17 de setembre 2008

La millor defensa és una bona espiral

Aquí teniu sis segons per gaudir d'un vertader espectacle de la naturalesa...





Són abelles. Abelles gegants asiàtiques, de l'espècie Apis dorsala, defensant-se d'algun eixam de vespes que les pretenien atacar. Les seves ales brillants creen l'efecte de lluentor, acompanyat dels moviments rapidíssims que realitzen amb l'abdomen. Aquesta tècnica els és molt útil per foragitar els depredadors, ja que aquestes abelles fan els seus ruscs a "l'aire lliure", de manera que els seus cossos queden a la vista i esdevenen molt vulnerables, tant elles com la mel. Amb aquesta increïble espiral, les vespes se senten intimidades i s'allunyen, tot mantenint-se a una distància prudencial.

El que també és sorprenent és la seva inesgotable energia. De fet, si es lliga una vespa a un cordill o si en posem una de mentida, les abelles reaccionen de la mateixa manera i creen aquesta espiral sense aturar-se mentre el perill segueixi allà. A més, cada espiral comença en un punt del rusc i en poques dècimes ja s'ha estès per la resta de la colònia, que participa en la defensa programada.

I si malgrat tot encara hi ha una vespa s'atreveix a acostar-se al rusc, de seguida es veurà enterrada sota una munió d'abelles que l'ofegaran. La unió fa la força, no? I si a sobre és tan espectacular... doncs un regal més per als nostres ulls!

11 comentaris :

  1. És a dir, que és com els mosaics que fan al Camp Nou, però per espantar en comptes de fer el paperina, oi?

    ResponElimina
  2. O com la cerimònia d'inauguració d'uns jocs olímpics.

    Caram amb les abelles... Hi ha un munt d'animals que fan moltes coses curioses. El que més: el trencalòs, que el vaig descobrir a "Bèsties", uns minidocumentals de TV3.

    Jo, de moment, no m'acostaré pas a les abelles.

    ResponElimina
  3. sí que és espectacular...
    a veure quina vespa gosa apropar-s'hi!!

    ResponElimina
  4. uoooo!!!
    No he llegit que eren abelles fins que no he acabat de veure el vídeo!! Que guapo, no??? És espectacular!! M'encanten tots aquests petits-grans prodigis de la natura!!

    A més, és un concepte molt maco: protegir-se sense atacar. Genial! :)

    ResponElimina
  5. Pel que vaig veure un cop a la tele quan aquestes vespes entren en un rusc d'abelles occidentals exterminen la població no sé com però no deixen abelles amb vida.

    Les autòctones però tenen un molt bon mecanisme de defensa. S'agrupen al voltant de les vespes i comencen a moure's de forma trepidant i produeixen temperatures superiors als 40ºC que acaben amb les invasores.

    Tot i això em quedo amb aquesta espiral jaja.

    ResponElimina
  6. No puc veure el vídeo des d'aquest ordinador però em quedo amb les teves paraules. Les abelles sí que saben viure en comunitat, no es barallen entre sí, cada una té molt clar el seu rol i funcionen com un tot (com un eixam que són). En certa manera em fan pensar en les formigues, aquelles diminutes criaturetes tant ben organitzades a les quals prestem tant poca atenció. Jo de petita m'havia quedat hores observant l'anar i venir de formigues i realment és molt interessant! (algun dia en faré un post..jeje)
    És ben cert que la unió fa la força!! Espero poder veure el vídeo en algun altre moment, que a jutjar pels comentaris sembla que la cosa promet!!!
    una abraçada!

    ResponElimina
  7. Prefereixo no acostar-m'hi... Com pot ser que uns animalons tant minis siguin capaços de mostrar tal espectacle i de fer tant mal quan ataquen? No sé qui és més vulnerable...

    Gràcies pel regal!!!

    ResponElimina
  8. caram, m'ha semblat molt interessant!!! Que sàbia és la naturalesa!!!

    ResponElimina
  9. Si una cosa m'agrada del teu blog, és que entro i veig coses que desconeixia i llegeixo i m'entretinc a saber-ne la definició i el per què... gràcies!

    ResponElimina
  10. Xexu, més omneys... però més ben sincronitzats i tot!!


    Jansy, jo també havia vist Bèsties alguna vegada, però el trencalòs se m'escapa... I encara que no fessin "mosaics" tampoc m'hi acostaria, que piquen!!


    nimue, ja et dic que jo no pas! :P


    núr, si no ho llegeixes és més espectcular, penses: què cony és això??? ;-)


    alasanid, vaig llegir que les ofegaven si s'hi acostaven massa, però no sabia com. Gràcies!!!


    Iruna, espero que hagis pogut veure el video perquè... és una passada! Les formigues, com elles, també són insectes socials que creen petites societats ben organitzades, i amb aquest modus vivendi les probabilitats de sobreviure són molt més altes!!


    instints, jo el que no entenc és com són capaces de dur aquesta sinconització inmillorable i crear una forma definida... Tampoc m'hi acosto!!


    finestreta, si és que creiem que som el melic del món i la de coses que desconeixem i que ens superen...


    home cesc, gràcies! :P El que vaig posant també em sorprèn a mi, i cosetes com aquestes m'agrada compartir-les perquè no és allò que es pugui veure a les notícies o sovint...

    ResponElimina
  11. Ooohhh!!! guapa, ja he pogut veure el vídeo... ostres, impressionant. És curt però realment sorprenent. Sembla mentida, no pot ser real això!! com és possible que puguin fer una cosa així?? buf...

    ResponElimina