28 de setembre 2008

Hola? Ni parlar-ne

Farà cosa d'un parell de mesos vaig dir adéu a algú, o més ben dit, va ser al revés. Algú a qui jo vaig decidir deixar-li la porta oberta, per si de cas, a qui li vaig donar totes les facilitats que puguin existir i que se'm puguin passar pel cap. Jo crec en les segones oportunitats, però de terceres i quartes em costa donar-ne. Més que res perquè si algú de debò desitja una cosa o vol arreglar una situació, si rep una segona oportunitat hi posarà tot el que faci falta per aconseguir-ho. Si no ho fa, potser és que interiorment no ho desitja, simplement el seu subconscient treballarà per ell i passarà de tot perquè sap que en el fons no ho vol. O si me´s no així és com ho evig des del meu punt de vista, des de la meva mentalitat, i com que no puc posar-me en el lloc de tothom he de generalitzar.

I reprenent el que deia, la porta era oberta. Però la vaig començar a tancar, perquè pensant-ho bé i analitzant la situació vaig arribar a comprendre-ho tot. El que no es deia amb paraules, el que havia passat i jo no havia estat capaç de veure. I la Laia, que de bona havia passat a ser estúpida donant tantes facilitats, es cabreja. I es tanca en banda, tot i que l'adéu havia estat definitiu i res semblava mostrar el contrari. Així doncs va començar un procés de reset amb tot allò que tenia a veure amb l'energumen en qüestió. Fins que ara, de cop i volta (i després d'haver-me girat la cara algun cop pel carrer) se li passa la tonteria i la neura, i em dirigeix la paraula virtualment, com si res no hagués passat, amb un cert to de felicitat de m'irrita i em posa de mala llet. Perquè malgrat el que li vaig dir, vull tancar la porta amb pany i forrellat, perquè no m'agrada això de ser d'un sol ús. I no vull, sinó que ja ho he fet, i no em permetré sentir-me culpable o malalment, ni tampoc penso donar explicacions. Ja n'hi ha prou! I si perquè ho entegui i em deixi en pau he de ser borde ho seré, perquè sempre acaba fent-se l'innocent i d'això no en té res, que ja me'l conec. Els titelles, de fusta, no de carn i ossos.

17 comentaris :

  1. Doncs felicitats per tenir la força per dir tot això, i encara més per fer-ho... Ànims!

    ResponElimina
  2. Tots són iguals...




    Demano disculpes si ofenc a algú ;)

    ResponElimina
  3. De vegades, val més no deixar portes obertes, i hi ha actituds que no s'entenen oi? bé tots som una mica així... però per les dues bandes hi ha coses no sé... jo tampoc l'entenia, però un dia va marxar del meu cap i ara em sento millor, com bé dius les titelles són de fusta, amunt laia et mereixes algú millor...

    ResponElimina
  4. Sóc de la ferma opinió que hi ha persones que passen per la nostra vida i que se'ls acaba el crèdit, simplement s'acaba la seva època i perllongar una amistat o una relació així només pot portar que dolor i mals entesos. Si no recordo malament, es tractava d'una amistat, però amb alguna frase teva d'avui penso que esporàdicament potser va haver-hi alguna cosa més. Sigui com sigui, si tens la seguretat de no voler saber res d'aquesta persona, no cal ser borde (encara que sóc conscient que hi ha gent que no entén res més que la mala educació), però si deixar-li les coses ben clares, i per això no cal rebaixar-se al nivell de ningú.

    ResponElimina
  5. Quan una cosa és tanca, és tanca i punt, i ja està. Les segones oportunitats han de ser per la gent que se les guanya, no per tothom. I les terceres ni han d'existir. Quan abans et treguis de sobre una pedra del passat abans avançaràs al futur.

    Èlia, de bon rotllo, no es pot pas generalitzar així :)

    ResponElimina
  6. Carquinyol, ja ho sé però m'ha sortit de dins perquè tots els que han passat per la meva vida han sigut sempre així..jajaja Han anat sempre al que els hi ha interessat i després adéu molt bones i mira..he acabat per desconfiar de gairebé tothom i amb qui confio és perquè m'ha demostrat que ho puc fer jejeje

    A mi no m'agrada generalitzar..però és que amb aquest escrit m'ho ha posat "a saco" xDDD

    De tota manera ja he demanat disculpes abans per si ofenia a algú, el meu comentari també era de bon rotllo encara que no ho sembli jejeje ;)

    ResponElimina
  7. tanca la porta ben tancada i llança la clau!!! Amb tot el que dius hi ha prou per veure que no t'aportarà moltes alegries aquesta porta oberta. A més... amb la de portes que hi ha per obrir! ;)

    Ànim!

    ResponElimina
  8. Èlia ja sé que ho deies de bon rotllo!! ;) Però és com si jo digués "és que sempre us fixeu en els penques !!!" :P

    PS: Si és que aquest no és un món per a bons nanos ;)

    Salutacions =)

    ResponElimina
  9. la força per fer-ho no sé si la tinc, finestreta... la vull tenir! És que el problema és que "l'enfrontament" encara no s'ha produït... Però moltes gràcies!


    Bé, Èlia, no es tracta de res amorós, era una amistat que semblava forta i on hipotèticament hi havia una compenetració, que es va trencar i... bufff, d'això ja en vaig fer un post. És lògic que en llegir-ho tu hi posessis part de la teva experiència personal, les primeres reaccions les traiem basant-nos en nosaltres mateixos, tots ho fem. Però és clar, no podem tirar per terra a la resta d'individus mascles que no són així!! ;-) Un petonet.


    cesc, jo sóc així de burra i sovin les deixo obertes, i després m'agradaria haver-me mossegat la llengua i com que "li ho vaig dir, doncs ara he de tornar-lo deixar entrar a la meva vida". Moltes gràcies cesc, la veritat és que després de escobrir el asptís no el trobava a faltar, potser a estones però... i ara torna a tocar els collons!!! Bufff...


    Xexu, per part meva mai hi va haver res, al final fins i tot vaig acabar tenint-li molta ràbia per totes les mentides i l'entramat que s'havia muntat, perquè innocentment i sense adonar-se'n certes coses no es fan. I jo no vull ser borde, solc ser molt diplomàtica, creu-me. Però és que amb el cinisme ho sento però no puc, em reventa. i de vegades em poso de mala llet i em costa frenar-me... però bé, el post va ser escrit en un moment de rauja i ara potser em veig capaç de cantar-li tot a la cara i pausadament, amb educació però com he dit, tancant-li totes les escletxes per on hi entrava llum. Això de ser borde potser no anava en aquest sentit i m'he expressat malament. Més que res, jo abans tenia por que si de fer mal, que si allò altre, i sovint (molt sovint) donava llargues o excuses. Simplement he decidit posar els punts sobre les is. Gràcies pel comentari, un petó!


    Carquinyol, estic d'acord amb tu, però de vegades em sento culpable i no sé per què, si al cap i a la fi me l'estan fotent, i acabo donant més opotunitats de les merescudes. I és esgotador... carquinyol, ja veus, tampoc crec que s'hagi de generalitzar, sinó... hauria de plantejar-me no tenir cap relació amorosa ni d'amistat amb ningú de sexe contrari??? Frustrant... Però bé, aquí bon rotllo eh! :P I ja passa això que per generalitzar, a qui no li toca també se li carrega una etiqueta equivocada...


    Nimue, molts petonets, moltes gràcies! La veritat és que tot va una mica rodat, el fet d'haver començat la universitat m'està ajudant molt. El canvi d'aires era extremadament necessari!!!

    ResponElimina
  10. Ben fet. N'hi ha que confonen el ser bona persona amb ser ruc, i no té res a veure al meu perè. I aquests, necessiten que siguis borde perquè ho entenguin, i si ho entenen, perquè n'hi ha que no ho fan. Pensa amb tu, i mira endavant, si et convé o no. Pel què dius sembla que no... Ànims!!!

    ResponElimina
  11. La llàstima és que a vegades no ens podem oblidar fàcilment del passat.

    Jo en això de les segones i terceres oportunitats... nu sé, crec que jo en dono moltes, suposo que ho faig perquè tothom pot fallar. A nosaltres també ens agrada que ens donin oportunitats i a vegades no ens en donen, injustament o no.

    Ara que si tu dius que no es mereix oportunitat, m'ho crec!

    ResponElimina
  12. Em sembla que sé per on vas i crec que fas ben fet de tancar la porta. Jo ho vaig haver de fer... fa mal, dacord, però crec que és el millor per segons quines situacions. T'has de protegir a tu i a vegades cal ser una mica egoista o borde, no et sentis malament. No val la pena arribar a enfadar-se, però ja que ho estàs aprofita aquesta mala llet per segellar la porta definitivament.
    Una abraçada molt gran guapa i ànims, que tu vals molt!!!!

    ResponElimina
  13. Cal ser contundent, o acaben fent-te mal. Millor així. I fes cas de la Nimue. Petons, maca.

    ResponElimina
  14. Els titelles, de fusta, no de carn i ossos. M'agrada la frase. Per la resta, no estic inspirada per dir res decent.

    ResponElimina
  15. instints...no em convé, no! Que el bombin, en sèrio...


    Però jansy, si a mi em dónen una altra oprtunitat quan l'he cagada, et dic jo que em desvic per posar-ho tot, de part meva, i si allò és al meu abast ho tindré. Ara, si no puc o qualsevol altra cosa que ja no depèn de mi, doncs adéu i encantada... però no caldria una altra, i una altra oportunitat si la cosa està clara, no?


    Ai, iruNa, moltes gràcies :P però se m'ha passat la mala llet, no hi he tornat a parlar. Però ja tinc clar què fer i què dir-li!


    Gràcies fada, ho faré!


    De vegades tampoc cal dir res, tirai ;-) és una situació rara també... res, que em poso al teclat i escric el primer que se'm passa pel cap...

    ResponElimina
  16. Ja t'han dit moltes coses, així que no sé pas què afegir-hi.

    La veritat és que quan algú t'ignora i després es vol fer el simpàtic... buf! Vaja, que no!

    Espero que no tinguis gaires remordiments. Jo ho he fet, de tancar alguna porta, i sempre m'he sentit tan culpable! I penso que tinc raó, que coi, que s'han portat malament amb mi. Però llavors... llavors em sento fatal. Tot i saber que he fet el correcte.

    Molts ànims!!!

    ResponElimina