30 de setembre 2008

Handmade

Doncs res, que una servidora ja ha agafat el primer refredat de la tardor, i com que no podia anar a piscina perquè sinó m'ofego (no literalment, pero sí que em canso molt més i faig poques piscines, vaig lenta, i com que em fa molta ràbia veure'm patosa espero a curar-me)... Doncs res, que per tot això he decidit invertir una estoneta del meu meravellós temps a fer-me unes agulles enmangades, que simplement són una mena de "punxons" per fer servir al laboratori a l'hora de fer disseccions. I aquí les teniu! (la de l'esquerra, la més botoruda, és la que havia fet fa dies com a prova, i les altres dues són les d'avui. I no estan rovellades, és la càmera del mòbil, que posa ombres on vol)


La professora ens va dir que ho fessim així si en volíem unes de manufacturades, i no m'han quedat malament del tot, no? Ai, mentre em facin servei...

I com que no us ho havia ensenyat, heus aquí també el meu estoig fet a mà amb retalls que vaig trobar per casa: trossets de texà, un mocador, un tros de bata de ratlles roses de quan era petita, una creemallera de vés a saber on i un tros de tela d'uns pantalons d'estiu que, com de costum, em vaig haver d'escurçar perquè els arrosegava un pam. Per dins, el forro és un tros de drap, que a la vegada em sembla que era part d'una camisa de la feina del meu pare que havia passat a millor vida. Quin matxembrat de coses reciclades!!! Ara vaig fent recolecció de retalls i tinc pensat fer-me una bossa...

19 comentaris :

  1. És un calaix de sastre. Mira, del que hi ha jo porto ni típex ni puntafina... Però bé, de bolis sí. (sóc dels que deixa els escrits amb gargots a sobre de les múltiples errades.

    Pel que fa a les agulles que estigui una mica torta potser et farà servei i tot. Ara hauràs de trobar alguna utilitat pel troç de boli que porta la tinta ;)

    PS: M'agraden les fotos aquestes del NG.

    ResponElimina
  2. Alasanid, hehehe, la foto la vaig fer fa dies, no porto típex jo XD també sóc de fer gargots, però com que de moment és tot molt teòric... El tipex el vaig posar perquè fes més "estoig" :P

    ResponElimina
  3. el que jo deia... ets una artistassa!

    ResponElimina
  4. Saps què en faré (bé, ma mare, ehem, ehem) dels baixos d'uns pantalons de xandall? Un turbant! Llàstima que amb els cabells tan curtets quasi no em cal, però mola. Res que al llegir això de l'estoig hi he pensat!

    ResponElimina
  5. estàs feta tota una artistamanualista eh? carai que xulo l'estoig!! Lo de les xeringues... els hi tinc una mica de tírria ejeje, però bueno, si et serveixen a tu...

    Petonets!!! Quan tinguis la bossa, ja ens l'ensenyaràs!!

    ResponElimina
  6. Ostres això de les agulles no ho he acabat d'entendre... Però l'estoig m'ha agradat molt eh!!! QUina traça!!!

    ResponElimina
  7. una manera pràctica de combinar ciència i manualitats ;)

    ResponElimina
  8. que visqui el patxwork, també a ca la Laia, sí, senyora!!! hehehehe Molt guapet, aquest estoig!
    I veus, dona, que bé que t'han quedat les agulles aquestes? molt bé!!!
    :D

    ResponElimina
  9. U0o0ohh!! Estàs feta tota una manetes!! =)

    Està bé reciclar coses, el que passa que jo no serveixo per això..xD

    Les agulles t'han quedat força bé i, com tu dius, el que compte és que et serveixin ^^

    Sobre el teu refredat i la piscina..fas bé de no anar-hi, ja no perquè siguis més "patosa" sino perquè et podries posar més malalta..espero que et milloris aviat ;)

    ResponElimina
  10. Bravo per les agulles emmanegades, però és que podia ser d'una altra manera? Ets tota una manetes, només cal veure l'estoig també, que qualsevol dirà que l'has comprat en alguna paradeta dels hippies. Nena, ets tota una artista.

    Ah, les agulles et faran poc servei, però no perquè no estiguin bé, que ho estan i molt, sinó perquè poques coses dissecaràs. (Petit apunt, i no és per ser perepunyetes, però encara que et sembli estrany, en català, el fet d'obrir alguna bèstia amb finalitats d'estudiar-la, se'n diu dissecar, i no disseccionar. Ho sé perquè en la lectura d'una tesi, la primera a la que vaig assistir, una del tribunal que si que era perepunyetes ho va criticar a la pobra noia que llegia).

    ResponElimina
  11. Caram, ets molt apanyada, ja veig que els treballs manuals són el teu fort!
    Benvinguda al club dels enostipats, jo fa una setmana que n'arrossego un de descomunal i encara no li veig el final... amb la conseqüent afonia, que tenint en compte la meva professió, és tot un inconvenient :( No m'estranya que hagis enxampat l'encostipat, ficant-te a l'aigua gelada en plena tardor... Ànims!

    ResponElimina
  12. Ooh gràcies a tots!! Bé, ja sabeu que això de fer coses a mà m'encanta, així que mentre en tingui oportunitat... :P

    Tirai, és igual que tinguis els cabells curts, tu fes-te'l perquè el pots lluir igual!! Que xul·lo!!! jo el vull veure!!! ( ehem ehem... a cosir la cremallera m'hi va ajudar la meva mare també, que al principi no ho feia bé i me'n va haver d'ensenyar :P)


    Xexu, gràcies per l'apunt! No ho sabia... és que dissecar sona més a treure-li l'aigua, suposo que com que s'assembla a "assecar"... hahaha jo que sé! però gràcies, fas bé en dir-m'ho, així no la cagaré!!!


    Gemma... cura't eh! Que tu ho tens més complicat que jo, em sembla...

    ResponElimina
  13. Això sí que és patchwork de debò, aprofitant retalls!!! T'ha quedat xulíssim. Felicitats.

    ResponElimina
  14. Je je. Mica a mica vas introduin-te al món de la bricociència!

    ResponElimina
  15. Quina manetes que estàs feta!

    Això dels bolis t'ha quedat força bé, finalment! Espero que siguin prou resistents.

    Jo el problema el tinc amb el tema cosir. Em sembla que les agulles i jo no podem conviure...

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies!!!

    Dan, m'ha agradat això de la brico-ciència! Quina meravella ajuntar dues disciplines tant interessants!!!

    ResponElimina
  17. Oohhh!!! t'han quedat molt bé, la que m'agrada més és la del mig, però totes són xules i segur que fan el servei que han de fer, que al cap i a la fi és el que importa. I l'estoig és molt divertit i original, jo també n'havia fet algun així amb una tela d'uns texans vells de fa molts anys.
    Gràcies per ensenyar-nos la foto de les agulles, ens la devies eh!? jeje
    una abraçada!

    ResponElimina