sortint, això és segur.

    PS: Ànims que veig que la de la foto ho sap fer això de somriure.

    ResponElimina
  9. A ningú li agrada estar trist, i menys encara sense motius aparents. Pensar en què no tens dret a tenir mals dies perquè tens tot el que altres matarien per tenir no ajuda massa a arrencar aquest somriure que desitges.
    Sóc del parer que el sentiment de buidor no té res a veure amb la quantitat de coses que tenim o deixem de tenir (ja siguin bens materials, persones, experiències...), és quelcom més profund que guardem dins l'ànima i que de tant en tant treu el cap i ens emboira amb la seva sobtada presència.
    No et sentis culpable per no poder somriure... ara que, no estic dacord amb la última frase que escrius i aquest post demostra que tinc raó. Sí que tens coses a treure perquè del sentiment de buidor t'han sortit aquestes paraules sinceres i de ben segur que en volten mil pensaments i sentiments pel cap. Potser no podràs treure un post sobre ciència però és que potser no és el moment per fer-ho no? Deixa que flueixi i aprofita aquests moments per aprendre una mica més sobre tu mateixa!!!
    Una abraçada i molt ànims guapa, ja veuràs com d'aquí poquet tornes a somriure!!!

    ResponElimina
  10. doncs res, si no surt no surt, no passa res, no cal enfadar-s'hi. Lo millor, és calma i pensar que al seu moment, ja sortirà, llavors ens tornaràs a meravellar amb els teus escrits de ciència o altres.
    I el fet que no puguis somriure perquè no et surt, doncs mira, també diu molt de tu, senyal que ets transparent. Millor això que no fer un somriure fals no?
    I tranquil·la, que tot es posarà al seu lloc, només molts ànims i que rebis els nostres somriures, aviam si te'n podem fer treure un, encara que sigui petitot. Aix!!! Molts ànims!!!

    ResponElimina
  11. Oh!!! Que maca que és, aquesta nena!!! Però que maca!!! Estic segura que, de gran, és tan maca com en aquesta foto antiga!

    Saps? Una persona a mi sempre em deia que de què em queixava, que tenia una gran vida. I jo solia pensar que què coi en sabia, de la meva vida i de les meves misèries!

    A vegades algú que somriu ens fa somriure a nosaltres, i estic segura que tens molta gent al voltant disposats a tornar-te un somriure.

    No ho sé, després del llarg estiu, i després dels nervis de tot plegat, ara que ja t'has acostumat a la universitat i que ja pots conduir... és normal que baixis la guàrdia i que et surti tot el cansament i els nervis acomulats. Ja veuràs com de seguida tornes a riure!

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots :D Un parell de posts d'aquests que et fan vomitar el que portes dins, i que aporten una mica d'autoconeixement i de confiança, de saber una mica com actuar i quins són els propis límits... Abraçades per a tots!!

    ResponElimina
  13. Auffallend! Erstaunlich! viagra bestellen viagra rezeptfrei online bestellen [url=http//t7-isis.org]levitra generika preisvergleich[/url]

    ResponElimina