26 de setembre 2008

Regust dolç de mar

Ahir no em vaig veure en cor de posar-me a escriure la crònica de la meva primera pràctica de treball de camp com a universitària perquè se'm tancaven els ulls. Vaig arribar realment cansada però... bufff molt satisfeta!


Deixant de banda les dues hores i escaig de trajecte (i que el bitllet surt per un ull de la cara, que això de les sis zones està molt lluny), vam arribar a Punta sa Palomera. Ens van dividir en un parell de grups, i a mi em va tocar començar amb el mostreig del terreny sorrenc de la platja. Després de la fase tèorica d'introducció i explicació del material a fer servir, ens vam posar "manos a la obra". Primer a la zona on estenem la tovallola, on malauradament gairebé no hi vam trobar res (vam fer servir simplement sedassos amb diferents malles i vam destriar els animalons minúsculs que hi vèiem, en total uns tres o quatre). Tampoc hi havia gaires expectatives, tenint en compte que estem al setembre i que l'onada de turistes i superpoblació de la platja tot just s'ha acabat (encara hi havia alemanys banyant-s'hi!!!). I després, va tocar remullar-se. Amb una mena de trineu de fusta que duia una xarxa incorporada i que s'arrossegava pel fons (trineu suprabentònic) i dos mànegues de fitoplàncton i zooplàncton (que són una mena de xurros fets d'una tela amb foradets minúsculs), vam posar-nos dins l'aigua, amb un fred que pelava i els núvols amenaçant-nos de descarregar en qualsevol moment. Vam tenir sort en dos aspectes: no ens va ploure mentre érem a la platja i vam trobar una mena de cuc marí (entre altres animalons més petits) que amb prou feines feia un centímetre de llargada, però que era força bonic.

Un cop acabat el mostreig terrestre, vam passar a la fase dos: mostreig marí. Altre cop, part teòrica del medi i dels animals que podíem trobar. El que se suposa que hi hauria d'haver al fons del mar ho vaig veure en una palangana: estrelles de mar, tomàquets de mar, cogombres de mar (sabíeu que quan se senten atacats treuen els intestins enfora perquè els depredadors s'entretinguin amb allò i ells després els regeneren???), crancs, etc. Sortosament, a l'hora de posar-nos els peus d'ànec, les ulleres i el tub i llançar-nos al mar a observar la fauna de les roques, vaig veure-hi moltes coses! Anèmones, moltíssims peixos, un parell de crancs petits i...... una medusa!!!! Vaig sentir una veu: hi ha una medusa! I no vaig fugir! Increïble... Vaig posar-me recta, vaig girar sobre mi mateixa, inspeccionant el meu voltant, i en veure que no n'hi havia més, me la vaig mirar detingudament... a cinc metres, per suposat!

Bocata per dinar en un banc del passeig marítim, un cafè per fer estona i sessió de llotja a la tarda. Vaig veure peixos estranys, lletjos, brillants, vermellosos, negres com el sutge... I s'intentava trobar una mica el per què de la forma, dels ulls o del color de cadascun, ja que aquests aspectes són producte del procés adaptatiu de les espècies al seu hàbitat. I tota la tarda pluja amunt i pluja avall, un ruixadet, ara més fort, ara el vent bufa i la teulada on ens aixoplugàvem no servia de res... Sort que va ser durant la tarda!

També hi vaig conèixer a molta gent, alguns dels quals sí que van amb mi a classe (i no em sonaven de res) i d'altres no. I sembla mentida com, passant un dia sencer amb ells, pots descobrir-ne moltes coses i canviar punts de vista. Amb alguns dels que ja havia creuat algunes paraules i em semblaven agradables vaig veure que tenien un altre caràcter que, tot sigui dit, no em fa el pes; i com alguns que ni tan sols havia vist són ben macos i simpàtics. El que fa moltes hores de tren i compartir una jornada sencera...

Però de tot això no puc més que treure'n una excel·lent jornada de pràctiques, molt bones estones i un dia fantàstic! I un dels enigmes que em queda per descobrir és: com pot ser que si el sol només va deixar-se veure durant trenta segons arribés a casa amb la cara ben vermella? Això que la meva àvia sempre en diu el ressol, és tan poderós?

13 comentaris :

  1. 4 hores i pico de tren!! Més esperes si n'hi va haver... (amb això un ja acaba cansat)

    Si que n'hi ha de coses a Blanes. Pel que sembla hi vau trobar la fauna autòctona (no podien faltar els banyistes).

    Ara mateix em costaria entrar a l'aigua. I si em trobo un cogombre de mar ja sé que puc jugar amb els seus intestins sense remordiments.

    Les subhastes de peix són interessants per això tot i que potser perquè és una cosa que em queda a prop no em crida l'atenció (som així de simples).

    Es que tot el matí a l'aire lliure, amb aigua i núvols no sembla que hi hagi sol...

    ResponElimina
  2. Quina sort això de fer alguna sortida per aprendre coses. Em recorda a les excursions de l'escola. Ja m'agradaria a mi fer-ne de tant en tant. Em pregunto com deu ser un cuc marí perquè sigui bonic, no me'l sé pas imaginar! Per cert, una qüestió: els alemanys també els vau considerar com a fauna?

    Ah, i d'això que dius de conèixer millor els teus companys de classe... Quan vaig començar la uni vaig sentir no sé on que els amics que feies al principi no eren els que perdurarien a la vida universitaria. Jo no m'ho vaig creure, però al cap de mig any o un any les coses van canviar i tothom es situa al lloc que li pertoca. L'experiència guanya a l'atzar.

    De moment aniré treient els intestins...

    ResponElimina
  3. doncs molt bé la primera experiència, no? ains... em sembla que aquesta nit somiaré amb els cogombres de mar. Quins cracks!

    ResponElimina
  4. alasanid, al tren encara, que anava xerrant, però sí que es va fer pesat, sí... sobretot a la tornada, que anava cansaaaaaaaaada... La subhasta, però, igual que la borsa, ara que va tot amb aquests panells electrònics perd una mica l'encant dels crits i tot això :P


    jansy, això m'agrada, de fer treball de camp. De zoo me'n queda una altra i de botànica en tinc algunes també... hahaha els alemanys no eren fauna, no!! però collons, nosaltres pelant-nos de fred i un home pescant a fora l'aigua, sobre una roca, i anava tot moll... brrrrrrrr!!
    El cuc era petitíssim, no és el de la foto!!!! Si en trobo una foto la posaré, però no recordo com es deia. Era mig transparent i de tonalitats taronges i violades, i feia potser un centímetre de llargada eh! La foto és d'un cogombre de mar, el que treu els intestins!


    S'ho munten bé, nimue, així despisten!


    Dan, aquestes pràctiques excepcionals (que després tot és laboratori) s'han d'aprofitar! No dic que diseccionar no sigui atractiu (que no ho sé perquè no ho he provat), però a l'aire lliure és més divertit!

    ResponElimina
  5. jo també em passava les pràctiques entre "peces"... 286, 386... algun 486...

    ResponElimina
  6. Ostres! Que bé que us ho passeu, eh, punyeteros!!! Encara que us canseu!!!

    He al.lucinat amb això dels cogombres de mar. Molt interessant, sí!!!

    Mira, jo amb les primeres persones amb qui vaig parlar de la carrera... bé, no ens vam tornar a dir res després de la primera setmana. Després, ja et vas ajuntant amb els "similars". I, si a sobre, teniu un dia de festa-excursió per conèixer-vos, doncs millor! Més ràpid!!!

    Una pregunta que tinc: els dijous no fareu mai classe? I si no teniu sortida, seran de festa? Bé, és que hi ha llocs que ho fan així. Jo no ho he viscut mai...

    ResponElimina
  7. carquinyol... m'he perdut!!! ostres, no he enganxat això dels números...


    Llum, jo m'ho vaig passar molt bé, a veure la setmana que ve, que tinc la de mostreig terrestre i ja coneixeré a la gent del meu grup de pràctiques definitiu. Però per fer aquesta la UAB ja té una zona de pràctiques per a ells, com que estan al costat de la natura... I jo tinc classe cada dijous, és un dia normal. Hi ha 4 grups de bio, dos de mati i dos de tarda. Com que les classes no es podien interrompre per fer aquesta pràctica, el que han fet és agafar 1/5 part de cada grup, de manera que han sortit 5 grups de barreja matí-tarda, i per tant es fan 5 sortides a Blanes (n'hi ha fins el dia 1)

    ResponElimina
  8. Caram! Quan jo estudiava la carrera el més emocionant era anar a la biblioteca ;)) Trobo que us ho munteu molt bé! Gaudeix-ne cada instant i no paris d'aprendre cada minut. Molts petons, bonica.

    ResponElimina
  9. Molt interessant!! De veritat!! Em fas venir ganes de començar la universitat, però primer he d'acabar el batxillerat...T_T

    Tenim una cosa en comú..a tu et fan por les meduses i a mi les serps...els hi tinc fòbia, no puc amb elles!!! Però la vull superar i sé que algun dia podré..així que no em rendeixo, però encara falta per aquest dia xD

    Tinc un amic que l'any passat va fer el 1r curs de biologia i el dia que li va tocar fer aquesta pràctica la va haver de fer plovent al mes d'octubre, pobret xDDD

    Segueix publicant coses que estaré encantada de seguir llegint-te ^^

    ResponElimina
  10. No ho sé, la veritat sona genial... me'n alegro que vagi anant bé...

    ResponElimina
  11. En general, unes bones pràctiques, oi? llàstima que no trobessiu algun bitxo raro de veritat...
    Tens raó que les hores de tren també es poden aprofitar, que fer amics a la uni és bona part de la feina que hi has anat a fer, eh? ;)

    ResponElimina