04 de setembre 2008

Estimulació pre-part

En altres posts de dofins he parlat de la vida en llibertat d'aquests animals, de les tècniques de cacera i d'alguns dels seus sons. A més, als quatre-sis anys els dofins ja s'independitzen de les mares, ja han après els perills que han d'evitar als oceans i les tècniques bàsiques per sobreviure. A partir d'aquí, les femelles solen quedar-se al grup de la mare, format també per més femelles, i els mascles s'acoblen a un grup masculí, amb el qual cooperarà i viurà, i es retrobarà amb els dofins femella per copular.

Durant aquests quatre-sis anys d'aprenentatge, la cria acompanya a la mare en tot moment, tot observant-la i imitant els seus moviments. En un article que vaig comentar fa uns dies quedava demostrada aquesta capacitat dels dofins d'imitar allò que veuen, quan un dofí que havia viscut durant un període curt de temps al costat de dofins captius, un cop retornat al mar havia après a "caminar" amb la cua i fins i tot a ensenyar-ho als altres. Però quan els dofins són petits, depèn només d'ells el fet d'aprendre-ho tot? O les mares també prenen part en aquest procés? Hi va haver un cas especial l'any passat, que obre una possible hipòtesi de que les cries imiten als altres, però que les mares també tenen un paper important.

El mes de gener de l'any passat, Castaway, un dofí femella d'uns 27 anys aproximadament i que estava embarassada, va ser rescatada de les costes de Florida, on havia quedat encallada. El fet més rellevant del cas és que era sorda, i això per a un dofí salvatge és un signe de debilitat i un problema dels grossos per poder sobreviure (cal recordar que tenen un sistema d'ecolocalització que els és molt útil). Castaway articulava sorolls i sons monòtons de molt baixa freqüència, no pas els concerts als quals estem acostumats, i per tant, si la cria al néixer havia d'imitar el sons de la mare i aquests eren inexistents... En resum: si la mare no comunicava, la cria no aprenia a comunicar-se. I si ens posem a pensar... És la cria qui imita només? És la mare qui li ensenya? Són les dues coses alhora? Si la mare s'hi impliqués molt la cosa seria difícil de solucionar, però si només fos cosa del recent nascut, seria indiferent qui produís els sons ja que només sentint-los, la cria podria imitar-los, no?

Els encarregats del cas van decidir provar-ho: van instal·lar una mena de línia telefònica que unia la piscina on estava Castaway i un altre tanc, on hi havia els altres dofins del Marine Mammal Conservancy (MMC), durant els mesos que quedaven abans del part. Així, el fetus podia sentir des del ventre de la seva mare els sons articulats per altres dofins. Nosaltres també bé que els parlem, als futurs nadons que duen les embarassades al ventre no? Fins i tot música clàssica alguns els hi fan escoltar! Doncs així ho van fer, tot intentant que tingués algun efecte beneficiós sobre el futur dofinet.

Va tenir èxit? Doncs no. Després del part, (el mes de juny) el dofí recent nascut només articulava sorolls monòtons, igual que la seva mare, i no evolucionava favorablement. Els dies posteriors el telèfon seguia "tenint línia", de manera que ell continuava sentint els sons dels altres dofins, però no n'hi va haver prou. Comparat amb altres cries, aquest dofí no sabia pas comunicar-se. Malgrat tot, no es va poder fer un seguiment d'aquest cas perquè la cria va morir alguns dies després d'haver nascut.

Per tant, encara que no es pugui afirmar rotundament i sigui completament hipotètic, aquest cas sembla ser que mostra que l'educació i aprenentatge de les eines bàsiques de comunicació en els dofins és cosa de dos.


12 comentaris :

  1. uf, em sembla una mica cruel l'experiment, jugant amb les futures habilitats socials del pobre dofinet...

    ResponElimina
  2. Doncs a mi m'ha semblat molt interessant.

    Així que aquestes coses que fan alguns de parlar a panxes d'embarassades... doncs que no serveix per res, no? :-P

    ResponElimina
  3. De vegades en blogs com aquest em deixeu ben parat, em parleu d'una cultura desconeguda i aprenc, i m'encanta!

    ResponElimina
  4. Això sí que m'ha soprès.

    Podria ser que Castaway fos sorda de naixement i què fos hereditari? D'entrada sembla poc provable tenint en compte que tenia 27 anys. Però qui sap, posats a especular tot podria ser una possibilitat.

    ResponElimina
  5. Oh! Es va morir?
    Umm... és per rumiar-hi, però... I la pregunta és per què ha de ser de la mare? Per vincles afectiu? Per què ho ha de sentir des de dins sense que provingui de fora?

    ResponElimina
  6. Pobre dofinet !! Hi ha tantes coses encara desconegudes sobre els processos d'aprenentatge des de tan petits !!

    Per cert.... "als quatre-sis anys els dofins ja s'independitzen de les mares".. com es nota que no tenen hipoteques !!

    ResponElimina
  7. Ostres, m'has deixat ben parada!! Pobre animal... És una llàstima que l'experiment no funcionés. Em sorprèn força el fet que això de l'aprenenetage només quedi entre la mare i el fill... no hi participen les altres femelles en l'educació dels fills de les altres? O cadascuna educa el seu? Si fos així, seria més fàcil d'entendre que biològicament la criatura fos incapaç d'aprendre a comunicar-se gràcies als altres dofins en comptes de sa mare.

    aix... no ho sé! És molt complicat, tot plegat!!! :S

    ResponElimina
  8. M'ha quedat un dubte. El dofinet no era sord, oi? Entenc que si no aprenia més era per la manca de comunicació, i no perquè tenia alguna malformació que li provocava la sordera, com a la mare, no? És una bona prova, però s'han de tenir en comptes aquestes coses si es vol donar validesa a les dades.

    ResponElimina
  9. Anna, no sé... sense emetre sons no podria comunicar-se completament tampoc...


    Home llum, a mi em costa una mica de creure la veritat... I si li fas escoltar heavy metal al fetus, per exemple? Ostres fa pensar eh!


    cesc, és que a mi els dofins... em dominen :P Els escolto i escric! ;)


    La hipòtesi que sigui sorda de naixement és una mica dubtosa alasanid, perquè això vol dir que no disposa d'un sistema d'ecolocalització en condicions, ja que l'oïda interna i mitjana hi té un paper primordial. I sense ecolocalització, que li permet "veure-hi" i caçar, sobreviure 27 anys... No ho sabrem mai, però!


    Ni idea, tirai. Potser (especulacions meves), no és que només facin cas a la mare, per dir-ho, sinó que encara que li posessin sons d'altres dofins, no rebia cap "missatge". Vull dir que ells es comuniquen amb sons, de manera que algun significat i algun missatge tenen...no?


    Hahaha carquinyol, els hi pots preguntar si et fan un lloc al mar, que en aigües internacionals ni tan sols hi ha lleis ;)


    Massa complicat, núr! I no hi ha respostes... potser, com li deia a la tirai, no és ben bé que només faci cas a la mare, sinó que el fet de sentir sons qualssevol no sigui suficient, perquè no transmeten el missatge adequat... aix, m'embolico!


    Xexu, això jo també m'ho vaig preguntar, i a l'article només diuen que li van fer una necròpsia, però ni resta dels resultats (malgrat que va morir per problemes respiratoris). A tot arreu diuen que estava sana quan va néixer, la cria, però si va morir no sé pas quina part puc creure'm. I amb quatre dies de vida, segur que no van mirar tampoc si era sord! Coi quina merda, massa preguntes sense resposta!

    ResponElimina
  10. És una llàstima que el dofí morís..=(

    Saps la causa de la mort?

    En tots els animals, encara que siguin sociables i vegin altres éssers de la seva espècie, l'aprenentatge depèn bàsicament de la cria i la mare..

    Una història bastant trista..=(

    La Castaway segueix bé? o, al menys, va seguir bé després de la mort del petit?

    ResponElimina
  11. No he sabut trobar el teu e-mail, així que aquí t'envio unes coses que he trobat per Internet.

    Aquí tens un article d'El Periódico sobre el dofí mular.
    http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=544496&idseccio_PK=1021

    I això és una web on hi pengen programes, sèries i pel·lícules en català. En concret, a l'enllaç hi ha un documental sobre dofins. Potser t'interessa, però la veritat és que no l'he vist. Per a baixar-te'l (per si no ho saps fer), has de clicar a l'enllaç IMAX-Dofins i després a l'enllaç (únic) que diu Dofins. Al fer-ho se't posarà a baixar a l'e-mule (si és que el fas servir).
    http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=elinks&veure=temporada&id=264

    Espero que sigui interessant.

    ResponElimina