09 de setembre 2008

Envellit

Quan veiem sovint a una persona no arribem a ser conscients dels canvis que pateix, físicament parlant. No és fins que en veiem una fotografia de temps enrere, o si ens hi fixem bé en algun moment, que apreciem com s'ha fet gran, com ha crescut o envellit.

Em va passar fa poc, i em va sorprendre. Sí, et vaig veure més gran del que et recordava, i dit així sona estrany perquè et veig molt sovint. No sé com expressar-ho, és com si la meva ment mantingués una imatge teva antiga mig amagada, i cada cop que et mirava la foto es manifestava, es deixava veure enlloc del teu rostre. I de sobte els ulls han canviat, he estat jo, perquè tu ets la mateixa persona de sempre. Ho sento, t'he vist gran. Em sobta perquè jo solia dir que no l'aparentaves, la teva edat, però potser no és així i jo anava errada. Semblava que els anys no passessin, que sempre estaves igual. I només eren els meus ulls.

Jo també em faig gran; per a mi i per a tothom passa el temps. Fins ara els canvis eren més evidents, és el que té la pubertat. D'ara en endavant, però, seran més lleus. I més endavant, recuperant fotos actuals i mirant-me al mirall, ja no hi veuré el mateix; no hi haurà la mateixa dofineta torrecollons, sinó una altra. Ni millor ni pitjor, simplement més gran i prou.

11 comentaris :

  1. És te germana? jeje. Potser m'equivoco...
    Tens tota la raó del món amb el què dius. Jo no em veig gran (rondo els 30), i a vegades m'envolto de jovenalla, però segueixo sense veure'm gran. I als qui veig més, també em costa, llavors em fixo amb les arrugues, que no perdonen.

    Petonets!!

    ResponElimina
  2. Buf! Fins ara podia vanagloriar-me (apa, amb la parauleta!) de semblar més jove del que realment sóc. Ara, començo a pensar que aparento l'edat que tinc i em fa una ràbia! Grrr... :p

    ResponElimina
  3. si mai en la vida s'hagués de donar el cas, ni se t'ocurrisca dir-me que em trobes més gran!!!

    menteix-me si cal!!!! :P

    ResponElimina
  4. Doncs a mi em passa cada dia amb la meva mare i m'entristeix molt...

    ResponElimina
  5. Crec que la joventut es porta dins, jo estic prop de 30, em falt any i poc i sóc com un crio!

    ResponElimina
  6. No tinc cap germana instints! :P Jo parlo d'algú més gran, ho dic perquè molts rondeu els trenta o trenta-pocs i no vull que us hi sentiu identificats... I va per aquí, pel tema físic... per mi era com si sempre estigués igual!


    Aparentar l0edast que es té no és dolent Tirai! Si fos que sembles més gran encara, creus que "et conserves malament"... Si et serveix de consol, jo molts professors que he tingut deia que en tenien vint llargs i tots passaven de la trentena... A tots els feia més joves, no sé. Sempre perdia les apostes amb els companys!


    Jo et menteixo tot el que vulguis, nimue, però he vist una foto on estàs mot guapa eh! ;-) però tranquil·la que no ho faré si es dóna l'ocasió...


    Això és al que em referia, finestreta... Algú que tens molt a prop i que veus molt sovint, i que de sobte el veus amb altres ulls. Com si per a tu al teva mare fins avui hagués estat molt més jove (físicament ho aparentés) i d'un dia per l'altre la veiessis més velleta...


    Això és bo, cesc! Jo hi estic d'acord, no té res a veure el físic amb la teva evolució interior, però mirar una persona i de sobte pensar: t'has envellit... Ja no "fet gran", sinó que exteriorment aparenta perfectament la seva edat i fins llavors no ho havia vist...

    ResponElimina
  7. Aps!! Jo pensava que era ta germana perquè com que deies lo de la pubertat... perdó!! jejeje.

    ResponElimina
  8. Si que costa adonar-nos que la gent del nostre voltant envelleig, per això que dius, que els veiem cada dia, però sempre hi ha un moment en que ens passa com a tu, que veiem algú gran, de sobte. Però no crec que la visió del que mira hagi canviat. O si, potser mantenim una imatge estàndard de la persona, i si ens fixem en els detalls veurem les diferències, però crec que també hi pot haver canvis subtils en la persona, aparentment imperceptibles, però que la fagin semblar diferent. No sé amb quina opció quedar-me, però potser són totes dues i van lligades.

    ResponElimina
  9. A mi em va passar amb els meus pares després d'un viatge que em va tenir un mes fora. Recordo que en veure'ls a la tornada que m'havien vingut a buscar a l'aeroport, el «canvi» em va xocar moltíssim. Jo encara no havia fet els 18 anys, prò tot d'una vaig veure que es feien grans... Al primer moment he de reconèixer que em va esptar, tot plegat, prò ara entenc que el temps passa i deixa marques, no només a ells... :)

    ResponElimina
  10. Puc fer copy-paste del comentari de la Tirai? :-P

    ResponElimina
  11. instints, lo de la pubertat ho deia per mi! :P Que d'ara en endavant tampoc canviaré gaire...


    Xexu, està clar que la persona també pateix canvis, el problema està en veure-la cada dia i no notar-los, perquè el canvi és tan progressiu que és imperceptible... I a la vegada, jo crec que mantenia una imatge antiga relativament dins meu, i de sobte l'he mirat des d'un altre punt de vista i...


    A tots, núr, el temps ens marca a tots :P


    Nooo, no et deixo llum! Quin mal hi ha, repeteixo, en aparentar la nostra edat? Si fos a pitjor encara!!! Vosaltres preferiríeu aparentar menys edat i a mi si em diuen que en tinc 15 no m'agrada... Com canvia la cosa eh!

    ResponElimina